Marc Suárez, artesà dels pastissos de superluxe

En la seva primera entrevista, concedida a aquest diari, Suárez explica que, curiosament, no va estudiar ni pastisseria ni belles arts. "Vaig estudiar Protocol i Relacions Internacionals, però al final la vida t’acaba portant per certs camins", explica. Fa 15 anys, quan encara estudiava i ja era aficionat a enfornar cupcakes i pans de pessic, va crear una pàgina de Facebook on pujava les seves postres i va començar a treballar en una bakery. "Allà vaig aprendre moltíssim", recorda, però volia emprendre pel seu compte. "He crescut en una família d’autònoms i ho porto a l’ADN, així que vaig decidir començar presentant-me a concursos de pastisseria creativa per guanyar nom", explica.

Va guanyar els tres certàmens a què es va presentar en un mateix any. El 2019, li van atorgar el premi al millor pastisser escultor del món i es disposava a iniciar un tour per 17 països diferents fent formació. Però abans de començar la gira, va arribar la pandèmia i es va haver de cancel·lar tot, menys les seves ganes d’emprendre. Així que va obrir una petita pastisseria a la seva ciutat, Esparreguera, que va funcionar molt bé, però als dos anys va abaixar la persiana. "Vaig morir d’èxit i vaig tancar. No podia sostenir el nivell de producció que els meus clients demanaven en un espai tan petit. A més, vaig arribar a la conclusió que allò no era el que jo volia. Jo no he vingut aquí a fer croissants. A mi, el que més em fascina és construir coses, crear projectes".

I això és el que ha fet. La seva marca, Marc Suárez Luxury Cakes, realitza una producció molt limitada de dissenys que, més que pastissos, ell denomina "peces decoratives fetes amb materials comestibles, exclusives i irrepetibles". La majoria els entrega en esdeveniments de superluxe en zones com la Costa Blava, París, Lago di Como o Florència. "Amb prou feines treballo a Catalunya perquè aquí no hi ha mercat de luxe", explica.

Sobre el cas del casament reial àrab a l’Òpera Garnier, explica que va ser el wedding planner qui el va contactar (per cert, el mateix que va contractar una de les filles de Donald Trump). Li van demanar que creés un pastís "superexclusiu, que no pogués ser enlloc més". I així ho va fer: "Vaig estar dos mesos fent esbossos, fins que el vaig tenir: un enorme reliquiari, enaltit per la mateixa arquitectura del lloc, que guardava un petit tresor a l’interior. Com en una òpera, el pastís canviava de forma i s’obria un teló que revelava els anells dels nuvis". "Normalment, aquest tipus de client vol coses molt diferents o extravagants. Volen que la foto sigui espectacular. No els importa tant si es menjarà o no, tot i que òbviament hi ha una part comestible", explica. I és que, tot i que tota la creació estava feta amb materials comestibles, la part pensada per tallar en racions i degustar era un pa de pessic que hi havia a l’interior de l’obra. "Les altres coses són un pastís d’exhibició", explica el seu creador.

La posada en escena els va deixar impressionats. "La núvia es va posar a plorar d’emoció i em va trucar per donar-me l’enhorabona", recorda Suárez satisfet. Tot i que, malgrat l’èxit, reconeix que la seva primera reacció al rebre l’encàrrec va ser de "pànic", seguida d’una "crisi existencial": "De vegades em pregunto per què em dedico a això, perquè passo molts nervis. Però entenc que forma part de la meva feina i val la pena".

Molts es preguntaran quant val una peça així. Quatre mesos de feina, transport fins a París, 10 treballadors... "Tot això es paga, i es paga car", reconeix l’artesà a aquest diari. Sense voler revelar la quantitat exacta, revela que el preu supera els 100.000 euros.

Notícies relacionades

La vall dels desapareguts

Art de la guitarra sense efectismes

Els seus ingredients secrets, assegura, són el temps i la paciència. "Ara tot és immediat, però les coses bones passen quan hi ha temps pel mig. Un bon producte requereix temps", reflexiona, i afegeix tot seguit: "També és important donar-se l’oportunitat d’equivocar-se. Les noves generacions no admeten l’error, els genera molta frustració, però forma part del procés", assegura per la seva experiència com a professor en el Gremi de Pastisseria de Barcelona.

Ja en un to més distès, preguntat per com dissenyaria el seu propi pastís de casament, respon entre rialles que no en tindria cap perquè "embogiria" pel seu extrem perfeccionisme, i que optaria per alguna cosa més simple. "Encarregaria algunes postres tipus milfulls. M’encanta la pasta de full", contesta. I, ¿sobre el seu dolç favorit?: "Em flipa la xocolata negra. N’hi ha una d’Aldi que m’agrada moltíssim: una tauleta amb xocolatines individuals de 70% de cacau". ¿I de plaer salat? "La pizza. M’encanta".