XXV Conferència de Presidents
Sánchez fia la resposta a la sisena onada a la mascareta a l’exterior i a la vacunació
El tapaboques serà obligatori a partir de la Nit de Nadal, excepte a les zones rurals. El Govern central no impulsa restriccions i delega altres limitacions a les autonomies
L’Executiu aprova aquest dijous un decret llei amb noves mesures. S’accelerarà la immunització dels nens i la tercera dosi, que arribarà a tota la població
La recepta del Govern centarl per afrontar la nova onada de covid, la sisena ja, bascula sobre dos eixos: la tornada de l’obligatorietat de la mascareta als exteriors a partir d’aquest divendres, 24 de desembre —tot just sis mesos després que se’n relaxés l’ús—, i l’acceleració de la vacunació. Addicionalment, es facilitarà la contractació de més personal per intentar descarregar una atenció primària saturada i es posaran a disposició dels ciutadans més tests d’antígens per a l’autodiagnòstic, i es reforçaran els efectius militars. Però no hi haurà restriccions generals, aplicables a tot el país, perquè l’Executiu considera que el moment avui és un altre, que no es pot comparar la situació epidemiològica i hospitalària del desembre del 2021 amb la de fa un any o amb la de l’arrencada de la pandèmia. El Govern delega a les autonomies, això sí, la possibilitat d’imposar limitacions d’aforaments o tancaments d’activitats. El que és subjacent és el desig del bipartit de no castigar més una economia encara en procés de recuperació.
Sobre aquests dos pilars, tapaboques i immunització (tercera dosi i vacunació als nens), Pedro Sánchez va construir la seva proposta a les comunitats en la XXV Conferència de Presidents, convocada d’urgència i celebrada aquest dimecres a la tarda de manera telemàtica i al Senat només dos dies abans de la Nit de Nadal. Un moment en què li plovien els retrets per la inacció davant l’augment desbocat dels contagis: Espanya ha superat per segon dia consecutiu el màxim de contagis de la pandèmia al notificar 60.041 nous casos. Sánchez va plantejar mesures de mínims i no hi va haver, per tant, sorpreses. El líder socialista els va avançar que reunirà el Consell de Ministres aquest dijous de manera extraordinària i monogràfica per aprovar un reial decret llei amb una nova bateria de mesures, encapçalades per aquest ús de la mascareta al carrer, i es va comprometre a una anàlisi periòdica amb ells, cada deu dies, de l’evolució de la pandèmia. «Ciència i prevenció són les respostes» amb les quals l’Executiu creu que es podrà «esquivar» aquesta sisena onada, va defensar Sánchez després en roda de premsa a la Cambra alta, al final d’una cimera que es va prolongar durant tres hores.
Diversos presidents, en especial Pere Aragonès (Catalunya, ERC), Iñigo Urkullu (Euskadi, PNB) i Alberto Núñez Feijóo (PP), van considerar «insuficients» les noves eines i van demanar collar més davant el risc d’una tensió més elevada en el sistema sanitari. També van ser exigents altres barons del PP, mentre que els del PSOE van secundar la posició del seu cap de files. A l’altre extrem, i no era sorprenent, Isabel Díaz Ayuso, la presidenta madrilenya, que va rebutjar les mascaretes a l’aire lliure i el recurs als rastrejadors militars i es va encomanar als tests, les vacunes i l’«autocura». El que sí que va ser una reclamació general, comuna als presidents d’un i un altre signe, va ser l’articulació d’un tercer fons covid, petició a la qual el Govern es nega perquè considera que serà suficient amb els 7.000 milions ja pressupostats per al 2022, tot i que «no hi haurà problema» en augmentar els recursos si és necessari, va tranquil·litzar Sánchez.
