Sense data clara encara per a la renovació

El CGPJ arriba als tres anys caducat i amb la negociació PSOE-PP «encallada»

  • La principal raó és l’exigència de Casado de modificar la llei per donar més poder als jutges per elegir els vocals, a la qual cosa es nega el Govern

  • Els dos grups parlamentaris també estan en contacte per analitzar la reforma de la norma de seguretat nacional i la nova de secrets oficials

El CGPJ arriba als tres anys caducat i amb la negociació PSOE-PP «encallada»

EFE / BALLESTEROS

5
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Els 20 vocals que componen el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el seu president estan en funcions des del 4 de desembre del 2018. Fa tres anys que tenen el mandat caducat per la impossibilitat que els dos principals partits del Congrés dels Diputats, és a dir, el PSOE i el PP, tanquin un acord. Van estar a punt d’aconseguir-lo el novembre d’aquell any, però un whatsap enviat pel llavors portaveu dels senadors del PP, Ignacio Cosidó, escrit amb una cruesa inusual («controlarem la Sala Segona [del Suprem] des de darrere»), va dinamitar el pacte. Es va tornar a intentar també l’estiu del 2020 i aquest mes passat de febrer estava pràcticament fet, però al final tampoc va ser possible. Fonts de les dues parts coincideixen que la negociació està «encallada», en punt mort, i es culpen mútuament del bloqueig.

Després de l’error del whatsap, el líder del PP, Pablo Casado, va començar a demanar el canvi del model d’elecció dels 20 vocals perquè els «jutges elegeixin els jutges». La intenció del cap de l’oposició és acordar aquesta renovació pendent amb el sistema en vigor (en el qual tots són elegits a parts iguals per les dues cambres), però exigeix el compromís que el PSOE recolzarà la modificació de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per tornar al mètode aplicat fins a 1985, perquè els jutges elegeixin directament 12 vocals i les dues càmbres, 8. I aquest és el cor de la qüestió. Segons els socialistes, el PP ha d’acatar la llei i actualitzar al més aviat possible el CGPJ i, segons els conservadors, és indispensable canviar la norma per «tenir un sistema judicial més independent».

Els xocs per la gestió de la pandèmia, el cicle electoral espanyol sense pausa (comicis a Andalusia, Euskadi, Galícia, Catalunya, Madrid...), l’alè de Vox que sent el principal partit de l’oposició i l’actual crisi interna que viu Casado per Isabel Díaz Ayuso, estan dificultant que el PP es decideixi a tancar aquest acord amb Pedro Sánchez pel cost polític que podria tenir. De fet, a la cúpula asseguren de manera rotunda que aquest assumpte no «els passa factura». «Al meu electorat això no li preocupa. Seria molt pitjor que ara pactéssim sense haver aconseguit canviar la llei», asseguren fonts de la direcció conservadora que estan al corrent de les converses que el secretari general del PP, Teodoro García Egea, manté amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

Tots dos van aconseguir a finals d’octubre avançar en les altres quatre institucions que també tenien el mandat caducat: El Tribunal Constitucional, el de Comptes, el Defensor del Poble i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. En les reunions en les quals van abordar els nous nomenaments també es va tractar la renovació del CGPJ, tot i que es va acordar deixar-lo per a una segona fase davant la negativa dels socialistes a modificar la llei orgànica per elegir els vocals. Fonts del PSOE apunten que s’està buscant «un aterratge per al PP». Per ara, al grup socialista s’obren «a debatre un nou marc legislatiu» per veure si cal «modernitzar» la llei orgànica, sense que això signifiqui que es vagi a un canvi radical del model de nomenaments. El Govern defensa que el sistema vigent, validat pel TC, és plenament conforme a la Carta Magna.

Sobre la taula en tot cas segueixen, segons fonts de l’Executiu, els noms del jutge José Ricardo de Prada, que va ser un dels autors de la sentència que va propiciar la moció de censura contra Mariano Rajoy, i Victoria Rosell, delegada del Govern contra la Violència de Gènere. El PP va trencar els contactes al febrer perquè no va acceptar aquests dos noms per considerar-los massa «contaminats» per les seves idees.

El PSOE i Unides Podem es neguen ara a treure’ls de les converses perquè per a tots dos va ser dur assumir la designació d’Enrique Arnaldo, candidat molt lligat al PP, com a magistrat al TC. Ell va ser, de fet, l’aspirant menys votat de tots els pactats. No obstant, des de l’Executiu remarquen que la negociació no està ara centrada en els noms, sinó en el «model» de CGPJ, però el diàleg es va interrompre «fa temps» i ara «depèn del PP». A la Moncloa no s’atreveixen a anticipar si l’acord es materialitzarà per abans de final d’any o ja serà el 2022.

Una relació molt tensa

La relació entre Sánchez i Casado ha passat etapes molt tenses, amb els dos dirigents evitant-se en actes públics. No obstant, després de fer un primer pas per desembussar els quatre òrgans a l’octubre, tots dos van tenir de nou alguns gestos de cordialitat. Els contactes entre el PSOE i el principal partit de l’oposició s’estan centrant en aquests moments en el CGPJ entre el Govern i la direcció del PPmentre que, en paral·lel, els grups parlamentaris han fet algunes prospeccions en dos assumptes més: la reforma de la llei de seguretat nacional i la llei de secrets oficials.

Notícies relacionades

Segons coincideixen a Génova i a l’Executiu, és indispensable que, com a principals partits amb opcions d’arribar a la Moncloa, es posin d’acord en aquestes matèries d’Estat. De fet, a la Moncloa prefereixen no donar detalls dels dos textos perquè «el soroll» dificulta l’entesa, i per a Sánchez és prioritari trobar-la en les dues qüestions. És més, al seu equip veuen «fàcil» arribar a acords en dues lleis «molt delicades», en les quals si a més no està garantit el consens previ no val la pena portar-les a les Corts, «perquè ERC no les recolzarà». És a dir, són matèries sensibles en les quals hi ha d’haver còmodes i conformes PSOE i PP. En el primer cas, es tracta d’una llei reguladora de la preparació i disposició de la contribució de recursos a la seguretat nacional. En el segon, el Gabinet de Sánchez treballa en una nova norma per substituir la de secrets oficials de 1968 en la qual, entre altres coses, cal marcar el mínim d’anys que caldrà esperar per conèixer les informacions més sensibles de l’Estat. Segons l’esborrany, que ja està «bastant avançat» (segons la Moncloa), seran almenys 50 anys.