Balanç anual

Les grans qüestions a què ha de respondre Pedro Sánchez

  • El president del Govern haurà d’aclarir com afrontar l’expansió de la variant delta de la Covid i fer balanç de la campanya de vacunació.

  • El dirigent va prometre un full de ruta per renovar la Corona però no ha fet cap pas en aquest sentit

Les grans qüestions a què ha de respondre Pedro Sánchez

Europa Press

7
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Seguint la tradició dels anteriors caps de l’Executiu, el president del Govern, Pedro Sánchez, celebrarà aquest dijous una compareixença abans del parèntesi de l’estiu per exhibir el seu balanç anual i la perspectiva de futur. Aquestes són algunes de les carpetes pendents a què haurà de fer front el pròxim curs polític.

La Covid

Espanya tenia el juliol del 2020, aproximadament, una mitjana de 2.000 nous contagis de coronavirus diaris. Un any després, malgrat la vacuna, hi ha unes 25.000 infeccions més cada dia. La variant delta, com ja van avisar alguns epidemiòlegs, ha suposat un abans i un després en aquesta pandèmia de què no hi havia precedents a Europa. És fins i tot un 60% més infecciosa que la variant alfa, té més càrrega viral i el seu temps d’incubació és menor. Es transmet més i amb quadros més greus. La bona notícia és que les vacunes demostren ser efectives davant seu: a Catalunya, per exemple, el 73% dels que ingressen a les ucis estan sense vacunar. I són persones d’una edat a qui ja s’ofereix la vacunació. La vacuna protegeix i les dades ho avalen. El fàrmac anti-Covid no exclou la infecció, és veritat, però sí els quadros greus derivats de la malaltia (excepte en els pacients més vulnerables: oncològics, trasplantats, persones d’edat molt avançada).

És la variant delta la que obligarà a augmentar el llindar de la immunitat de grup. Si fins ara les autoritats deien que, per estar protegits, hauria d’estar vacunat amb les dues dosis de la vacuna el 70% de la població, ara ja parlen obertament que haurà de ser almenys un 85% o 90%. Espanya no tindrà immunitat a finals d’agost, com havia promès el president del Govern, Pedro Sánchez. Arribarà, potser, a la tardor, comptant els vacunats i els que han passat recentment la malaltia. I sempre tenint en compte que no apareguin noves variants que siguin capaces d’esquivar l’efectivitat de les vacunes.

Com tantes vegades s’ha repetit, no és possible fixar un calendari en aquesta pandèmia, malgrat que sovint s’ha fet. De moment no hi ha cap variant amenaçadora, però els epidemiòlegs adverteixen que, com més es transmeti el virus, més possibilitats hi ha que sí que n’aparegui alguna que posi en perill el que s’ha aconseguit fins ara (d’aquí la necessitat de vacunar a tots els països del món). Aquest és un dels escenaris possibles per als pròxims mesos i seria un error, insisteixen els metges, fiar el final de la pandèmia a aquesta anhelada immunitat de grup. Per això insisteixen en la importància de reforçar els sistemes de vigilància epidemiològica (per aquesta i futures pandèmies) i perseverar en el rastreig del virus. Es queixen que la salut pública sempre ha estat molt oblidada a Espanya.

Però 16 mesos després de la pandèmia, Espanya, sense oblidar els errors (el més recent: altre cop un nou aixecament de restriccions excessivament primerenc, que l’ha col·locat com un dels països líders d’Europa en contagis d’aquesta cinquena onada), també ha fet algunes coses bé. Per exemple, tot i que sigui ara, també està entre els quatre països del món amb la vacunació més avançada. El 61% dels espanyols ja tenen la doble pauta. Però l’actual descontrol dels contagis que viu el país reflecteix que no es pot fiar tot a la vacunació, és necessària també la prudència individual i que les autoritats deixin de cantar victòria abans de temps. Que diguin clarament que el coronavirus seguirà entre nosaltres un temps que ni els científics ni els metges són capaços de pronosticar. (BEATRIZ PÉREZ)

L’economia

Tot i que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero dona per fet que el Govern comptarà amb prou recolzament per tirar endavant els Pressupostos de l’Estat per al 2022, l’aval al sostre de despesa rècord de 196.142 milions aprovat per l’Executiu serà un bon termòmetre. Després de salvar in extremis la reforma per reduir el pes de l’interinatge en les administracions la setmana passada, en el nou curs polític haurà d’afrontar reptes herculis amb què no hi ha gaire sintonia amb els seus socis d’Unides Podem (UP), liderats per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Un és el control dels lloguers per evitar que es disparin, però no és l’únic. El salari mínim, amb una pujada que s’ha congelat aquest any i sobre la qual la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, fins ara una de les més contràries i oposades a Díaz, va obrir la porta, podria frenar una mica la pressió dels socis i els sindicats.

