Sánchez alleugereix la Moncloa i augmenta la presència de dones

L’ombra de l’extodopoderoso Iván Redondo no era al final tan allargada. Pedro Sánchez i el seu nou director de Gabinet, Óscar López, volen esborrar la seva empremta al més aviat possible. Ja va sortir el que era el seu número dos, Paco Salazar, relegat a un lloc institucional –president de l’Hipòdrom de la Zarzuela–, sense cap rellevància política, i ara ha arribat el moment de la reorganització de la Moncloa. El president i la seva mà dreta han redissenyat l’estructura, fent-la més lleugera, com va avançar aquest diari, per guanyar en «operativitat». La nova fisonomia va sortir publicada aquest dimarts en el BOE via reial decret, i certifica l’eliminació, en la Presidència del Govern, de tres direccions generals (el Departament de Planificació i Seguiment de l’Activitat Governamental, el d’Assumptes Polítics i el d’Informació Econòmica), tres sotsdireccions generals, tres departaments i dues unitats. No obstant, sí que perviu una de les innovacions que es van introduir després de la formació de l’Executiu de coalició: l’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia de País a Llarg Termini, en la qual seguirà al capdavant el seu actual titular, Diego Rubio. El nucli dur de Sánchez segueix sent, amb tot, majoritàriament masculí, com ja ho era abans, tot i que la presència femenina sí que augmenta.

La nova Moncloa es compon de 23 alts càrrecs, davant els 26 que tenia abans, després de la formació del Govern de coalició. D’aquests, 10 són dones (abans, nou) i 13 homes (pels 17 anteriors). És a dir, elles són el 43,48% en la Presidència, pel 56,52% d’ells. Un percentatge inferior al de la primera línia de l’Executiu: 14 dones i vuit homes (més el president). Les ministres són el 63,64%, pel 36,36% de ministres.

López manté les mateixes competències que tenia abans el seu antecessor. És a dir, un gran poder sempre al costat del cap de l’Executiu, tot i que el seu perfil, més discret i de fontaner clàssic del PSOE, confereixi una buscada menor faramalla al càrrec. El que va ser secretari d’Organització socialista amb Alfredo Pérez Rubalcaba és el cap, a més, del Comitè de Direcció de la Presidència del Govern, el sanedrí encarregat de l’assessorament i recolzament de l’activitat de Sánchez, i que integren, d’entrada, la seva directora de Gabinet, la periodista Sonia Sánchez; el secretari general de la Presidència, Fran Martín Aguirre (el successor del ministre i home fort del nou Executiu, Félix Bolaños); el secretari general d’Assumptes Econòmics i G-20, Manuel de la Rocha Vázquez; la directora adjunta de Gabinet, Llanos Castellanos, i el secretari d’Estat de Comunicació, l’exdiputat del PSC Francesc Vallès. Ells seran els que portin la pauta a la Moncloa. Quatre homes i dues dones. Abans del relleu, només formaven part d’aquest òrgan quatre homes: Redondo, Bolaños, Salazar i el periodista Miguel Ángel Oliver, ja exsecretari d’Estat de Comunicació.

La Presidència del Govern, la maquinària que acompanya directament Sánchez, es divideix en quatre macrodepartaments. Un, el Gabinet, que dirigeix Óscar López; dos, la Secretaria d’Estat de Comunicació (SEC), en mans de Francesc Vallès; tres, l’Alt Comissionat per a la Lluita contra la Pobresa Infantil, que continuarà pilotant Ernesto Gasco, i quatre, l’Alt Comissionat per a Espanya Nació Emprenedora, que continuarà conduint Francisco Polo.

Continuïtat com a línia bàsica

El Gabinet és l’estructura de més pes, la que es residencia a l’edifici Semillas del complex de la Moncloa. D’Óscar López com a nou director del Gabinet de la Presidència del Govern (i amb rang de secretari d’Estat) pengen sis òrgans directius: la Secretaria General de la Presidència, al capdavant de la qual ha aterrat Fran Martín, en substitució de l’avui ministre Félix Bolaños; la Direcció Adjunta del Gabinet, que ara comanda Llanos Castellanos (anterior presidenta de Patrimoni Nacional); la Secretaria General d’Assumptes Econòmics i G-20, amb Manuel de la Rocha al capdavant (càrrec que ocupa des del desembre passat, tot i que des de l’estiu del 2018 tenia les mateixes funcions, només que amb menor rang); el Departament de Seguretat Nacional, que segueix liderant el general Miguel Ángel Ballesteros; l’Oficina de Prospectiva i Estratègia de País a Llarg Termini, en la qual es manté el jove historiador Diego Rubio (el coordinador del document ‘Espanya 2050’), i el Departament d’Anàlisi i Estudis, en mans de María Ramos. Martín, Castellanos i De la Rocha tenen rang de sotssecretari, i tots els altres tenen galons de director general.

