Així es fiscalitza la policia en altres països

L’Oficina Independent de Conducta Policial (IOPC) pot actuar d’ofici, tot i que la seva funció principal és supervisar la tramitació de les denúncies rebudes a comissaria i emetre directrius. El cos policial està obligat a informar de les infraccions més greus (morts o lesions greus) i, en aquest cas, sí que es pot donar la possibilitat que la comissió es faci càrrec de la investigació. En el cas que siguin infraccions lleus, es limita a revisar la resolució del cos policial si el denunciant apel·la. Les seves recomanacions no són vinculants, tot i que té l’obligació jurídica de respondre en un termini de 56 dies. A més, fa auditories de les denúncies investigades per la policia i presenta un informe anual al parlament.

L’Ombusdam policial d’Irlanda del Nord té amplis poders per obrir investigacions i procedeix quan hi ha indicis que un membre de la policia ha comès un delicte o ha actuat de forma indeguda. Pot pagar indemnitzacions als denunciants per despeses i pèrdua de temps, «tot i que no pels danys pròpiament dits». En aquest cas, recomana al director de la policia el pagament per la quantitat que l’Ombudsman cregui apropiada.

L’Autoritat Independent per a la Conducta de la Policia de Nova Zelanda té un mandat ampli i facultats per actuar d’ofici en casos de mort i lesions greus, tot i que també admet denúncies sobre «pràctiques polítiques i procediments policials». Aquesta oficina té facultats per citar i interrogar testimonis sota jurament i per sol·licitar qualsevol informació a la policia que està obligada a cooperar. Pot formular recomanacions de procediment disciplinari o penal, però no emprendre-les per ella mateixa. En el cas que consideri que la investigació policial té carències, pot informar la fiscalia i aquesta ho ha de notificar al parlament.

A l’estat de Pará, és la Defensoria del Sistema de Seguretat Pública (que depèn del Consell Estatal de Seguretat Pública) la que rep denúncies contra funcionaris i sol·licita la intervenció a òrgans d’inspecció, per la qual cosa no té atribucions d’investigació pròpies, sinó que remet els casos i els supervisa sent els inspectors de policia els que prenen les decisions. 

Està conformada per 16 empleats –treballadors socials, advocats i personal administratiu– elegits pel Consell Estatal de Seguretat Pública. Qualsevol persona o organització pot dirigir-se a l’ens de forma gratuïta, però no hi ha terminis de gestió. Sí que té potestat per portar els casos a la fiscalia i ret comptes davant l’executiu.  

Els contres són que està infrafinançada, que no pot investigar i que els informes no són d’accés públic, per la qual cosa no té transparència. Hi ha altres oficines equiparables a Sao Paulo, Alagoas i Minas Gerais. 

L’oficina encarregada d’investigar les faltes o delictes, després de rebre una denúncia o d’ofici, és l’Autoritat Independent de Supervisió de la Policia que, al seu torn, audita a la Unitat d’Assumptes Interns. Està governada per la Junta Independent de Control de la Policia (integrada per un president, set membres i el president de la Comissió Nacional d’Igualtat i Drets Humans del país). Persones, col·lectius o agents del cos poden accedir al mecanisme perquè investigui, el mandat de l’oficina és ampli –té facultats per investigar d’ofici i per supervisar operacions policials– i les seves decisions són vinculants, tot i que no hi ha possibilitat d’apel·lació.

La policia està obligada a notificar a la Direcció Independent d’Investigació de la Policia la denúncia i a descriure els fets en un informe abans d’esgotar les 24 hores des que en té coneixement. No complir-ho suposa un delicte i, si l’agent en qüestió acaba sent considerat culpable, pot ser condemnat a pagar una multa i fins a dos anys de presó. Aquest òrgan, a més, elabora recomanacions disciplinàries al comissari –sigui nacional o provincial– perquè activi procediments disciplinaris en un termini de 30 dies. Qualsevol persona pot accedir a l’oficina, que té una seu a cada província del país.

La Defensoria del Poble del Perú té facultats per investigar i proposar nova legislació, però les seves conclusions no són vinculants. Aquest organisme, que té seu a Lima i 28 oficines més, envia informes i recomanacions a les autoritats que tenen l’obligació de cooperar amb els casos. En aquest cas pot accedir qualsevol persona i oenagé, però també el Congrés si formula una sol·licitud especial. Les seves facultats queden establertes per llei. No només investiga funcionaris policials sinó que supervisa tots els serveis públics, una cosa que «comporta el risc que el mecanisme no prioritzi les infraccions comeses per la policia».  

La Comissió d’Investigacions Independents de Jamaica té competències per impulsar investigacions sobre les actuacions policials en cas de mort, lesió o vulneració de drets de les persones. El procediment pot acabar en recomanacions que poden passar per la presentació de càrrecs penals o accions disciplinàries. Aquest òrgan pot sol·licitar informació i fer inspeccions, a més de revisar procediments policials, i destaca per la seva tasca de «sistematització d’informació» en informes periòdics. Compta amb un pressupost propi i assessors legals.