La UE debat l’oficialitat del català però no proposarà una votació per manca d’unanimitat

La mateixa ministra d’Afers Exteriors de Dinamarca, país que ostenta la presidència del Consell aquest semestre, ha informat en arribar a la reunió que no preveu que la qüestió se sotmeti a votació aquest divendres, atès que persisteixen els dubtes en una matèria que requereix unanimitat per prosperar. “Espanya vol tornar a posar el tema de les llengües a l’agenda, i com a presidència facilitarem el debat”, ha declarat Marie Bjerre a la seva arribada a Brussel·les. “Hi ha molts dubtes plantejats per part dels estats membres. Per descomptat, cal trobar respostes a aquestes preguntes. No preveig cap votació avui.”

Fonts de la diplomàcia espanyola recorden que no estava previst sotmetre-ho a votació. A l’ordre del dia, la votació estava inclosa com un dels dos punts principals (l’altre és el pressupost comunitari). Al costat d’aquest punt s’hi afegia un asterisc que apuntava a la possibilitat de sol·licitar una votació, cosa que, segons les mateixes fonts, no es considera probable.

“No es poden segrestar els debats”

El secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha estat contundent amb els països que continuen vetant l’avançament del procés. “No es poden segrestar o endarrerir els debats innecessàriament”, ha afirmat. Diversos països demanen una declaració d’impacte. “La Comissió ja va presentar la seva estimació del cost, basada en el cas de l’irlandès. Estarà preparada per fer un altre tipus d’anàlisi més detallat quan s’aprovi la resolució. Si hi ha algun altre estat que necessita informació de la Comissió Europea, que ho digui. Nosaltres ja hem resolt tots els dubtes. Fa un mes vam enviar el memoràndum: estem disposats a abordar qualsevol qüestió”.

Notícies relacionades

‘Mein Kampf’, l’explícit i indigerible pamflet de Hitler compleix 100 anys en ple ‘revival’ ultra

"És una provocació a les víctimes"

La Comissió Europea va calcular que el cost seria d’uns 132 milions d’euros anuals.

Sampedro ha argumentat que no declarar l’oficialitat de les tres llengües espanyoles seria discriminatori. Recorda que des de fa 20 anys els representants ja poden fer-ne ús al Consell o al Comitè de les Regions, i que recentment s’ha aprovat també al Comitè Econòmic i Social.