Pressupostos Generals de l’Estat
El Govern promet invertir 844,61 milions a Rodalies per seduir ERC
L’Executiu i els republicans veuen la xifra com un punt de partida de la negociació

Conscient que les pròximes setmanes seran crucials per a la sort dels Pressupostos de l’Estat del 2022, el Govern va exhibir aquest dijous els elements dels comptes que creu que poden servir-li per aconseguir els vots que li falten per tirar-los endavant al Congrés. I, com que creu que un dels principals atractius per convèncer ERC del seu recolzament és la inversió a Rodalies, en va presumir a través de la delegada de l’Executiu a Catalunya, Teresa Cunillera. En total, el Govern central promet 844,61 milions d’euros en un any per a la xarxa de trens de curta distància. Els republicans veuen l’anunci com el servei inicial de la negociació.
Fonts del Ministeri de Transports van aclarir que aquests gairebé 850 milions que l’Estat es compromet a invertir a Rodalies surten de tres partides diferents. La primera, de 679,11 milions, per a les infraestructures d’Adif; la segona, de 164,2 milions, per a material de Renfe, que explota el servei; i la tercera, d’1,3 milions per a la planificació ferroviària. En qualsevol cas, i com passa amb ERC, el Govern central tampoc dona aquesta xifra com a definitiva.
«Amb Rodalies estan negociant el Govern i la Generalitat», va confirmar Cunillera, que va demanar calma perquè aquestes converses segueixin el seu curs. Però la delegada del Govern va afegir dos importants matisos: el primer, que «si la inversió no és suficient» el Govern «està disposat a parlar». El segon, que la Generalitat «té un deute amb Renfe» que no pot eludir, derivat del traspàs de fa més d’una dècada, que segons ella puja a 80 milions d’euros.
A ERC mesuren els temps. Afirmen que no es deixen enlluernar per les grans promeses econòmiques i recorden els passos de la doble taula de diàleg que uneix els socialistes i els republicans. Si hi ha proposta política a la taula de negociació i hi ha una bona proposta pressupostària, hi haurà comptes.
Recorden que del traspàs dels serveis de Rodalies, del 2010, el Govern central, en aquell temps de José Luis Rodríguez Zapatero, va quedar a deure uns 1.000 milions, que haurien d’haver acompanyat la cessió. «Hi ha un cert trilerisme», apunta una font republicana, però sense més ressentiment, ja que entén que s’està a l’inici de la negociació. Ho va dir el líder d’Esquerra a Madrid, Gabriel Rufián: els republicans «continuen amb el ‘no’».
Notícies relacionadesSi hi afegim totes les inversions anunciades i mai executades, els republicans consideren que en matèria ferroviària queda un llarga camí per recórrer en la negociació. I remarquen el sempitern diferencial entre el que es pressuposta i s’executa a Catalunya. El límit és el traspàs total de Rodalies i un pla plurianual d’inversions. Lògicament ho veuen, tot, difícil.
Això pel que fa a les inversions. Els republicans no perden la pista, ni de bon tros, d’altres qüestions, com la llei de l’audiovisual. Els últims dies han demanat a la contrapart que s’accelerin els treballs.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Astronomia Eclipsi lunar 2022: ¿Quan i on es veurà aquest 16 de maig?
- Geopolítica eurovisiva Televot per països: Els que més i menys van simpatitzar amb Ucraïna a Eurovisió 2022
- Tercer lloc. Chanel: per fi Espanya troba una professional a l’altura d’Eurovisió
- Eurovisió 2022 Kalush Orchestra difon un vídeo de ‘Stefania’ a la Ucraïna en guerra
- Sis dotacions de bombers Un incendi a Sabadell Centre obliga a evacuar l’estació de Renfe
- Tercer lloc. Chanel: per fi Espanya troba una professional a l’altura d’Eurovisió
- Eurovisió 2022 Santíssima Chanel: Ucraïna guanya Eurovisió, però Espanya fa història amb la millor puntuació en 62 anys
- Projecte criticat 2.500 persones omplen Puigcerdà en contra dels Jocs Olímpics d’Hivern
- Buscant menjar Així entren els senglars fins a la porta de casa teva
- Espionatge El CNI va investigar la formació de govern a Barcelona després de la victòria d’ERC