‘La truita’ explora amb humor les difícils dinàmiques familiars

Tot transcorre el dia del 65è aniversari del pare, que encarna Jordi Boixaderas. Ell i la seva dona en la ficció, Emma Vilarasau, s’han traslladat a un poblet després de jubilar-se i han muntat una fleca ecològica. L’arribada de les seves tres filles, encarnades per Miranda Gas, la més gran, Sara Espígul i Júlia Bonjoch amb les seves parelles –interpretades per Marc Bosch, Arnau Puig i Tai Fati, respectivament– posaran en evidència les tensions entre els diferents membres de la família.

El que havia de ser una celebració es converteix en un despropòsit. Tot comença quan la filla mitjana anuncia que s’ha tornat lactopescovegetariana i arriba amb una truita perquè la seva mare la cuini en lloc del fricandó previst en el menú d’aniversari.

Coral i mediterrània

Els assajos van començar la setmana passada a la sala situada a sobre del Poliorama. "Ja estem veient els plats d’aquest dinar de l’Emma i el Jordi al voltant de l’obra", diu Ferran Utzet, el director. La reunió familiar acaba convertint-se en "una explosió de retrets, records i confessions". Per al director, la peça és "una reflexió preciosa sobre la família, la parella i la pèrdua". El text es mou entre la comèdia i el drama. Trobar l’equilibri entre els dos és clau.

A diferència d’Agost , una altra àcida obra sobre la família del nord-americà Tracy Letts, "La truita és més mediterrània", diu Utzet. "Són tan pròximes les coordenades humanes i socials que hem adaptat el text al paisatge català i hem traslladat l’obra a Catalunya". L’acció transcorre en un tranquil poblet a dues hores de Barcelona amb cotxe.

Hi ha emoció i idees i es tracta d’una obra "molt accessible", apta per a un públic ampli. Més d’un segur que s’identificarà amb alguns dels temes de la peça o amb les reflexions en forma de monòleg que cada membre de la família fa durant la funció.

"En realitat aquesta obra són dues: d’una banda, hi ha el que passa durant el dinar; de l’altra, el pensament dels personatges que expliquen aquesta petita soledat que tots sentim en el nucli familiar", apunta Vilarasau. El contrast entre els dos mons, el públic i el més íntim, és part de la singularitat de La truita.

"És una obra extremadament coral", afegeix Utzet. "Mostra quatre parelles en quatre moments diferents, dels pares que fa 30 anys que estan junts a les seves filles. Alguna acaba de formar parella i una altra en té una en què la diferència d’edat entre els dos és considerable. Més enllà de les dinàmiques familiars, l’autor explora aquests quatre models de relació".

Personatges arquetípics

Les tres germanes són personatges arquetípics. La més gran és la preferida, l’última és la mimada i la del mig, la que sempre s’ha sentit més invisible. Aquest personatge, que encarna Espígul, "és el que més s’assembla a la mare i per això elles dues xoquen més", declara l’actriu.

Notícies relacionades

De Bob Dylan a Bad Bunny: ¿què és un gran compositor?

Una obra fronterera i creïble

Puig, que interpreta el marit d’Espígul a l’obra, es veu com "el cunyat mediterrani i català que fa anys que està unit a aquesta família amb la qual tinc molta confiança, cosa que pot generar una certa incomoditat". La seva germana petita té problemes de relació familiar perquè ha optat per allunyar-se i fer el seu camí al marge d’aquesta.

"El meu personatge és un esperit lliure, una fotògrafa que sempre viatja pel món i està absent", comenta Bonjoch. La seva parella, que encarna Fati, és nova a la casa: "El meu personatge mostra la visió externa, la del públic". I Bosch, fill de Vilarasau en la vida real, encarna a l’obra la persona que menys aguanta el personatge de Vilarasau en part perquè ell és 10 anys més jove que la seva parella: "A diferència del cunyat, jo no em sento massa bé a la casa perquè la matriarca no em suporta. Amb tot, el que m’importa és que la seva filla m’estima. Jo, a diferència del cunyat, soc un home més sensible, més desconstruït".