Un jutge contra Juana Rivas: una interlocutòria plena d’imprecisions i mitges veritats per denegar un indult

El jutge del Penal número 1 de Granada, Manuel Piñar, inclou en tot just sis pàgines d’interlocutòria tot un enfilall de mitges veritats i imprecisions amb què justifica la seva decisió contrària a suspendre els mesos de pena que encara li queden per complir Juana Rivas, la dona granadina condemnada per la sostracció dels seus dos fills menors i indultada pel Govern. 

La decisió de Piñar ha impedit, de facto, l’aplicació de la mesura de gràcia que va ser concedida de manera parcial per l’Executiu de Pedro Sánchez, una decisió que va aixecar polèmica al tractar-se d’un cas molt mediàtic i emmarcat en el recolzament que aquesta dona ha obtingut en els últims anys per part de grups feministes i de la mateixa ministra d’Igualtat, Irene Montero.

El que s’esperava podria ser una decisió de pur tràmit, al tractar-se d’una suspensió de pena inferior a dos anys i que comptava amb informe favorable de la fiscal del cas, va sorprendre tant pel llenguatge i el to utilitzat per denegar la mesura. Però, sobretot, per la inclusió en la resolució d’una inesperada càrrega de profunditat, l’al·lusió a uns suposats abusos patits per un dels fills menors estant sota custòdia de Rivas –durant un viatge amb altres membres de la família i amics– que la converteixen en un «greu perill per als seus fills» estant en llibertat. 

La Fiscalia està estudiant si acudirà en apel·lació, segons han assenyalat fonts del Ministeri Públic. Per la seva banda, la defensa ja ultima el seu recurs i no descarta la possibilitat d’acudir al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en demanda d’una sanció disciplinària per al jutge Piñar. 

Els esmentats abusos, la menció dels quals en la interlocutòria ha suposat exposar la situació del nen al debat públic, van ser sobreseguts el març del 2018 per «no resultar degudament justificada la perpetració del delicte», sense que des de l’esmentada data hagi aparegut indici ni cap prova que permeti afirmar el contrari o hagi obligat a una reobertura de les actuacions. 

La decisió judicial es va basar en un informe de la Guàrdia Civil de 58 pàgines, al qual ha tingut accés aquest diari, i en què, després d’analitzar els informes mèdics i valorar les declaracions de la mare, el pediatre, la professora de l’escola bressol de Camarena (Granada) a càrrec del nen i de familiars de la dona, els agents conclouen que «no s’han trobat indicis que indiquin la insistència dels presumptes abusos sexuals investigats».

Raons de l’arxivament

Una de les imprecisions més evidents de la interlocutòria del jutge Piñar té a veure amb les raons donades per la justícia per sobreseure aquest assumpte. Així, el jutge manifestava com a «cert» que no s’havia determinat l’autoria de la brutal agressió patida pel menor i que per això va ser sobresegut, afegint que «el fet continua existint i va tenir lloc estant el nen sota la custòdia de la mare».

Aquestes paraules contrasten amb el que assenyalen els documents judicials sobre això, als quals ha tingut accés El Periódico de España. La falta d’autor conegut –que apareix en la interlocutòria d’arxivament dictada el 10 de novembre de 2017 pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Granada– va ser corregida en apel·lació per l’Audiència de Granada, que en una resolució dictada mesos més tard va assenyalar que el més correcte en vista de la investigació realitzada per la Guàrdia Civil era dictaminar que no apareixia «prou justificada la perpetració del delicte». Piñar no va al·ludir en la seva interlocutòria a aquesta correcció, i es va quedar en la primera valoració del jutge d’instrucció. 

És cert, no obstant, que la decisió es va adoptar en resposta a un recurs de la mateixa Rivas, que buscava que es dictés el sobreseïment lliure (definitiu) dels fets. Els jutges de Granada van qualificar aquesta petició d’«improcedent» per entendre que les conclusions pericials de l’Institut de Medicina Legal afirmaven que no es podia descartar del tot l’agressió. És a dir, van deixar l’assumpte sobresegut de manera provisional en interès del menor per al cas que apareguessin més proves, però no per les raons ressenyades pel jutge Piñar.

«D’esperar en una mare normal»

Altres imprecisions apareixen en un paràgraf en el qual Piñar afirma de manera rotunda que «ja no sap com fer que arribi al coneixement dels restants tribunals, i per descomptat del Govern» que l’episodi d’abusos va ocórrer estant els fills sota la cura i custòdia de Rivas «segons va dictaminar la pediatra, un forense i va manifestar el mateix menor». També afirma el jutge que a l’escola del menor on van prendre la decisió de portar-lo al metge, afegint que «ni tan sols la mare és qui ho fa. Tampoc consta que denunciés aquest fet com és d’esperar en una mare normal».