Notícies relacionades

Glovo contractarà directament 2.000 ‘riders’ i complementarà la seva flota amb autònoms
Les autonomies rebran a compte la xifra rècord de 112.000 milions el 2022

Però hi ha altres carpetes que s’hauran d’obrir i requeriran àrdues negociacions. A més estan lligades a les revisions semestrals per obtenir els 140.000 milions dels fons europeus ‘Next Generation’ que li corresponen a Espanya fins al 2026, dels quals gairebé 70.000 són a fons perdut, com els aspectes més complexos de la reforma laboral (subcontractes, nous ertos o reducció de la temporalitat, en què la coincidència amb els empresaris pot ser complicada; o la supressió del factor de sostenibilitat de les pensions que el ministre José Luis Escrivá anomena mecanisme de solidaritat intergeneracional i que ja ha generat alguna polèmica arran dels seus comentaris sobre que els anomenats ‘babyboomers’ hauran de cobrar una mica menys o treballar una mica més, tot i que després ho va matisar.


Thank you for watching

De moment, el president Pedro Sánchez pretén traslladar la reforma fiscal, un altre dels elements de discòrdia amb UP, al 2023. I tampoc serà gens fàcil acontentar les autonomies en el repartiment dels fons europeus ‘Next Generation’.

Temes


Catalunya

El diàleg amb Catalunya canvia d’interlocutors: que ERC mani ara el Palau de la Generalitat facilita el desglaç entre governs, però el president Pere Aragonès fa equilibris per no enervar els seus socis. La predisposició a asseure’s a negociar facilita acabar amb la política de xoc i les cadires buides, però el cap del Govern català reclama una relació de tu a tu centrada en la comissió bilateral i la taula de diàleg

El repte de Sánchez passa per oferir a la Generalitat una proposta que, malgrat l’escepticisme de l’independentisme, el convenci per continuar negociant i destensar el conflicte català. Superada la convulsió pels indults amb la remodelació del seu Govern, haurà de convèncer ERC per enfortir l’autogovern abordant qüestions socioeconòmiques urgents malgrat les reticències de Junts, que ja qüestiona el marge de dos anys a la taula de diàleg. 

La tercera setmana de setembre, Sánchez tornarà a escoltar com la delegació catalana li exigeix una consulta i mesures perquè els processats en rebel·lia per l’1-O puguin tornar a Catalunya. Descartat per endavant el referèndum i l’amnistia, el Govern central haurà de respondre com s’obre a una progressiva desjudicialització del procés i quin és el marge d’acord per resoldre el conflicte català. Però el compromís de no abocar responsabilitats polítiques als tribunals es veu enterbolit per una ofensiva de les dretes i l’exigència de fiances milionàries per part del Tribunal de Comptes, amb l’Institut Català de Finances i l’Advocacia de l’Estat pel mig. 

Procés a banda, el Govern català vol gestionar de forma directa els fons europeus i assumir el timó de la recuperació socioeconòmica, mentre Sánchez aposta per la cogovernança, un punt que haurà de calibrar perquè els republicans no es despengin dels Pressupostos Generals de l’Estat. Dels avenços en la bilateral i el diàleg dependrà el seu suport. JÚLIA REGUÉ

La monarquia

El president del Govern ofereix la roda de premsa de balanç del curs polític cinc dies abans que faci un any de la sortida de Joan Carles d’Espanya. Llavors, Sánchez va celebrar que Felip VI volgués marcar «distàncies» amb les «presumptes conductes irregulars» del seu pare i va donar a entendre que l’actual Rei va ser qui el va instar a abandonar el país. Al desembre, el cap de l’Executiu va explicar que la Zarzuela tenia un «full de ruta de renovació de la Corona quant a transparència i exemplaritat». Va dir que aviat hi hauria «novetats». No obstant, ni l’Executiu ni la Zarzuela han fet cap pas en aquest sentit.

Fonts de la Moncloa van explicar que l’ara ja exvicepresidenta Carmen Calvo estava treballant amb el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, sobre com actualitzar els «valors ètics» de la institució, però no s’ha sabut res més. Sánchez podria concretar quines mesures s’estan abordant amb la Zarzuela; quan s’aprovaran; si el PP, el principal partit de l’oposició, està participant d’aquestes negociacions, i també què ha de passar perquè la Casa del Rei i l’Executiu considerin que Joan Carles pot tornar a Espanya.

El futur de la institució preocupa el president del Govern i secretari general del PSOE. En la ponència marc que el partit de Sánchez portarà al congrés federal de l’octubre, s’inclou la necessitat d’«aprofundir en la transparència i rendició de comptes de totes les institucions de l’Estat, inclosa la Casa Reial». (PILAR SANTOS)