Fran Martín, en l’escalafó, és el segon home fort del Gabinet, després de López. Les seves funcions i poder, no obstant, s’han vist lleugerament retallats. Abans Bolaños tenia com a funció, a més de les pròpies (organització i seguretat de les activitats del president, recolzament i protocol, assessorament tècnic a la resta d’òrgans de la Moncloa, coordinació de programes i dispositius logístics de viatges a l’estranger de membres del Govern o la supervisió del Sistema Operatiu Sanitari del complex), aquesta altra: l’«execució d’aquelles altres activitats o funcions que li encomani el president del Govern». Ara, es reformula aquest últim punt: té com a última comesa les activitats o funcions que li encarregui no Sánchez, sinó Óscar López. I és que Bolaños era un home de la màxima confiança del cap de l’Executiu, que li ha compensat ara entregant-li el Ministeri de la Presidència, abans en mans de la vicepresidenta primera, Carmen Calvo.

De Fran Martín pengen tres direccions generals: el Departament de Coordinació Tècnica i Jurídica (el que abans era la Vicesecretaria General), per a la qual ha elegit Judith González Pedraz, fins ara secretària general de l’Escola d’Organització Industrial (EOI), en substitució d’Hilda Jiménez; el de Protocol, on continuarà Jorge Mijangos, i el de Seguretat, en el qual no hi haurà tampoc canvis: segueix la comissària principal de policia María Marcos. Se suprimeix el Departament de Planificació i Seguiment de l’Activitat Governamental, que precisament tutelava Fran Martín abans que Bolaños passés a ser ministre i ell ocupés la seva vacant a la Moncloa. El que sí que es crea, sota la Secretaria General, és una Unitat de Rendició de Comptes de la Presidència del Govern, amb nivell orgànic de subdirector general (un esglaó menys, per tant).

El número dos d’Iván Redondo era el sevillà Paco Salazar. Óscar López ha prescindit d’ell i va nomenar la setmana passada, com la seva directora adjunta, Llanos Castellanos, a la qual Bolaños havia fet presidenta de Patrimoni Nacional. De Castellanos depenen quatre departaments, els titulars dels quals tenen rang de director general: Polítiques Públiques, en el qual aterra José Alarcón, que era cap de Gabinet de l’últim secretari d’Estat de Política Territorial, Víctor Francos; Assumptes Institucionals, al capdavant del qual segueix Iván Yustos, dirigent de la confiança directa de Sánchez; Assumptes Exteriors, en el qual es manté Emma Aparici, i la Unió Europea, que queda en mans d’Aurora Mejía.

Més pes per a Marfull

En aquest quadrant de poder, a més de nous noms hi ha una reorganització, ja que Anàlisi i Estudis abans depenia del ja ex director adjunt, Paco Salazar, i ara reporta directament Óscar López. També es produeix el moviment invers: Aparici i Mejía penjaven de Redondo, i ara en canvi cauen sota la tutela de l’actual directora adjunta de Gabinet, Llanos Castellanos. D’ella depenen, a més, la Unitat de Missatge i la Unitat de Comunicació amb la Ciutadania. De la Direcció Adjunta desapareixen dos Departaments: el d’Assumptes Polítics, que dirigia Antonio Hernández Espinal, de la confiança de Salazar, i el d’Assumptes Nacionals, que liderava Nuria Lera. Tots dos seguiran en el Gabinet, confirmen fonts de la Moncloa, tot i que amb diferents funcions i menor rang. Un altre nou senyal que l’escola de Redondo queda sepultada amb els canvis. Sánchez vol enterrar aquella etapa per emprendre un nou temps sense rostres vinculats al seu excap de Gabinet en la primera línia.

A la Secretaria d’Estat de Comunicació (SEC) també s’elimina un departament, el d’Informació Econòmica. En realitat, aquesta àrea estava sense cobrir des del maig passat, quan va renunciar al seu càrrec l’economista Daniel Fuentes. D’aquesta manera, la SEC s’estructura en quatre àrees, al capdavant de les quals se situen quatre directors generals: Informació Nacional (Miguel Ángel Marfull), Informació Internacional (Carmen Pérez), Informació Autonòmica (Raquel Redondo) i Digital (Delia Rodríguez). Tots quatre ja ocupaven aquests llocs abans d’aquesta remodelació. L’última a arribar va ser Redondo, quan Jesús Perea, el primer responsable d’Informació Autonòmica, va ser designat a l’abril per José Luis Escrivá com a secretari d’Estat de Migracions.

