Tribunal Constitucional

El fiscal s’oposa que el TC aixequi de forma cautelar l’ordre de detenció de Puigdemont

El ministeri públic manté el mateix criteri que va seguir amb la inhabilitació de Junqueras i considera que s’ha d’esperar que es resolguin els recursos d’empara

El fiscal s’oposa que el TC aixequi de forma cautelar l’ordre de detenció de Puigdemont

Glòria Sánchez - Europa Press - Archivo

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El fiscal de Sala cap davant del Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, s’ha oposat que el president de Junts, Carles Puigdemont, i Toni Comín vegin com la cort de garanties els aixeca de forma cautelar l’ordre de detenció que tenen en vigor per al cas que tornin a Espanya. Argumenta que si la doctrina constitucional és contrària a suspendre cautelarment una situació de privació de llibertat, amb més raó s’ha de fer en un cas com el de l’expresident català, que va demanar al Constitucional que li retiri l’ordre d’arrest vigent sense esperar que es resolgui el seu recurs d’empara contra la negativa del Suprem a aplicar l’amnistia a la malversació per la qual està processat en rebel·lia.

El fiscal, que amb el mateix argument també es va oposar a aixecar la inhabilitació que continua complint el president d’ERC, Oriol Junqueras, abans que el TC es pronunciï sobre el fons de la seva empara, explica que tant Puigdemont com Comín al·leguen «una hipotètica afectació del seu dret a la llibertat efectiva –i en tot cas futura– realització depèn, a més en bona mesura, com notòriament ha quedat acreditat al llarg dels anys, de la seva pròpia voluntat, per més que la seva argumentació pretengui desenfocar o invertir la realitat jurídica de la seva situació, presentant com una coacció que li impedeix entrar en territori nacional el que, en termes jurídics, no és més que el fruit del seu propi temor a ser privat de llibertat en virtut d'una resolució judicial que al seu torn és conseqüència de la seva pròpia conducta processal, concretada en la decisió d’eludir l’acció del tribunal que la va adoptar». I el temor «no és susceptible de tutela judicial», ironitza el fiscal.

Notícies relacionades

«Res hi ha en conseqüència que restablir en el pla de la llibertat personal de l’actor, que disfruta d’ella mentre es manté voluntàriament fora del radi d’acció de la Justícia espanyola», recorda el ministeri públic. Afegeix que «de cap manera pot invocar el seu dret a la lliure circulació (article 19 de la Constitució) quan la restricció d’aquest dret no obeeix a les resolucions judicials impugnades –que avui ni tan sols inclouen [...] la persecució internacional o l’ordre europea de detenció del processat–, sinó a l’autolimitació imposada pel seu propi temor respecte de la seva situació personal en el procés penal».

En el seu escrit de 14 pàgines, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, també nega «afectació del dret a exercir la representació política parlamentària (art. 23 CE)», perquè en el cas de Puigdemont i de Comín es dona a més «la circumstància, pública i notòria», que tots dos es van presentar al procés electoral», el primer al Parlament, i el segon al Parlament Europeu. L’escrit assenyala que de fet van guanyar els seus respectius escons quan ja es trobaven «en la mateixa situació processal que aquestes resolucions judicials es limiten a confirmar i mantenir»; i eren plenament coneixedors –«igual que els electors que els van votar– de les seves conseqüències».