El fiscal general es reivindica i expressa la seva confiança en la «veritat» i la justícia davant el Rei i els magistrats que el jutjaran

«Soc plenament conscient de les singulars circumstàncies de la meva intervenció com a conseqüència de la meva situació processal», ha assenyalat a l’arrencada del seu discurs, per afegir que respecta «totes les opinions» que poguessin manifestar-se sobre això. «Si soc aquí com a fiscal general de l’Estat, és perquè crec en la justícia i en les institucions que la conformen –ha afegit seguidament–. Crec en l’Estat de dret, en la independència del poder judicial, en els principis de legalitat i imparcialitat. I, per descomptat, també en la veritat».

En aquest punt, García Ortiz ha realitzat «una humil crida» per reclamar el màxim respecte a la funció de la Fiscalia espanyola, a la feina de tots els fiscals. «Crec fermament en el Ministeri Fiscal com la institució forta que és. Sòlida, confiable, que vertebra un país i que garanteix el compliment de la llei. Una institució enèrgica, activa, que no sucumbeix davant dels embats o atacs dels delinqüents», ha conclòs sobre aquest assumpte.

En aquesta ocasió, l’acte se celebra en un ambient especialment tens ja que evidencia l’existència d’un xoc entre els poders judicial i Executiu al qual s’afegeix el rebuig de bona part de la carrera a la presència del mateix Álvaro García Ortiz i a la lectura del seu discurs en el mateix òrgan que preveu asseure’l imminentment al banc dels acusats.

Pel que fa a la seva assistència, el fiscal general ha iniciat el seu discurs assenyalant que era un «honor, com a jurista, com a fiscal i com a ciutadà d’aquest país» estar aquest divendres en l’acte formal d’obertura de tribunals al Saló de Plens de l’alt tribunal. «I participar com disposa la llei en l’obertura d’un nou curs judicial a Espanya». Malgrat les peticions perquè no hi assistís des de Fiscalia General s’estava explicant que la presentació de la Memòria en l’acte d’obertura per part del fiscal general ve obligada per la llei orgànica del Poder Judicial, per la qual cosa García Ortiz no podia renunciar a aquesta responsabilitat institucional.

A continuació i davant els magistrats, fiscals, vocals del Consell General del Poder Judicial i representants polítics, amb la representativa absència del líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, el fiscal general ha passat a traslladar les dades estadístiques de la seva Memòria, relativa al 2024. Així, ha destacat que en aquest any es van incoar 1.687.743 procediments de diligències prèvies, cosa que suposa un creixement de l’1,4%. Ha destacat així mateix que els delictes contra la vida i contra la integritat constitueixen el 32% del total de diligències i els delictes contra el patrimoni es mantenen en el 21%.

Incendis

Al llarg de la seva intervenció, el fiscal general ha recordat que «fa setmanes que estem sumits en la desolació provocada pels incendis i pel dolor derivat de la pèrdua de vides humanes». Segons el seu parer, «correspon al Dret penal la persecució dels qui , ometent les més elementals normes de cura o de manera intencionada, han provocat alguns d’aquests incendis».

García Ortiz assenyala que és conscient que «la causalitatdels incendis és un tema molt complex, complexíssim». que s’enfronten els països de molt diverses maneres.

Especial importància ha donat García Ortiz a l’activitat del seu departament davant la corrupció i la delinqüència organitzada. «És irrefutable l’estreta relació entre els dos fenòmens que, al seu torn, es retroalimenten mútuament», ha manifestat per defensar després la importància del Pla de Regeneració Democràtica, aprovat pel Govern d’Espanya el setembre del 2024, que va permetre crear dues noves unitats especialitzades de la Fiscalia General de l’Estat per enfortir la resposta davant aquest fenomen.

A més, ha afegit que la lluita contra la delinqüència organitzada es vincula també a la tasca de la Fiscalia Antidroga: «El que en els últims anys podria semblar una amenaça silenciosa per a la societat va mostrant progressivament més potencial de dany. Cada vegada utilitza més violència i posseeix un risc real de corrupció, que condueix a una minva en la confiança de les institucions».

Dades «esgarrifoses» de violència masclista

Quant a la violència masclista, Gracía Ortiz ha qualificat d’«esgarrifoses» les dades estadístiques. «Les gairebé 200.000 denúncies per violència de gènere el 2024 se sumen a les d’anys anteriors. És difícil negar una evidència que acumula 2.840.838 denúncies interposades des de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica del 2004».

Notícies relacionades

L’advocat general de la UE avala la retirada de la immunitat de Puigdemont

La fiscalia descarta que declari la periodista que va dinar amb Mazón el 29-O

Igualment el fiscal general va destacar que 50 dones van morir en mans de les seves parelles masculines l’any 2024. «La xifra és molt similar a la llançada el 2023, any en què van ser 51 les dones assassinades –va afegir–. Majoritàriament, els homicidis i assassinats masclistes van tenir lloc en dies festius i períodes de vacances». També va remarcar que «especialment preocupant» va ser la situació dels menors fills i filles de les víctimes. S’hi suma que 27 nens i nenes van quedar orfes com a conseqüència de la violència masclista.

Menors migrants

Per García Ortiz adquireixen també especial rellevància les qüestions sorgides per l’«augment progressiu de nens i nenes que, sense acompanyament familiar, estigmatitzats i assenyalats públicament per alguns sectors socials i també polítics» que segons ha manifestat en elseu discrus «es troben sols davant un món estrany i requereixen una atenció especial». Des del seu punt de vista, «la resposta que com a societat siguem capaços de donar en el present a nens, nenes i grans migrants serà el judici que de tots nosaltres farà el futur».