La CUP cerca que l’oficina que fiscalitzi els Mossos pugui sancionar els agents

La CUP considera que l’oficina ha de néixer d’un acord entre forces polítiques amb representació a l’hemicicle català i actuar sense lligams al Govern. És a dir, que les conclusions de la comissió sobre model policial aplanin el camí per legislar la creació d’aquesta que, segons el seu parer, ha de funcionar com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya o l’Oficina Antifrau, tot i que en alguns països aquesta tasca l’assumeix el Defensor del Poble. Sobre paper, han de legislar els seus objectius, atribucions, competències, recursos, règim sancionador, terminis de resolució i transparència, remarca Pellicer. 

La proposta demana perfils tècnics, amb la participació d’experts en dret i personalitats destacades en la defensa dels drets humans. També es proposa que inclogui coneixedors dels protocols internacionals i que hi hagi diverses seus per cobrir els diferents territoris catalans. El diputat de la CUP opina que els candidats s’han de sotmetre a un procés de selecció «obert i transparent». D’entrada, descarta que hagi de comptar amb policies, estiguin o no retirats, «per incompatibilitats».

Els ‘cupaires’ defensen que aquesta oficina ha de tenir capacitat per actuar d’ofici, sent accessible també per a qualsevol persona que vulgui que s’investigui qualsevol actuació policial, garantint-ne l’anonimat i sense haver de denunciar abans als Mossos d’Esquadra. La clau està que la CUP intentarà que aquest organisme tingui els poders garantits per accedir a la informació de què disposen els Mossos i, en cas que no es faciliti, «se sancioni per dificultar aquesta investigació». Així, intentaran que pugui emetre recomanacions vinculants, entre elles, sancions i mesures de reparació, tot i que no podria imposar penes de presó ni d’inhabilitació perquè això queda en mans de la Justícia. 

Actualment és la divisió d’assumptes interns que depèn directament del director de la policia, un càrrec polític, que s’encarrega de la fiscalització, més enllà del mecanisme judicial. Pellicer puntualitza que, en tot cas, l’oficina ha de ser paral·lela: «No és una proposta per eliminar les altres, sinó per complementar-les».  

Pellicer defensa que l’organisme extern ha de quedar jeràrquicament per sobre de la divisió d’assumptes interns. Això vol dir que, en vista de la possibilitat que hi hagi resolucions de sanció diferents, «l’oficina ha de prioritzar la seva decisió, al ser elegida pel Parlament, amb participació ciutadana i amb l’aval d’una llei amb capacitat i prestigi que no té un òrgan intern». Recorda que hi ha casos que es tanquen per part d’assumptes interns i s’obre investigació judicial, i viceversa. Així mateix, si hi ha indicis de delicte, l’oficina ha de poder recórrer directament a la Justícia, inquireix. 

Seguint les recomanacions d’Amnistia Internacional, la CUP opina que el mecanisme extern ha de retre comptes davant el legislatiu i emetre informes diaris sobre la seva actuació que incloguin informació sobre el resultat dels casos i auditories econòmiques. Els fons s’hauran de pactar en els pressupostos «dimensionant-los» d’acord a la magnitud dels casos que es calculi que atendran, opina Pellicer.