Sánchez busca l’acord intern per encarrilar la reforma laboral

La crisi s’ha tancat, però probablement en fals. Perquè la forja de la reforma laboral entra, ara sí, en la fase «decisiva» i perquè serà ara quan afloraran les diferències de «continguts» entre els socis del Govern. I perquè l’últim pols entre el PSOE i Unides Podem, el primer de pes que protagonitza Yolanda Díaz des que Pablo Iglesias va sortir de l’Executiu, ha deixat, segons convenen les dues parts, ferides més profundes. Ressentiments, greus desconfiances. «S’han posat moltes cartes sobre la taula i les hem vist», indicaven aquest dilluns els socialistes, una crítica cap a la vicepresidenta segona que abans amb prou feines es percebia amb força.

Pedro Sánchez es reuneix amb ella, Díaz, i amb la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, aquest dimarts després del Consell de Ministres, a les 12 del migdia. Era el que van acordar la setmana passada, quan els dos socis van establir les bases d’una nova dinàmica per encarar la recta final de la negociació de la reforma laboral. Treball liderarà les converses amb sindicats i patronal, però estarà vigilat de prop pels ministeris encapçalats pel PSOE. A més, Díaz i Calviño no estaran soles amb el president aquest dimarts. També s’hi asseuran els titulars d’Hisenda, María Jesús Montero; Inclusió, José Luis Escrivá, i Educació, Pilar Alegría.

Des de la Moncloa insistien aquest dilluns que la cimera de Sánchez amb els seus ministres pretén «establir la metodologia de treball que garanteixi la màxima coordinació de tot el Govern per a la fase de negociació que es portarà a la taula de diàleg social», perquè aquest mes l’acord amb els agents socials s’hauria de tancar per poder traduir-lo a un reial decret llei que haurà d’estar a punt abans del 31 de desembre. Les dues parts assumeixen que Sánchez no entrarà en el detall tècnic de la reforma, perquè per a això ja s’han previst trobades abans i després de les reunions amb empresaris i centrals dels dimecres, però a Unides Podem confien que aclareixi almenys el perímetre polític de la nova legislació del mercat de treball. És a dir, que s’entri en els «continguts», en els «objectius» concrets.

El PSOE fins ara ha evitat fixar posició. Deliberadament, perquè ha evitat una vegada i una altra preguntes en el mateix sentit. Ho va fer Montero en l’entrevist amb aquest diari, però també Calviño i Sánchez a Roma, en el G-20, aquest cap de setmana passat. De fet, hi va haver unes paraules del president que van alarmar Unides Podem. El líder socialista va remarcar que la tasca del Govern és «modernitzar» el model productiu i actualitzar les relacions laborals perquè «el moment és ara». «Això significarà que algunes de les coses que es van fer malament el 2012 [amb la reforma aprovada pel PP de Mariano Rajoy] es reconstruiran», va assenyalar, sense donar més precisions i sense parlar en cap moment de «derogació», la paraula fetitxe que Díaz utilitza i que ell defuig. Per al president, la clau és «mirar cap endavant», és «fonamental» apel·lar a la «responsabilitat del país» i que estiguin en consens patronal i sindicats.

Pacta sunt servanda. pic.twitter.com/kx9CMZcJOF

— Pablo Echenique (@PabloEchenique) 31 de octubre de 2021

«Complirà la paraula»

Unides Podem es va inquietar i el seu portaveu parlamentari, Pablo Echenique, va recuperar a Twitter el «pacta sunt servanda» (‘els pactes estan per complir-se’) que tant esgrimia Iglesias. La Moncloa es va afanar diumenge a la tarda a aclarir que la reforma que planeja el Govern i que defensa Sánchez és «estructural», de pes. És un «compromís» de l’Executiu que el president va expressar en la seva investidura, en el programa de coalició i davant Brussel·les, i ara «complirà la seva paraula».

Però abans haurà d’arribar el pacte intern al si del Gabinet. I aquest final s’encamina amb la reunió d’aquest dimarts a la Moncloa, com reconeixien els col·laboradors del president: «Els dos partits estem treballant per treure la reforma junts». La crisi de la setmana passada es va tancar amb el compromís dels socis de crear una reforma laboral «en els termes de l’acord del Govern de coalició» firmat per Sánchez i Iglesias el desembre de 2019. Calviño, dissabte a la capital italiana, va fixar els quatre punts principals de la negociació: simplificació de contractes, regulació de la subcontractació, reequilibri de les parts en la negociació col·lectiva i fer dels ertos un mecanisme estructural.

