L’FMI apressa Espanya a alliberar sòl i agilitar llicències per construir pisos

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha tornat a situar la vivenda entre els principals reptes de l’economia espanyola, però el seu informe sobre Espanya va més enllà del mercat immobiliari. L’organisme reclama al Govern que aprofiti el bon moment de l’activitat per accelerar l’ajustament fiscal, retirar les ajudes energètiques excepte en escenaris extrems i preparar els comptes públics davant el fort augment de la despesa en pensions derivat de l’envelliment de la població.

Al seu informe Article IV, publicat ahir, l’FMI afirma que l’economia espanyola manté un comportament sòlid i continuarà creixent per sobre de la mitjana de l’eurozona. L’organisme preveu que el PIB avanci un 2,1% el 2026, després de créixer un 2,8% el 2025, recolzat en la demanda interna, l’ocupació, la inversió i l’arribada de població immigrant. No obstant, adverteix que el creixement es moderarà de manera gradual a mitjà termini, fins a situar-se entorn d’una taxa potencial de l’1,7%, a mesura que es frenin els fluxos migratoris i augmenti la pressió demogràfica.

En vivenda, el diagnòstic del Fons és clar, tot i que més acotat: Espanya ha d’accelerar el desenvolupament urbanístic, simplificar la burocràcia i reduir la inseguretat jurídica per augmentar l’oferta. L’organisme considera que la falta de vivenda disponible està alimentant l’encariment dels preus i pot acabar afectant la mobilitat laboral, la immigració i el creixement econòmic. També demana reforçar la vivenda social i assequible a les zones on hi hagi més dèficit d’oferta.

L’FMI avisa, a més, que el fort augment dels preus de la vivenda i els primers indicis de relaxació en els criteris de concessió de crèdit podrien generar vulnerabilitats financeres si es prolonguen en el temps. No obstant, remarca que els riscos sistèmics continuen sent baixos i que bancs, llars i empreses mantenen una posició financera sòlida.

Però l’èmfasi més destacat de l’informe es troba en la política fiscal. L’FMI considera que Espanya ha de reconstruir els seus marges pressupostaris amb més rapidesa, en un context de creixement encara robust, deute públic elevat i creixents pressions de despesa. El dèficit públic es va reduir al 2,4% del PIB el 2025, avalat per la fortalesa de l’activitat i l’augment de la recaptació, però l’organisme creu que l’ajustament previst no serà suficient sense mesures addicionals.

Una de les principals recomanacions passa per retirar les mesures de recolzament energètic aprovades per mirar d’esmorteir l’encariment dels preus. L’organisme recorda que el paquet anunciat per les autoritats inclou rebaixes de l’IVA i dels impostos especials sobre carburants, electricitat i gas, la suspensió de l’impost sobre la producció elèctrica, més ajudes a la factura de la llum per a llars d’inferior renda i recolzaments directes a indústries intensives en energia.

Segons indica l’FMI, aquestes mesures tenen un cost fiscal rellevant i han d’expirar en la data prevista, tret que es materialitzi un escenari extrem de preus energètics persistentment elevats. En aquest cas, l’organisme defensa que les ajudes siguin temporals, estiguin estrictament dirigides a llars i empreses vulnerables i no distorsionin els senyals de preus de l’energia. Adverteix també que moltes de les mesures recents no estan prou focalitzades i poden reduir els incentius a l’estalvi energètic.

L’encariment de l’energia també condiciona les previsions d’inflació. L’FMI estima que la guerra a l’Orient Mitjà ha retardat l’última fase del procés de desinflació i preveu que l’índex general se situï al voltant del 3% a finals del 2026, abans de moderar-se al 2,2% el 2027. Tot i que la presència més gran de renovables en el mix elèctric espanyol esmorteeix part de l’impacte del gas sobre els preus de l’electricitat, el Fons adverteix que un nou augment sostingut del petroli tornaria a pressionar els preus i l’activitat.

L’altre gran front assenyalat per l’organisme és el de les pensions. L’FMI alerta que Espanya afrontarà durant les pròximes dècades un dels increments més grans de la despesa associada a l’envelliment entre les economies avançades europees. En concret, l’informe apunta a un augment de la despesa en pensions, sanitat i cures de llarga durada d’entre 4,5 i 5,1 punts de PIB entre el 2025 i el 2050.

Notícies relacionades

La cara b de l’operació

Les cafeteries GoodNews arriben als aeroports

El Fons considera que el sistema de pensions s’ha de reforçar per fer front a aquestes pressions. Entre les opcions que planteja figura ampliar el nombre d’anys de cotització utilitzats per calcular la pensió, amb l’objectiu d’aproximar més la prestació a la carrera laboral completa dels treballadors. També reclama un debat públic més transparent sobre les transferències de l’Estat a la Seguretat Social, que s’han més que duplicat des del 2019 i van arribar a prop del 3% del PIB el 2025.El Fons considera que el sistema de pensions s’ha de reforçar per fer front a aquestes pressions. Entre les opcions que planteja figura ampliar el nombre d’anys de cotització utilitzats per calcular la pensió, amb l’objectiu d’aproximar més la prestació a la carrera laboral completa dels treballadors, com ocorre en altres països avançats. També reclama un debat públic més transparent sobre les transferències de l’Estat a la Seguretat Social, que, segons l’informe, s’han més que duplicat des del 2019 i van arribar al voltant del 3% del PIB el 2025.

L’FMI assenyala que la pròxima revisió de la clàusula de salvaguarda del sistema de pensions per part de l’Airef serà clau. Creu que el mecanisme s’hauria de reformular. Segons el seu parer, la sostenibilitat del sistema no s’hauria d’avaluar només mitjançant llindars de despesa, sinó a partir de la bretxa prevista entre els ingressos i les despeses del mateix sistema.L’FMI assenyala que la pròxima revisió de la clàusula de salvaguarda del sistema de pensions per part de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) serà clau, tot i que considera que el mecanisme s’hauria de reformular. Segons el seu parer, la sostenibilitat del sistema no s’hauria d’avaluar només mitjançant llindars de despesa, sinó a partir de la bretxa prevista entre ingressos i despeses del mateix sistema.