Aquestes afirmacions es veuen desmentides en el relat dels fets narrat pel mateix pediatre en l’interrogatori realitzat per la Guàrdia Civil. Segons l’informe, el facultatiu va confirmar que durant els mesos anteriors Juana Rivas havia acudit en diverses ocasions per molèsties estomacals i restrenyiment que patia el seu fill. En una, i davant la insistència de la mare perquè els dolors no remetien, és quan el pediatre observa «una cosa que per a ell no era normal» i decideix derivar-lo a l’hospital perquè l’examinessin detalladament.

El metge inicia el protocol establert en aquests casos, truca a la policia local i l’agent acompanya Rivas i el petit a l’hospital. Preguntat per si el menor va relatar en algun moment haver patit algun tipus d’abusos assegura que no i que el menor «va demostrar en tot moment davant l’esmentada exploració completa normalitat».

Quant a l’escola infantil, la professora declara tenir coneixement per Rivas de les visites al pediatre, per la qual cosa tampoc és cert que la dona es desentengués en tot moment tal com afirma el jutge Piñar en la seva polèmica interlocutòria. De fet, la professora apunta als agents que va ser la mare la que va manifestar en primer lloc que el seu fill es queixava de dolors a la panxa i molèsties.

Més enllà de les imprecisions en el relat, Piñar suggereix en la seva interlocutòria certa complicitat de Rivas a l’afirmar que, després de constatar-se l’episodi de les molèsties «la mare oculta els nens, precisament en el moment en què la presència del menor era essencial per a la investigació». Es tracta d’una atribució de responsabilitat que mai fa la interlocutòria ni la investigació policial.

Hi va haver penediment

Més enllà del capítol dels abusos, el jutge al·lega dues raons més per no concedir la llibertat, la primera la falta de penediment de Rivas, ja que «en diverses ocasions ha manifestat que no es penedeix i ho tornaria a fer». Rivas va manifestar, no obstant, públicament, en el programa televisiu ‘El objetivo’, de La Sexta, el següent: «Crec que vaig cometre un error. No ho tornaria a fer, només volia protegir els meus fills».

Una altra raó donada pel jutge és que la mare «va repetir la mateixa conducta, després de ser condemnada en aquesta causa i estant els menors a Itàlia», on viuen actualment amb el seu pare, Francesco Arcuri. Però no és cert que s’hagi produït més sostracció de menors que la que va ser jutjada a Espanya i el Tribunal Suprem va reduir la meitat, passant dels cinc als dos anys i mig de condemna.

Per completar el capítol d’errors de la interlocutòria hi ha el fet de no reconèixer Juana Rivas com a víctima de gènere, obviant que una sentència de maig del 2009 dictada pel Jutjat Penal número 2 de Granada va acreditar que Francisco Arcuri va maltractar Juana Rivas i el condemna a tres mesos de presó. 

Paper de la Fiscalia

Quant al paper del Ministeri públic, la fiscal del cas a Granada va assumir el criteri favorable a la suspensió de la pena de Juana Rivas que va ser establert prèviament en una reunió al més alt nivell, presidida per la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado. I això malgrat que al principi es negava a recolzar la suspensió dels mesos que restaven de la condemna, ja que apuntava que la Justícia no havia detectat maltractaments per part de l’exmarit de Rivas Francesco Arcuri. Tampoc creia d’acord amb el dret que es pogués invocar l’interès dels menors perquè no entrés a la presó, ja que els nens havien sigut víctimes del delicte de segrest.

Notícies relacionades

Les Diades del procés: vuit diferències

El fiscal general es reivindica i expressa la seva confiança en la «veritat» i la justícia davant el Rei i els magistrats que el jutjaran

 Els fets provats de la sentència contra Juana Rivas assenyalen que el maig del 2016 va viatjar a Espanya amb els seus dos fills i no va tornar a Carloforte (Itàlia), on feia tres anys que convivia amb la que llavors era la seva parella. El 2 d’agost li va comunicar que no tornaria a Itàlia i va escolaritzar els nens en una escola de Maracena (Granada).

El progenitor, que tenia la guarda i custòdia provisional dels dos menors, va denunciar els fets i un jutjat de Primera Instància de Granada va acordar la immediata restitució dels menors a Itàlia com a estat de residència habitual dels dos nens. Després de diversos requeriments perquè tornés els seus fills, el 26 de juliol del 2017 Rivas es va ocultar amb ells, i la seva exparella va denunciar la desaparició. Rivas va entregar els dos nens un mes després, el 28 d’agost del 2017, a la Comandància de la Guàrdia Civil de Granada.