La jutge suspèn el judici d’Errejón davant el dubte que es vegi «vulnerat el principi de parcialitat objectiva»

La titular del Jutjat d’Instrucció Número 16 de Madrid ha suspès el judici al líder de Més País, Íñigo Errejón, per elevar a l’Audiència Provincial de Madrid la seva abstenció –a l’haver sigut la jutge a càrrec de la investigació– i «que no existeixi ombra de dubte».

La magistrada Margarita Valcarce ha pres aquesta decisió després que el Ministeri Fiscal assegurés que veia «vulnerat el principi de parcialitat objectiva» al ser la jutge que jutja la mateixa que va dirigir la investigació.

Per la seva banda, Errejón ha assenyalat aquest dimarts a les portes dels jutjats de la plaça Castilla, on se celebrarà el judici contra ell per la suposada comissió d’un delicte lleu de maltractament contra un veí de Lavapiés (Madrid) a qui presumptament hauria clavat una puntada de peu el maig passat, que arribava «amb ganes de poder aclarir-lo» perquè «ha sigut un disbarat desagradable».

«[L’assumpte] No ha sigut particularment agradable», ha assenyalat, i ha apuntat després que nega que clavés aquesta puntada de peu. Ha especificat que aquest dimarts explicarà el que va passar davant el jutge i ha afegit que per fi podrà «entrar en els detalls mes concrets». «Per fi s’acaba perquè puc explicar-ho on correspon», ha apuntat als mitjans congregats, que ha remarcat que no contempla una resolució judicial en contra seu, per la qual cosa no haurà d’assumir cap tipus de responsabilitat política: «Ni ho contemplo, tot ha sigut un disbarat».

La vista oral anava a començar a les 9.30 hores als jutjats de la plaça de Castilla, a Madrid, ja que al ser un delicte lleu no es veu afectat l’aforament que gaudeix com a diputat del Congrés. Errejón arriba a judici després que un veí de 67 anys presentés una denúncia davant la Comissaria Centre de Madrid. L’home va assegurar a les autoritats policials que, la matinada del 2 de maig, el dirigent li va clavar una puntada de peu que va tenir conseqüències en la seva salut; en concret, en l’hèrnia inguinal que diu tenir per un càncer de còlon.

Després de conèixer-se la denúncia i durant una roda de premsa al Congrés, el dirigent de Més País va negar haver agredit el denunciant. «L’acusació que se’m dirigeix és falsa i jo, només faltaria, estic a disposició de qualsevol informació oficial que se’m requereixi», va dir després de reconèixer que l’home, junt amb altres persones, se li va acostar aquella nit per demanar-li una foto i «li van començar a cridar» i a insultar.

Una vegada el cas va arribar al Jutjat, la magistrada va prendre declaració al denunciant i a un dels testimonis. Fonts presents en l’interrogatori van assegurar a EP que tots dos van ratificar el que van dir en seu policial. Durant la fase d’investigació, la jutge també va arribar a dirigir-se al Congrés per demanar que acredités la condició de diputat d’Errejón i va reclamar a la Policia Científica que fes una anàlisi «exhaustiva» de les imatges recollides per les càmeres de seguretat que van gravar el presumpte maltractament.

Delicte lleu de maltractament

Després de tres mesos i mig de diligències, la jutge Margarita Valcarce va acordar enviar a Errejón a judici després de transformar el procediment d’un presumpte delicte de lesions a un de lleu de maltractament partint de l’informe mèdic forense realitzat en la causa. «Els fets fins ara investigats poden revestir el caràcter de delicte lleu de maltractament [...] sense que s’hagi acreditat l’existència d’un delicte de lesions en vista de l’informe mèdic forense», va assenyalar.

La magistrada va indicar que a l’esmentat informe es va deixar constància que no es considerava acreditada l’existència de lesions traumàtiques agudes derivades de l’agressió física, que va ser descrita com a «puntada de peu amb impacte amb planta del peu a regió baixa abdominal». Per això, al no estimar lesions, el va transformar en delicte lleu de maltractament.

El delicte a què s’enfronta Errejón està previst a l’article 147.3 del Codi Penal i es refereix al que colpegi o maltracti d’obra a algú altre però sense causar-lo lesió. Segons la normativa, és castigat amb penes de multa d’un o dos mesos.

Imparcialitat

Notícies relacionades

Joan Carles i el seu cinquè estiu a l’‘exili’: viatges curts per visitar amics i regata a Nova York

El Parlament vol agilitzar tràmits i que les lleis s’aprovin en 6 mesos

En la mateixa interlocutòria en què es va acordar enviar el cas a judici, la jutge va indicar que la defensa del líder de Més País havia presentat una queixa pel fet que la mateixa magistrada que va dirigir les indagacions es fes càrrec de la vista oral. Davant aquesta situació, la magistrada es va dirigir a l’Audiència Provincial de Madrid perquè resolgués si podia jutjar el dirigent després d’haver-li investigat o si considerava que s’havia vist afectada la seva «imparcialitat».

L’òrgan judicial va inadmetre l’incident de recusació de la magistrada perquè la defensa d’Errejón no va arribar a presentar una petició formal, tal com se li havia requerit i com estableix la llei en assumptes d’aquesta naturalesa processal. Finalment, serà la mateixa Valcarce qui dirigeixi el judici contra Errejón.