Presentació del balanç semestral

Sánchez tanca un altre curs pandèmic i marca rumb

  • El president ret comptes d’un altre any complicat per la Covid, amb un nou Executiu per fixar objectius de cara als pròxims mesos i aclarir incògnites

  • Està entossudit a centrar-se en la gestió, a llançar missatges positius, a fugir de les jugades de l’oposició, en el diàleg amb Catalunya sense que sigui focus únic

Sánchez tanca un altre curs pandèmic i marca rumb

EUROPA PRESS / A. ORTEGA

8
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Era el 19 de febrer del 2020, el Gabinet de la Presidència del Govern acabava de prendre possessió i es va decidir com emportar-se de la Xina, de la «recòndita» província de Wuhan, els espanyols atrapats allà pel coronavirus. «Ningú podia imaginar-se llavors el que va venir després». Ho recordava aquest dimecres Pedro Sánchez, en un altre acte bessó, a l’aterratge del seu nou equip a la Moncloa. De camí, una terrible pandèmia que ha acabat amb la vida de més de 80.000 persones a Espanya, n’ha contagiat més de 4,3 milions, va enfonsar el PIB un 10,8% el 2020, ha elevat la taxa d’atur al 15,5%, ha atemorit i ha paralitzat el món, ha contret les economies, ha enderrocat l’activitat turística. Però el president creu que el pitjor ja ha passat. Que ara hi ha fonaments per a l’optimisme, atès el ritme de vacunació –el 55,7% de la població ja està immunitzada– i el rebot econòmic, que li fan calcular que el PIB creixerà un 6,5% aquest 2021 i un 7% l’any vinent, empenta ajudada pel cop de mà dels fons europeus, el primer tram de 9.000 milions dels quals arribarà, en principi, de forma imminent.

Aquest és el clima que el president vol pintar aquest dijous des de la Moncloa, en la seva compareixença de final del curs polític, abans de l’aturada estiuenca, que arrencarà oficialment dimarts, després del Consell de Ministres i el seu despatx amb el Rei a Marivent. Sánchez farà balanç dels últims mesos –de fet, presentarà l’informe de rendició de comptes del 2021, anomenat pomposament ‘Complint’– i buscarà projectar-se cap al futur, en aquella «nova etapa» que va voler obrir simbòlicament amb una remodelació profunda del seu Govern. El líder socialista està entossudit a centrar-se en la gestió, a llançar missatges en positiu, a intentar fugir de les jugades de l’oposició, a mantenir la política de mà estesa amb Catalunya, tot i que procurant que el diàleg amb el Govern no monopolitzi el debat públic. No vol que res ni ningú el distregui d’aquest objectiu, conscient que s’endinsa en la segona meitat del mandat amb l’erosió electoral a sobre i amb la mirada ja posada en les urnes del 2023.

Fa just un any, en la seva roda de premsa estival, feia poc que s’acabava d’aixecar el confinament i es començava a entreveure una segona onada de la Covid –ara Espanya cavalca sobre la cinquena onada epidèmica–, no hi havia vacuna i la recuperació s’intuïa llunyana. Però els titulars es van dirigir tots al mateix punt: la defensa que Sánchez va fer de la Corona i del seu actual titular, Felip VI: la vigília, la Zarzuela havia anunciat que Joan Carles I havia abandonat Espanya, però no va aclarir, ni ho va fer el president, on havia marxat, tot i que dues setmanes després la mateixa institució, després de l’enorme pressió social, va confirmar que es trobava als Emirats Àrabs Units. Al desembre, en la seva compareixença de final d’any, va tornar a sortir en defensa de la Casa Reial i va avançar que s’aniria «coneixent» com es materialitzaria el full de ruta de «renovació» de la Direcció de l’Estat «quant a la transparència i l’exemplaritat». El Govern no estava pensant en una llei orgànica de la Corona, sinó en mesures més puntuals. Però no s’ha avançat gens des d’aleshores. Ni un pas. Tampoc se sap si el rei emèrit tornarà a Espanya en algun moment, o quines són les condicions que la Moncloa i la Zarzuela estimen necessàries.

Institucions sense renovar

Document

És una més de les velles incògnites que han deixat aquests mesos de curs pandèmic, que Sánchez tanca amb un Executiu nou no només a l’aparador –els set ministres entrants, amb el relleu del nucli dur de poder i la caiguda de Carmen Calvo, José Luis Ábalos i el seu director de Gabinet, Iván Redondo–, sinó també al xassís, al motor de la Moncloa, amb Óscar López, Llanos Castellanos i Fran Martín com a noves peces claus de suport de la maquinària governamental. El president amb prou feines ha donat explicacions d’uns cessaments que ha revestit de simples «canvis» necessaris per «carregar les piles», per rejovenir l’alineació i per afrontar una «nova etapa» marcada per la recuperació, la gestió dels fons i el final de la Covid. Redisseny que es completarà l’octubre amb el 40è Congrés Federal del PSOE, del qual sortiran nous òrgans de direcció. «Hi ha mesos que valen per anys», va explicar als periodistes fa una setmana a Nova York, en la primera parada de la gira pels EUA, molt centrada, precisament, en l’economia. És a dir, que el seu Govern, en una emergència «sense precedents», havia sortit socarrimat, i li urgia renovar-lo per continuar «avançant» mentre l’oposició «crida». Un PP, per cert, amb què Sánchez no compta per a la renovació institucional, encara pendent un any després. I agreujada, perquè s’han sumat més òrgans –com el Tribunal de Comptes– a la llista del bloqueig.

