Mobilitzacions contra la política penitenciària d’excepció als presos etarres

La xarxa de suport als presos d’ETA, Sare, ha convocat aquest dissabte 191 mobilitzacions en poblacions d’Euskadi, Navarra i el País Basc francès en què s’ha reclamat el final de la política penitenciària d’excepció per als reclusos de la banda terrorista i l’acostament de tots a presons de la comunitat autònoma basca.

Aquestes mobilitzacions descentralitzades han substituït la tradicional gran manifestació que se celebra anualment a Bilbao després de Nadal en favor dels drets dels presos d’ETA a causa de la situació sanitària al País Basc pel fort repunt dels contagis de coronavirus. Per aquesta raó, s’han celebrat marxes a les tres capitals basques, Pamplona i Baiona (França), a més de 186 municipis més de la geografia basca i navarresa.

A la manifestació celebrada a Bilbao han assistit diversos centenars de persones que han corejat consignes com «‘Presoak kalera, amnistia osoa’» (presos al carrer, amnistia general) i «‘Presoak etxera’» (presos a casa) i representants d’EH Bildu, amb la seva portaveu parlamentària Maddalen Iriarte al capdavant i de partits i organitzacions sobiranistes catalans com Junts per Catalunya, la CUP i l’ANC.

Forcadell i la «reconciliació»

Per la seva banda, l’expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell ha afirmat que per solucionar «qualsevol conflicte polític és necessari fer polítiques de reconciliació» i ha reclamat el final de la política de «dispersió» que s’aplica als presos d’ETA. Forcadell han assistit aquest dissabte a la taula rodona organitzada per Sare, xarxa ciutadana de suport als presos d’ETA, que amb el títol ‘Avançant cap a la convivència’ es desenvolupa al palau Euskalduna de Bilbao.

Quant a la manifestació de Bilbao, per motius sanitaris s’ha reduït també el recorregut i la durada de la marxa, que ha començat a la cèntrica plaça de Moyua i, després de recórrer el primer tram de la Gran Via, ha acabat davant l’ajuntament, on s’ha llegit una declaració dels organitzadors.

En aquesta s’adverteix que «no podem acceptar i ens costa creure que, després de més d’una dècada sense violència patent, hàgim de continuar reivindicant una cosa tan elemental com que els presos, que estan complint penes reparadores, siguin subjecte de drets així establerts en tractats internacionals, la Constitució espanyola i les lleis».

«Progressions de grau bloquejades»

Sare també ha denunciat que «es mantenen bloquejades les progressions de grau i s’impedeixen permisos penitenciaris» i que «fins i tot quan la Junta de Tractament d’algunes presons aproven alguna progressió de grau i permís penitenciari, l’Audiència Nacional, a través de la fiscalia, la recorre, arribant a l’extrem que alguns presos en tercer grau hagin tornat a la presó i al segon grau penitenciari».

«No estem exigint cap privilegi. Exigim justícia, només justícia. Estem reivindicant drets humans. No estem davant reivindicacions polítiques», han assenyalat.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

A Sant Sebastià, més de 2.000 persones han secundat la convocatòria de Sare en una manifestació que s’ha desenvolupat per un recorregut no habitual, des de la plaça del Centenario, al barri d’Amara, fins al Boulevard.

Consignes demanant el trasllat dels reclusos a Euskadi i altres que reclamaven l’amnistia s’han escoltat al llarg de la marxa, a què s’han afegit, entre altres, la parlamentària d’EH Bildu Nerea Kortajarena, el portaveu d’aquesta formació a les Juntes Generals de Guipúscoa, Juan Karlos Izagirre, i l’exsecretari general de LAB, Rafa Díez.