Tribunals

La fiscalia prorroga totes les línies d’investigació sobre el patrimoni de Joan Carles I

Les indagacions caducaven els pròxims dies, per la qual cosa es va estimar convenient demanar-ne una pròrroga, que finalment s’ha concedit pel termini de sis mesos

La fiscalia prorroga totes les línies d’investigació sobre el patrimoni de Joan Carles I
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, ha concedit les pròrrogues sol·licitades per l’equip de fiscals que investiga el patrimoni del rei emèrit en relació amb les presumptes comissions il·legals per l’adjudicació de l’AVE a la Meca i el suposat ús de targetes ‘black’ sufragades per un empresari mexicà, després que a principis de mes ja es dilatés l’altra línia oberta, relativa a la fortuna que hauria ocultat a l’illa de Jersey.

Segons fonts fiscals, aquestes dues línies d’investigació caducaven els pròxims dies, per la qual cosa es va estimar convenient demanar-ne una pròrroga, que finalment s’ha concedit pel termini de sis mesos.

Les fonts consultades apunten que, en cas dels esbrinaments sobre el suposat cobrament de comissions per la concessió de l’AVE a la Meca a empreses espanyoles, aquesta dilació dels terminis era necessària per estudiar l’última informació enviada des de Suïssa en resposta a una comissió rogatòria relativa a les finances de Joan Carlesels anys posteriors a la seva abdicació, el 2014.

L’altra indagació prorrogada ara es refereix al suposat ús de Joan Carles I i altres familiars de targetes de crèdit opaques amb càrrec a comptes bancaris en què no figuren com a titulars.

Les tercera pota de les actuacions entorn de Joan Carles que porten a terme la Fiscalia del Tribunal Suprem i Anticorrupció, sobre la presumpta existència d’un compte bancari amb 10 milions d’euros a nom de l’ex cap d’Estat a l’illa de Jersey, un paradís fiscal, ja va ser prorrogada. Delgado va firmar un decret pel qual estenia aquestes indagacions des del 17 de desembre fins al juny del 2022.

No obstant, les fonts indicades ja han anat apuntant a Europa Press que la idea és no esgotar els terminis, tot i que tampoc actuar amb la pressa que imposa el calendari, ja que un cas d’aquesta envergadura requereix actuar amb prudència, sent garantistes i analitzant tota la documentació obtinguda.

A finals d’aquest estiu es va saber que els fiscals que dirigien les indagacions sospesaven l’arxivament de les diligències tenint en compte que alguns dels presumptes delictes haurien tingut lloc quan el rei emèrit era inviolable, que d’altres haurien prescrit i que es dona una falta de pes probatori en d’altres, sumat al fet que s’han donat dues regularitzacions fiscals de Joan Carles per una suma que ronda els 5 milions d’euros.

Per norma general, les diligències d’investigació acaben amb la interposició d’una denúncia o querella, judicialitzant el cas, acumulant les indagacions a d’altres existents o arxivant-les. Quan s’arxiven unes diligències d’investigació perquè s’entén que no hi ha elements, s’acaba amb un decret d’arxivament del fiscal.

Regularitzacions fiscals

Davant aquests fets, l’antic monarca ha realitzat fins a dues regularitzacions fiscals –que es coneguin–. La primera, el 9 de desembre per 678.000 euros en relació amb l’ús de targetes bancàries amb fons opacs de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause. I una segona del 25 de febrer per gairebé 4,4 milions d’euros per rendes no declarades en relació amb les despeses costejades per la Fundació Zagatka.

Va ser l’agost del 2020 quan l’emèrit va anar cap a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units. «Et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d’Espanya», va assenyalar per traslladar al seu fill la decisió de partir sota l’argument que volia facilitar-li la tasca com a monarca.

Notícies relacionades

L’anunci que el qui va ser rei d’Espanya durant gairebé quatre dècades se n’anava d’Espanya va ser la culminació d’una sèrie d’esdeveniments, que es van accelerar arran de la seva abdicació el juny del 2014, lligats a la seva vida privada i les seves activitats financeres que l’han acabat situant en el punt de mira de la justícia.

Així ho reconeixia ell mateix en la missiva que va enviar al rei Felip el 3 d’agost, explicant que feia el pas «davant la repercussió que estan generant certs esdeveniments passats de la meva vida privada» a fi de «contribuir a facilitar l’exercici de les teves funcions, des de la tranquil·litat i l’assossec que requereix la teva alta responsabilitat».