En el seu viatge a Nova York, Los Angeles i San Francisco, el president va posar l’accent, davant els potencials inversors, en les reformes que el seu Executiu pretén posar en marxa i que estan compromeses amb Brussel·les (com les pensions, la fiscalitat o la modificació del mercat laboral), i també en l’«estabilitat» política, malgrat la precarietat parlamentària. Per això el Govern ja ha tret del forn el nou sostre de despesa (196.142 milions d’euros, semblant al del 2021) i es disposa a la redacció dels Pressupostos, de nou, expansius, que buscarà acordar, prioritàriament, amb els socis d’investidura, amb qui ja va tirar endavant els comptes vigents. Sánchez també preveu aprovar els PGE del 2023, ja que la seva intenció és no escurçar la legislatura. Al contrari, preveu estirar-la tant com sigui possible, perquè li doni temps que els ciutadans apreciïn a les urnes (municipals, autonòmiques, i després generals) els fruits de la reanimació econòmica. Ell va dir que no estava preocupat per les enquestes que ja situen per davant el PP, i en el seu entorn recorden que les distàncies s’estarien escurçant i que el desgast patit pels indults, sumat al revulsiu per la reestructuració ministerial, està frenant la caiguda.

La reforma fiscal no estarà a punt per al 2022, perquè el president creu que cal prioritzar la recuperació, però sí que ha acceptat, com a concessió a Unides Podem, que al setembre s’estudiï la pujada del salari mínim si l’evolució del mercat laboral continua sent bona. Ho anunciava aquest dimarts, de manera sorprenent, la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, la que més s’havia oposat a l’alça en aquest moment. El compromís de la coalició, i que el PSOE ratifica en la seva ponència marc, és que l’SMI arribi al 60% del salari mitjà per al 2023.

A l’espera del Tribunal de Comptes

Document

Dilluns vinent es reuneix, per primera vegada des del 2018, la comissió bilateral Generalitat-Estat, i a mitjans de setembre està prevista la segona reunió de la taula de diàleg. Una altra vella carpeta que no tindrà solució a curt termini pel xoc amb l’independentisme. El Govern pretén una solució transversal, un encaix millor de Catalunya a Espanya, però no cedirà amb l’autodeterminació i l’amnistia que li reclama el Govern. Sánchez considera girat el full dels indults, espera que serveixin per assentar una «nova etapa» basada en el diàleg dins de la Constitució i la llei, ofereix la seva agenda del retrobament. Però no hi ha full de ruta traçat encara. Catalunya, en tot cas, serà «un capítol més», no un «plat únic», com diuen a la Moncloa. Una de les moltes proves del gir operat per l’Executiu és la calma i la prudència amb què està guiant-se en l’afer de l’aval de la Generalitat als seus ex alts càrrecs encausats pel Tribunal de Comptes. El mateix president ha reiterat que si hi ha punts sospitosos d’aquest decret llei es recorreran davant el Constitucional, però no ha avançat més. I ara no li queda cap més opció que pronunciar-se, perquè l’òrgan fiscalitzador ha requerit a l’Advocacia l’Estat que emeti informe.

El relleu del català Miquel Iceta per la castellanomanxega Isabel Rodríguez està orientat a aquest mateix objectiu: no ubicar tots els llums a Catalunya. De moment, el Govern celebra la desinflamació i la tornada de la Generalitat a òrgans multilaterals com el Consell de Política Fiscal i Financera (va passar aquest dimecres). No anirà el president, Pere Aragonès, no obstant, a la gran cita política que tanca aquest juliol: la Conferència de Presidents que el Rei inaugurarà aquest divendres, dia 30, a Salamanca.

Notícies relacionades

«Aquest és el lloc de les transformacions», deia Sánchez aquest dimecres als nous alts càrrecs de la Moncloa. Els instava a sentir-se «afortunats» per estar «al comandament de la nau» i «protagonitzar aquest moment de canvi profund per al bé» d’Espanya. El president no veu ombres a l’horitzó, malgrat les incerteses, els riscos i el xoc amb l’oposició. Al seu equip insisteixen que totes les xifres, les estudiades per l’Executiu i per les cases d’anàlisi, són «optimistes», no fruit d’un «somieig», tot i que ara «caldrà veure com baixen aquests números al carrer», com els senten els ciutadans. Els seus col·laboradors el veuen «tranquil» i «fort», alliberat després del canvi de Govern, del qual se sent plenament satisfet, una seguretat que va intentar traslladar a la premsa espanyola que el va acompanyar a la gira pels Estats Units i a la qual es va acostar, també com a senyal dels nous temps que bufen a la Moncloa. Almenys per ara.