El jutge planteja què fer amb els correus que acrediten l’ús polític d’Hisenda per part de Montoro: de Rato i Aguirre als Pujol

Al llarg de les indagacions obertes el 2018 en relació amb la trama investigada entorn d’Equipo Económico (abans Montoro y Asociados i actualment Global Afteli), els investigadors van topar amb una sèrie de correus que excedien l’objecte de les diligències, al no tenir relació amb les gasístiques englobades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM) que van contractar Equipo Económico perquè a través de «la seva xarxa d’influències» aconseguirien «reformes legislatives en consonància amb les seves pretensions», que passaven per veure rebaixades les seves obligacions fiscals, cosa que van aconseguir «fins en dues ocasions».

Es tractava de missatges que podrien ser constitutius de delictes de revelació de secrets a l’afectar altres contribuents, la majoria relacionats amb la política o relatius, per exemple, a l’ajuda judicial que Hisenda havia de prestar a l’Audiència Nacional a l’hora d’investigar el cas Gürtel, en la qual cosa es presumia que podia suposar una utilització política per part de Cristóbal Montoro d’informació fiscal, de caràcter reservat. Aquesta causa, en concret, el contingut dels missatges fa l’efecte que es maniobra per intentar impedir que el PP fos acusat de la comissió d’un delicte fiscal. Al final Hisenda va optar per considerar que el PP, com a organització política, no havia comès cap delicte fiscal.

La instrucció de la causa, la fiscal adscrita al cas, Carmen García Cerdá, es va mostrar partidària d’endinsar-se en aquests correus a través de l’obertura d’una nova línia d’investigació, però el seu cap, el fiscal al capdavant d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, va discrepar. Ella va plantejar un article 27 de l’Estatut Fiscal, previst per quan un superior imposa a un representant del ministeri públic una ordre que no comparteix, i ell el va portar a la junta de fiscals d’Anticorrupció, on el seu criteri va ser recolzat per 19 vots davant quatre.

Expurgació

Ara el magistrat Rubén Rus, en la seva resolució, dona trasllat al fiscal perquè procedeixi a l’«expurgació dels correus d’interès per a la causa», cosa que pot suposar la seva expulsió definitiva del procediment que se segueix a Tarragona i el seu arxiu o la remissió de les diferents peces a altres jutjats perquè procedeixin a determinar si són constitutius de delicte. L’ampliació de la investigació amb aquestes peces, tal com està redactada la resolució del jutge Rus, no sembla l’opció més probable, tot i que gran part dels afectats han demanat la seva personació en les actuacions.

Entre ells, figura el fundador de Podem Juan Carlos Monedero, que ho va sol·licitar després de conèixer la informació publicada per aquest diari sobre l’existència en el sumari d’almenys un correu electrònic en el qual el cap de gabinet de Montoro a Hisenda, Felipe Martínez Rico, informava el 10 de febrer del 2015 al «ministre» de les contingències fiscals personals del polític, que dies abans havia abonat 2000.0000 euros a l’Agència Tributària per evitar ser acusat d’un delicte fiscal. El pagament al fisc el va dur a terme després de destapar-se que havia facturat a través de la seva productora 425.150 euros als governs de Bolívia, Nicaragua, Veneçuela i l’Equador.

D’altra banda, l’exdirector del Fons Monetari Internacional i ministre durant el Govern de José María Aznar, Rodrigo Rato, va esgrimir els correus que va rebre Montoro sobre les seves dades fiscals davant del Tribunal Suprem, perquè segons la seva opinió acrediten que la causa judicial que es va obrir sobre el seu patrimoni «no tenia un fonament jurídic, sinó polític». Als correus avançats per aquesta redacció, s’al·ludia a Rato quatre mesos abans que fos detingut el 2015. Martínez Rico relatava a Montoro que el que en aquell moment era cap de l’Agència Tributària, Santiago Menéndez, volia parlar amb ell sobre «la situació fiscal de Rato»: «Tenen ara indicis que està procedint a alçament de béns. Hi portarà informació preparada, però és possible que la situació derivi en la necessitat d’una entrada i registre».

Notícies relacionades

Puigdemont reclama al TC que retiri la seva ordre de detenció

La infanta Sofia estudiarà Ciències Polítiques a Lisboa, París i Berlín

A més, el ministre d’Hisenda rebia puntualment «informació reservada» dels assumptes de rellevància de l’Agència Tributària, entre els quals, com no podia ser de cap altra manera, hi havia els que afectaven la família de l’expresident català Jordi Pujol, dels quals el seu cap de gabinet li donava compte puntual de qualsevol novetat, segons els correus obrants en la causa. En el primer, datat l’11 de setembre del 2014, Felipe Martínez Rico li feia una relació de les causes dels Pujol i l’advertia que en «el cas de les ITVs, en el qual està de vigilància duanera com a policia judicial», els «acabava d’entrar una sol·licitud d’auxili judicial» que estaven tramitant en aquell moment.

Segons ha avançat aquest diari, el ministre d’Hisenda durant el Govern de Mariano Rajoy també rebia informació puntual de la situació fiscal d’altres persones, com el futbolista Ronaldo, la baronessa Thyssen o el tennista Rafa Nadal, segons els correus electrònics, respecte als quals el magistrat pregunta ara a les parts com procedir.