Sánchez rebaja la medida de las mascarillas con excepciones https://t.co/4h7k9QK1fR pic.twitter.com/hqAAMsbFew
— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de diciembre de 2021
Les excepcions
Tal com el president va detallar en l’arrencada d’aquesta conferència (la número 19 des de l’esclat de la pandèmia), el Consell de Ministres d’aquest dijous aprovarà el reial decret llei que tornarà a fer obligatòria la mascareta als exteriors, sis mesos després que se’n relaxés l’ús. El tapaboques serà necessari al carrer a partir del divendres 24, la Nit de Nadal. El Govern, després d’escoltar les peticions de diversos presidents (Alberto Núñez Feijóo, Galícia; Javier Lambán, Aragó; Fernando López Miras, Múrcia, i Alfonso Fernández Mañueco, Castella i Lleó), introduirà excepcions en aquesta obligatorietat: així, no farà falta portar aquesta protecció al fer esport o quan una persona estigui «al camp o en un espai natural». És a dir, en zones rurals, en platges o a la muntanya, només caldrà posar-se la mascareta quan no es pugui garantir la distància interpersonal d’1,5 metres amb qui no sigui convivent.
L’obligatorietat de la mascareta serà temporal i decaurà «al més aviat possible». Sánchez va al·legar que havia sigut reclamada per una «amplísima majoria de presidents». És cert, però xoca amb la comunitat científica, que ha estat insistint que els contagis en exteriors són mínims, mentre que el risc augmenta en interiors mal ventilats, contra els quals no s’actua des de l’Executiu, tot i que aquest sí que recolza les accions que adoptin les comunitats, que són les que tenen les competències. Espanya no s’alinearà, doncs, amb altres països del seu entorn, que han impulsat mesures menys laxes.
El president, doncs, es va escudar en el fet que el seu Govern recull el «testimoni» del que han plantejat la majoria d’autonomies i que la mascareta s’ha provat com una «eina eficaç», «fonamental» per prevenir els contagis, sobretot perquè la variant òmicron és altament contagiosa. Els presidents, cert, van recolzar la proposta gairebé de manera unànime. La va rebutjar sense embuts Ayuso (hauria de ser una «recomanació» només) i no la creu necessària el president aragonès, el socialista Javier Lambán. Els socis de l’Executiu, no obstant, van criticar la mesura per «inútil».
#EnDirecto | Sánchez cree que con las medidas anunciadas como mascarilla en exteriores "podemos empezar a atajar la situación" al ser preguntado por las fiestas de Nochevieja: "Vamos a seguir analizando todas las propuestas" de las CCAA y "evaluando" la evolución de la pandemia pic.twitter.com/dJfcE673D8
— Europa Press (@europapress) 22 de diciembre de 2021
En paral·lel, s’intensificarà i accelerarà el procés de vacunació: el 80% dels compresos entre els 60 i els 69 anys hauran de rebre la tercera dosi abans que acabi el 2021; el 80% entre 50 i 59 anys, per al 24 de gener; el 80% entre 40 i 49, la primera setmana de març; el 70% dels nens entre 5 i 11 anys, amb la primera dosi per al 7 de febrer i amb la segona per al 19 d’abril. La tercera punxada s’estendrà també als menors de 40. Sánchez va explicar que a qui es va administrar el sèrum de Pfizer o Moderna rebran la tercera dosi sis mesos després de l’última. En el cas dels vacunats amb AstraZeneca o Janssen, serà als tres mesos. Aquells que s’han infectat després de rebre la pauta completa tindran la tercera punxada quan estiguin recuperats i a l’espera del que decideixi la Ponència de Vacunes. El líder socialista va afegir que no hi haurà dificultats de subministrament: Espanya compta amb una reserva de vuit milions de dosis i n’hi haurà 90 milions el 2022.
