La guerra contra el narcotràfic

Espanya requisa cada any 8.000 armes il·legals: així funciona el mercat negre

Els clans de la droga són els clients favorits de la venda irregular d’armament

Els rifles més venuts són els kalàixnikovs, els VZ-58 txecs i els Zastava M-70 serbis

Les màfies de la marihuana es blinden amb més armes de foc: un narcoassalt cada cinc dies a Catalunya

Armas incautadas a un clan del narcotráfico en Andalucía, entre ellas varias de guerra, en una operación de la Jefatura de Información de la Guardia Civil.

Armas incautadas a un clan del narcotráfico en Andalucía, entre ellas varias de guerra, en una operación de la Jefatura de Información de la Guardia Civil. / EL PERIÓDICO

6
Es llegeix en minuts
Roberto Bécares
Roberto Bécares

Periodista

Especialista en Reportatges, Madrid, política i investigació

ver +

El mes de maig passat, el Grup de Trànsit d’Armes de la Direcció d’Informació de la Guàrdia Civil va desarticular una organització criminal establerta a Múrcia que subministravaarmes a clans del narcotràfic. El modus operandi de l’organització era difícil de rastrejar i la investigació va durar mesos. Persones amb llicència d’armes havien adquirit les armes legalment per després vendre-les als capitostos de l’organització, passant així al mercat il·legal, cosa que feia triplicar el seu valor inicial.

Posteriorment, aquests testaferros denunciaven falsament el seu robatori o extraviament i així desviaven armes com rifles, versions civils de fusells d’assaltmilitars –tenen aparença militar però són semiautomàtiques: disparen només una bala cada vegada que s’estreny el gallet– i escopetes policials.

Per a les bandes criminals, les armes són les seves "eines de treball". Les usen per protegir les plantacions de marihuana, els magatzems –anomenats en l'argot criminal 'guarderies'–, així com per garantir la seguretat dels trasllats de la mateixa mercaderia, cometre 'bolcades' (robatoris) contra altres organitzacions o dur a terme ajustos de comptes entre bandes, com el que va tenir lloc el mes de juliol passat a l'Eixample de Barcelona entre les màfies balcàniques Skaljari i Kavac que va acabar amb un dels seus integrants tirotejat.

Armes de guerra enterrades

Vinculada a l’esmentada banda que la Guàrdia Civil va desarticular a Múrcia també va caure una altra que operava a Granada i que tenia fins a un camp de tir subterrani i emmagatzemava enterrades tant munició com armes de guerra, entre les quals AK-47. La presència d’aquest tipus d’armes no és inusual entre els clans de la droga, però fonts del Grup de Trànsit d’Armes de la Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil rebaixen l’alarma que poden produir aquest tipus de notícies perquè són «fets puntuals que no guarden relació amb la realitat».

Diverses armes confiscades a Terrassa, algunes de guerra, en una operació del juliol passat de la Policia Nacional contra un clan de tràfic de drogues. /

EL PERIÓDICO

«De les 8.000 armes il·legals que es confisquen a l’any per part de tots els cossos policials, només 80-90 són armes de guerra. És menys de l’1%», puntualitzen a EL PERIÓDICO fonts de la Direcció d’Informació, que precisen que són majoritàries les «armes civils» que es confonen amb les militars, com els rifles semiautomàtics. «Tenen un efecte dissuasiu, no disparen a ràfegues, però es poden comprar al mercat civil i fan el fet», precisa un membre d'aquest grup especialitzat de l'Institut Armat.

En el cas de les armes de guerra que es confiscen als grups criminals, aquestes solen procedir d’Europa de l’Est, jaque moltes van ser utilitzades en la Guerra dels Balcans, tot i que n ’hi ha originàries de nombrosos països en conflicte, ja que l’AK-47 és l’arma més venuda del món: s’estima que hi ha en circulació entre 70 i 80 milions d’unitats d’aquest afusell d’assalt.