«Després dels missatges de la Moncloa d’aquest diumenge ens tranquil·litzem, però no s’aclareixen amb el que diuen», assenyalaven des de l’entorn de la vicepresidenta segona, on es manifestaven «prudentment optimistes» respecte a les expectatives de la reunió de dimarts. Confien que s’aclariran per fi els «continguts». Els socialistes, tot i que oficialment parlin de «metodologia», també admeten que en la lletra petita és on afloraran les discrepàncies. La seva anàlisi és que amb la seva entrada en la negociació hi ha opcions que la patronal entri en l’acord, una pota que perillava, segons el seu parer, després de mesos de converses liderades per Treball.

No obstant, l’equip de Díaz nega que existís aquest risc i recorden que tots els pactes en matèria de diàleg social han comptat amb el consens dels empresaris, tret de l’última pujada del salari mínim, de la qual es van despenjar. Remarquen que alts càrrecs de Treball són «experts» a lidiar amb la patronal i es remeten a les últimes paraules del cap de la CEOE, Antonio Garamendi, en una entrevista aquest dilluns a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, en la qual no entra en la disputa en el Govern decantant-se a favor de Calviño. «Ni nosaltres anirem un mil·límetre més enllà del que vam pactar amb Brussel·les [en el component 23 del pla de recuperació] ni arriarem la bandera d’un acord amb tots, amb patrons i centrals. Aquesta bandera és de Yolanda», destaquen els morats.

No hi va haver trucada Sánchez-Díaz

La irritació va en els dos sentits. En l’àrea socialista de l’Executiu no va agradar que Díaz aguantés el pols i desafiés directament Sánchez, que fos tan dura –fins i tot més, aprecien, que les ministres de partit, Ione Belarra i Irene Montero, que van mantenir posicions més «constructives», segons la Moncloa–, que traslladés cap a fora una diferència que creuen que es podria haver solucionat a l’interior del Govern, sense «soroll» ambiental. Els morats, per la seva part, recorden que la titular de Treball «sempre ha protegit i defensat» el bipartit, «no l’ha posat en escac».

Notícies relacionades

Sánchez assegura que complirà el seu compromís amb la reforma laboral però demana coordinació dins el Govern

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

La pugna entre els dos socis va ser profunda, fins al punt que a Ferraz es va sentir el risc de ruptura, un «sobreescalfament» que abans, en anteriors lluites en la coalició, no havia apuntat. El president no va despenjar el telèfon per desbloquejar el conflicte directament amb Díaz (cosa que sí que feia amb Iglesias) i va delegar la resolució de la crisi, bàsicament, en el seu escuder a la Moncloa, Félix Bolaños. Amb això enviava també un senyal a la vicepresidenta segona, posava distància i se situava un esglaó per sobre, sense entrar en el cos a cos amb ella. A l’equip de Díaz indiquen que «no va fer falta» aquesta trucada perquè tot es va solucionar en els nivells inferiors. Els dos es van veure a Trujillo, en la XXXIIa Cimera Hispanolusana, «i la seva relació no gens perjudicada». Sánchez volia arribar a la cita dijous passat amb l’embolic resolt, i així va ser. No era l’escenari idoni tenir oberta la crisi interna el mateix dia en què compareixia al costat del primer ministre portuguès, António Costa, centrat en les eleccions anticipades després de veure tombats els seus Pressupostos.

Els socialistes intueixen que les desavinences continuaran en les pròximes setmanes: el Govern penetra en un moment crític per la tramitació dels comptes de l’Estat per a 2022 –aquest dijous superaran les esmenes de totalitat, però encara quedaran les parcials i les negociacions amb els grups– i la reforma laboral. Les dues iniciatives han d’estar a punt per al 31 de desembre. Després quedaran dos anys de legislatura, tot i que amb urnes pel mig, i això tensarà més encara les costures de la coalició. «Les cicatrius en política –apunten per la seva part fonts pròximes a Díaz– duren fins que ve el següent conflicte o hi ha una resolució en positiu. I aquest capítol no ha deixat oberta la relació en canal». No s’entreveu el divorci: no convé ni a PSOE ni a Unides Podem, admeten els dos, i no hi ha alternativa a la seva aliança.