Amb aquesta última reestructuració, en la SEC surt reforçat Marfull, periodista de mitjans com la Cope o ‘Público’ que ja va treballar a Ferraz juntament amb Pepe Blanco i després amb el mateix Óscar López i amb l’avui president, Pedro Sánchez, qui tot just arribar a la Moncloa el va nomenar assessor de comunicació personal. De Marfull dependran dos subdirectors generals, al capdavant d’una Unitat d’Informació Nacional i una altra d’Informació Econòmica. Els seus titulars encara no han sigut designats.

Els responsables dels dos Alts Comissionats, Ernesto Gasco i Paco Polo, de dependència directa de Sánchez, no veuen modificada les seves estructures. Al capdavant de les seves respectives oficines continuen els seus directors generals: Carmen Gayo, ea n Pobresa Infantil, i Albert Medrán, a Espanya Nació Emprenedora.

Relleus en els ministeris

López, com a primer secretari d’Estat, forma part de la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris, l’òrgan capital que filtra els continguts que van al Consell de Ministres i que ara presideix Félix Bolaños (i abans Carmen Calvo). També s’hi asseu Fran Martín, i s’hi incorpora Llanos Castellanos. A més, l’actual director de Gabinet, com passava amb Iván Redondo, exercirà les funcions de secretari del Consell de Seguretat Nacional. Martín, com també passava amb Bolaños, és membre del Comitè Especialitzat de Situació del Consell de Seguretat Nacional.

El Consell de Ministres d’aquest 27 de juliol va aprovar els nomenaments de dos directors generals a Presidència: Judith González, al capdavant de Coordinació Tècnica i Jurídica, i José Alarcón, al capdavant de Polítiques Públiques. A més, Félix Bolaños va portar la designació d’un nou sotssecretari del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Alberto Herrera, en substitució d’Antonio Hidalgo, home de la confiança de l’exvicepresidenta Carmen Calvo, com ho era José Antonio Montilla, secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, reemplaçat fa una setmana per Rafael Simancas.

Herrera va ser sotssecretari de Sanitat amb Salvador Illa com a ministre, i després va ocupar el mateix càrrec a Política Territorial, amb Miquel Iceta al comandament del departament. El nou sotssecretari de Política Territorial, nomenat per la nova ministra i portaveu, Isabel Rodríguez, és Ignacio de Loyola de Domingo Valenzuela, que fins ara era secretari general tècnic del ministeri (o sigui, número dos d’Herrera). El Govern també va nomenar nou sotssecretari d’Exteriors el diplomàtic Luis Manuel Cuesta i Lidia Sánchez Milán, presidenta i directora general de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, com a secretària d’Estat de Funció Pública.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Proposta de sanció a la fiscal García Cerdá per desobediència

La nova titular de Transports, Raquel Sánchez, ascendeix també a la presidenta del gestor ferroviari Adif, Isabel Pardo de Vera, com a nova secretària d’Estat de Transports, i el que era número dos de José Luis Ábalos, Pedro Saura, és premiat amb la presidència de Paradors de Turisme, l’empresa pública que dirigia Óscar López des del 2018. La substituta de Pardo de Vera a Adif és María Luisa Domínguez González. José Manuel Albares ja va revolucionar Exteriors la setmana passada, al canviar dos dels quatre secretaris d’Estat: Juan Fernández Trigo com a secretari d’Estat per a Iberoamèrica i el Carib i l’Espanyol en el Món, i Pilar Cancela al capdavant de Cooperació Internacional. Ángeles Moreno dirigia aquesta última àrea amb Arancha González Laya, però passa a liderar la Secretaria d’Estat d’Assumptes Exteriors i Globals, com a relleu de Cristina Gallach. Després de la caiguda de Laya, va renunciar Manuel Muñiz com a responsable d’Espanya Global, cartera que desapareix.

La remodelació del Govern, a grans trets, està bastant avançada. Però hi ha nomenaments encara pendents. Encara queda un Consell de Ministres abans de l’aturada vacacional, el del pròxim dimarts 3 d’agost, després del qual Sánchez volarà fins a Palma per despatxar amb el rei Felip VI a Marivent. L’Executiu reprendrà les seves reunions setmanals el 24.