Aquests són els intel·lectuals que han utilitzat ‘màtria’: les arrels del concepte que defensa Yolanda Díaz

Yolanda Díaz ha recuperat el concepte ‘màtria’, en una aposta clara per substituir aquest vocable pel de pàtria, fet que ha provocat fortes crítiques de sectors de la dreta. No obstant, la idea recuperada per la vicepresidenta segona i ministra de Treball no és un neologisme o una ocurrència sense arrel històrica.

«La màtria és una cosa que cuida, que tracta per igual totes les parts, que no discrimina ningú perquè parli una llengua determinada, i està fonamentada en una cosa que em construeix a mi mateixa, que és el diàleg», Díaz, en un col·loqui en la Setmana Negra de Gijón, va enarborar la setmana passada la tornada a la ‘màtria’, una paraula utilitzada per multitud d’intel·lectuals, feta servir en el castellà del segle XVII i atribuïda a Plutarc de Queronea, l’historiador grec.

Veo a varios que se ridiculizan, pedantes mal leídos, que creen que “matria” es invento de @Yolanda_Diaz_ .
La expresión se atribuye a Plutarco. Y en Francia hay textos centenarios que promueven “matrie” junto a “patrie”, como patria cultural, como “patria pequeña”, y más pic.twitter.com/ib5rZSWooQ

— Ignasi Guardans (@iguardans) 17 de julio de 2021

Per respondre a les crítiques, la mateixa Díaz no va dubtar a recordar el concepte de ‘Màtria Europa’ que va encunyar Edgar Morin. «Màtria també en els textos d’Unamuno, Borges, Virginia Woolf i Julia Kristeva, que ens parlaven d’un espai que no té res a veure amb la terra de naixement, ni amb l’Estat, sinó amb un lloc interior on crear un lloc propi», remarca Díaz, insistint en el seu desig perquè es comencés a abandonar la «càrrega pesada» del concepte ‘pàtria’.

Matria Europa, dicía Edgar Morin. Matria tamén nos textos de Unamuno, Borges, Virginia Woolf ou Julia Kristeva, que nos falou dun espazo que non ten que ver coa terra de nacemento, nin co Estado, senón cun lugar interior no que crear un cuarto propio. Esa é e será a nosa matria.

— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) 17 de julio de 2021

Notícies relacionades

Les cinc claus de la llei ‘sí és sí’

Dones al camp: «La nostra tasca continua silenciada»

Però no només aquests literats han utilitzat la paraula, sinó que és un concepte habitual en la història de la humanitat.

Tot i que no figura al diccionari del DIEC, és un terme habitual en els camps de l’antropologia i la igualtat de gènere. A França també hi ha casos centenaris d’aquest ús, tot i que convé ressaltar que no és equivalent a l’anglosaxona ‘motherland’, que es tradueix directament com a ‘pàtria’, ja que en aquest idioma els substantius no tenen gènere.