Los presidentes autonómicos valoran las nuevas medidas frente a la Covid https://t.co/DzJU68mLWo pic.twitter.com/k5TlieefsY
— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de diciembre de 2021
292 milions d’euros
A més, per alleujar l’atenció primària, s’augmentarà el nombre de professionals sanitaris disponibles i es milloraran les seves condicions laborals, reduint la temporalitat per sota del 8%. Els Pressupostos destinaran 292 milions d’euros a aquest pla, la major part transferits a les comunitats. El Govern, així mateix, permetrà a les autonomies la contractació de personal sanitari jubilat i prejubilat i s’habilitarà la contractació de professionals amb títol d’especialista obtingut en Estats de fora de la UE. S’emetran autoritzacions temporals per permetre la venda en farmàcies de determinats tests d’antígens d’ús professional perquè estiguin a disposició de la població. Amb això es pretén pal·liar la manca d’aquests kits. Sánchez va anticipar que espera que el subministrament augmenti la setmana vinent.
El president va proposar reforçar els dispositius d’immunització amb equips de vacunació de les Forces Armades, i es posaran a disposició de les comunitats hospitals de la xarxa sanitària militar. Les comunitats podran accedir a 150 equips mòbils de vacunació, i també l’Hospital Gómez Ulla de Madrid i l’Hospital General de la Defensa de Saragossa com a centres de suport. També l’Executiu manté activat el mecanisme per sol·licitar rastrejadors militars com a recurs «addicional». Ara mateix, va explicitar, hi ha 1.052 efectius activats.
Tal com ahir va aprovar la Comissió de Salut Pública, va apuntar, es flexibilitzen les quarantenes: les persones que hagin tingut contacte directe amb un contagiat no s’hauran d’aïllar en cas d’estar vacunats amb la pauta completa. També va recordar que segons l’aprovat per la Comissió Europea, a partir de l’1 de febrer del 2022, el període de validesa de la immunització serà de nou mesos des de la data de l’administració de l’última dosi. Amb això es pretén incentivar la tercera punxada.
#EnDirecto | Sánchez cree que "con el uso de la mascarilla, con la vacunación", la "experiencia" de los alcaldes a la hora de celebrar eventos sin contagios, "nuestros niños y niñas se merecen tener unas Cabalgatas este año y espero que así sea" pic.twitter.com/LWC40uwgN5
— Europa Press (@europapress) 22 de diciembre de 2021
Sánchez va insistir que Espanya no està ni com quan va arrencar la pandèmia ni com fa un any, perquè la vacunació ha permès que el nivell de contagis no es traslladi a hospitalitzacions o ingressos a les ucis. ¿Però per què no restriccions als interiors, en restaurants o en l’oci nocturn? El president va incidir que les comunitats poden afegir recomanacions o arbitrar mesures complementàries en el marc de les seves competències, però creu que mascareta i immunització serviran per aturar aquesta sisena onada.
#EnDirecto | El uso de mascarilla en exteriores entra en vigor el 24
— Europa Press (@europapress) 22 de diciembre de 2021
No habla de restricciones de movilidad, pero apunta a las "recomendaciones" de los gobiernos autonómicos sobre cómo celebrar las fiestas pic.twitter.com/rJkry644Yv
¿Suspendre les celebracions de Cap d’Any?
Diversos presidents van ser més exigents. Urkullu, el primer que va prendre la paraula, va alertar que calen «criteris i mesures» davant unes taxes de contagis altíssimes i davant un «estrès evident» de l’atenció primària. El president basc va insistir que les comunitats no disposen de les eines jurídiques «suficients» per fer front a la covid, així que, segons el seu parer, faria falta un acord que afavorís la «seguretat jurídica». Urkullu va reclamar que s’estableixi l’horari màxim de tancament a la una de la matinada, limitar els aforaments en esdeveniments socials, culturals o esportius; limitar el consum màxim de 10 persones per taula, prohibir el consum dempeus i recomanar que els àpats i sopars nadalencs apleguin un màxim de 10 persones i dues unitats familiars.