Després del conflicte a Los Balcans van quedar moltes armes fora de control en mans de tots els contendents i de les diferents faccions que no sempre era exèrcits regulars. En acabar la guerra, hi va haver qui es va guardar les armes i amb el pas dels anys es van vendre, facilitant el mercat negre. Si en els països d'Europa de l'Est es poden comprar per 300 euros, a Espanya es poden arribar a vendre per 3.500-5000 euros.

El seu trasllat entre els països de la Unió Europa es realitza per carretera, amagades per peces en dobles fons de camions i autobusos. La Prefectura d’Informació ha detectat organitzacions d’albanesos i de kosovars, molt actives en el tràfic de drogues, que porten armes als mateixos camions que utilitzen per recollir la droga a Espanya.

Lloc del carrer Consell de Cent de Barcelona on es va produir l’ajust de comptes entre bandes del narco aquest estiu. /

Marc Asensio Clupes / EPC

Els agents s’han trobat casos que d’armes de guerra, letals, que s’havien desactivat en altres països per al seu ús com armes de fogueig, però s’havien reactivat a Espanya per a la venda als clans del narcotràfic, si bé insisteixen que els tirotejos amb elles són «casos aïllats». Un dels últims successos va ocórrer l’octubre passat, quan en un enfrontament entre bandes a la barriada de les Tres Mil Viviendas de Sevilla es va usar un Kaláshnikov.

Costa del Sol, zona calenta

Els grups criminals clients d’aquest mercat negre d’armes radiquen fonamentalment a la Costa del Sol i el Camp de Gibraltar, lazona calenta del narcotràfic al nostre país, tot i que cada any s’estén a més punts d’Espanya per la proliferació de les plantacions de marihuana, ja que són molt rendibles per als delinqüents, a l’obtenir-se molt benefici i ser els costos penals molt baixos.

Els investigadors recorden una operació que van dur a terme a finals del 2020 després que es produís un bon nombre d’homicidis per ajustaments de comptes a la Costa del Sol i el Camp de Gibraltar. El denominador comú era l'ús d'un tipus de fusells d'assalt - Zastava M70 - que havien estat desactivats al seu dia, però en un taller de Coín (Malaga) es trucaven per tornar-se a utilitzar-se en mode ràfega. En aquella operació es van confiscar més de 160 armes, 30 d’elles fusells d’assalt.

Malgratque des de la Guàrdia Civil s’assegura que no hi ha una incidència més gran de trànsit il·legal d’armes que altres anys – s’han realitzat més de 130 operacions contra el tràfic d’armes en cinc anys i s’ha detingut 358 persones –, les xifres en algunes comunitats són cridaneres.

Per exemple, a Catalunya: els Mossos d’Esquadra van intervenir el 2024 un total de 445 armes de foc vinculades a la delinqüència, cosa que suposa un 14 %més que l’any anterior. Aquest juliol passat, per exemple, la Policia Nacional va intervenir a Terrassa i Badalona dues armes llargues d’ús militar – un Cetme i un subfusell M1 modificat – llistes per fer foc, a més d’una pistola i 500 cartutxos de diferent calibre. Pertanyien a un grup que es dedicava al narco.

Diverses armes de foc confiscades durant l'operació Brutale de la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil a Andalusia. /

EL PERIÓDICO
Notícies relacionades

Tot i les freqüents aprehensions d'armes, des de la Prefectura d'Informació incideixen que els tirotejos són excepcionals, ja que la legislació sobre aquesta qüestió és molt restrictiva i l'únic a què tenen accés els ciutadans majoritàriament és a armes de caça [a Espanya hi ha 1,4 milions de persones amb llicències d'armes, amb les quals tenen registrades legalment 2,6 milions d'armes, la majoria escopetes i rifles de caça, segons dades del Ministeri de l'Interior].

«Espanya és un país segur», raonen des del grup especialitzat, on recorden que només un 16 % dels 290-300 homicidis que es produeixen a l’any a Espanya es cometen amb armes de foc [un 40 % de perpetren amb arma blanca, més accessible]. «A Colòmbia, que té una població semblant a la d’Espanya, hi ha 13.000 homicidis a l’any, 47 vegades més, perquè hi ha un munt d’armes de foc al carrer», raonen a la Prefectura d’Informació.