Per Pere Aragonès, calen mesures «impopulars però imprescindibles», perquè la tercera dosi «no pot ser l’única via per combatre aquesta sisena onada». «No podem esperar el febrer o el març quan tinguem la protecció» de la punxada de reforç, va argumentar, perquè aleshores l’impacte del virus pot ser de tal calibre que podria «bloquejar i col·lapsar el sistema sanitari». Feijóo, com van fer els altres presidents autonòmics del PP, i en línia amb el que demanda la direcció nacional del seu partit, va exigir una llei de pandèmies, però també va ser dels quals creu necessari imposar restriccions, com estendre el certificat covid «a tots els àmbits que sigui possible», aplicar el semàfor covid per ordenar els interiors en funció de la incidència i posar en quarentena els contactes de positius, tret dels que tinguin tres dosis. També creu que cal rumiar-se la conveniència de «celebrar el Cap d’Any i organitzar les cavalcades de manera estàtica». Feijóo, per tant, se situava a anys llum d’Ayuso, de la seva mateixa formació.
Aragonès cree que el Gobierno "se está equivocando" al no aplicar más restricciones https://t.co/erBL9ZUg5Y pic.twitter.com/7FnxC79iLE
— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de diciembre de 2021
El Govern central no comparteix prohibir les festes de Cap d’Any, tot i que es continuarà analitzant l’evolució de la pandèmia, va al·legar. I també creu que es poden celebrar les cavalcades de Reis perquè a principis del 2021, quan no hi havia vacunes, es van poder celebrar, així que el 2022 els nens i les seves famílies podran disfrutar-ne («els nostres nens se les mereixen»), evitant aglomeracions i sense deixar la mascareta. Tanamteix, malgrat el que va afirmar pel president, aquest any sí que se n’han cancel·lat a bastantes ciutats.
Urkullu, sorprendido ante el anuncio de Sánchez de aprobar medidas ya decididas https://t.co/DaBfb6BrC9 pic.twitter.com/eCaJUs1Uz2
— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de diciembre de 2021
Altres presidents del PP van ser menys exigents, quant a la necessitat de mesures, que Feijóo. L’andalús Juanma Moreno va posar l’accent en el muntatge d’un «òrgan efectiu de veritat» de coordinació entre les comunitats, tot i que creu encertat que es convoquin de manera periòdica aquestes cimeres de presidents. López Miras va reclamar «mesures coordinades per a tot el territori nacional davant la sisena onada, així com criteris comuns per a tot Espanya en funció de la incidència».
Conferencia de Presidentes:
— Isabel Díaz Ayuso (@IdiazAyuso) 22 de diciembre de 2021
No compartimos las mascarillas al aire libre si hay distancia.
Ni los rastreadores militares a estas alturas.
Ni los cierres sin datos sanitarios.
Sí Ley de Pandemias, fondos Covid, vacunas, test, contratos sanitarios y autocuidado. pic.twitter.com/9m5xqGLgBh
Ayuso va sortir del consens entorn dels tapaboques. Es va separar fins i tot del que van manifestar altres presidents del PP. «No compartim les mascaretes a l’aire lliure si hi ha distància. Ni els rastrejadors militars a hores d’ara. Ni els tancaments sense dades sanitàries», va manifestar la dirigent madrilenya, posició que després va expressar en el seu compte de Twitter. Ella defensa un marc jurídic nacional, fons covid, vacunes, tests, contractes sanitaris i autocura.
.@JuanMa_Moreno ve "buena medida" la mascarilla en exterior y pide acelerar la tercera dosis y no frenar la vacunación pediátrica https://t.co/vFeOYPAJCV pic.twitter.com/AhXwG97NJV
— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de diciembre de 2021
Recomanacions i restriccions
Els barons socialistes van tancar files amb el seu líder. «Podem fer totes les recomanacions que vulguem, en farem més per als pròxims dies, però una cosa és recomanar i una altra restringir drets fonamentals i llibertats públiques» quan no hi ha saturació als hospitals ni a les ucis, va sostenir l’extremeny Guillermo Fernández Vara. El valencià Ximo Puig va remarcar que no es poden adoptar «les mateixes mesures que en la primera onada, perquè la situació és diferent». «Ara tenim vacunes i coneixement i cal prendre mesures pròpies del 2022», va defensar. Això és, accelerar «al màxim» la vacunació (cosa en què també va coincidir Vara), amb «totes les dosis que facin falta» i augmentar i facilitar l’accés als tests per part dels ciutadans. Sí que va sol·licitar a l’Executiu «suport per poder finançar la resposta a la pandèmia» i «pactar accions conjuntes davant les festes de Cap d’Any».
El castellanomanxec Emiliano García-Page va reconèixer la «confusió jurídica» que hi ha entorn de la legislació sanitària, que s’ha complicat per les dues sentències del Tribunal Constitucional que van anul·lar els dos estats d’alarma. «Quan ens plantegem una legislació haurà de ser orgànica perquè tingui potestat constitucional. És evident que la clau estarà en la mobilitat. Si la situació es posés difícil, jo reclamaria dràstiques decisions a les fronteres amb Espanya i entre comunitats. Si no hi ha problemes a la mobilitat, és molt difícil que les mesures que prenem de manera parcel·lada tinguin eficàcia», va advertir Page, que no veu necessari prendre més mesures a la seva comunitat, la que té ara mateix la incidència més baixa de tot Espanya (374,92 positius per 100.000 habitants).
Vara: "No tenemos elementos objetivos para restringir libertades" https://t.co/jbxVv0G5SF pic.twitter.com/nZWe3laeHL
— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de diciembre de 2021
Notícies relacionadesPage confirma que C-LM no endurecerá medidas de momento https://t.co/xtkNnKcJVg pic.twitter.com/Q3RvTtzTWt
— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de diciembre de 2021
Lambán es va apartar de la línia de consens socialista. El president aragonès va dir que comparteix les mesures anunciades per Sánchez, però no les creu «suficients», i en el seu cas intentarà pactar-ne d’altres amb algunes comunitats, mesures homogènies, va dir, que es puguin implantar «a poc a poc» en el conjunt del país.
.@ximopuig anuncia que todos los profesores contarán con la dosis de refuerzo antes de volver a clase el 10 de enero https://t.co/8dPE7DzbZz pic.twitter.com/5zvjl3kvEn
— Europa Press TV (@europapress_tv) 22 de diciembre de 2021
De la XXV Conferència de Presidents en surt, doncs, un pacte de mínims. Mascareta, vacunació, i no més restriccions. Conscients tots del «cansament» de la població, de la seva fatiga per la pandèmia, com va dir Sánchez. La majoria no s’atreveix a anar més enllà i esgrimeix que la situació als hospitals i a les ucis és radicalment diferent a la de fa un any. Ho deia amb claredat el cantàbric Miguel Ángel Revilla: «No podem prendre mesures gaire radicals». I va acabar sent cert: no es van adoptar.
Variant òmicron covid Conferència de Presidents Isabel Rodríguez García Vacuna Pfizer Restriccions per coronavirus Iñigo Urkullu Emiliano García - Page Alberto Núñez Feijóo Ximo Puig PP - Partit Popular PSOE Pressupostos Generals de l'Estat Govern Pedro Sánchez Vacuna del covid-19 Coronavirus Carolina Darias Isabel Díaz Ayuso Juan Manuel Moreno Pere Aragonès Fernando López Miras Guillermo Fernández Vara Miguel Ángel Revilla
- SUCCESSOS Un tribunal ordena investigar la mort d’una nena en una piscina privada
- Falta de servei 5.000 veïns de BCN han estat tres mesos sense rebre cartes de Correus
- 400 blocs Polvorí per la suposada estafa d’un administrador de finques
- Els ‘kiwis’ assalten els britànics amb dues victòries
- Apunts polítics de la setmana Illa busca pis per a 4 anys i sense banderes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un fenòmen invisibilitzat L'impacte emocional dels processos migratoriis: entre el dol i la resiliència
- Toni Bou: "Em preocupa què faré quan em retiri per ser tan feliç com ara"
- L’ÚLTIMA GRAN CARRERA DE LA TEMPORADA Pogacar culmina a la Llombardia un any històric en el ciclisme
- Lliga F Regnar i renéixer: torna un derbi "descompensat"