Reunió de dues hores i mitja a la Moncloa

Sánchez i Aragonès només coincideixen en la voluntat d’encarrilar el conflicte

  • La primera cita entre els dos presidents acaba amb l’acord de convocar la taula de diàleg en la tercera setmana de setembre i la bilateral, al juliol

  • Aragonès remarca que el Govern no renunciarà al referèndum ni a l’amnistia i Montero destaca que els dos temes no van ser «objecte de debat» amb Sánchez

A1-116298059.jpg

A1-116298059.jpg / DAVID CASTRO (EPC)

9
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Més de dues hores i mitja durant les quals es va fer un repàs exhaustiu de les carpetes obertes que tenen la Generalitat i l’Estat i la nova verificació de la distància oceànica que els separa en la qüestió de fons, el conflicte polític. La cimera onomàstica d’aquest 29 de juny entre Pedro (Sánchez) i Pere (Aragonès) el dia del seu sant, una setmana després de la concessió dels indults, va aclarir poques incògnites, tot i que potser la notícia sigui la mateixa celebració de la trobada i el seu bon to. Els únics acords van ser de calendari, de fixar data i lloc als conclaves en els quals sí que hauran d’entrar en matèria. És a dir, una mostra de voluntat de les dues parts per posar solució al conflicte, però poc més perquè, com va afirmar posteriorment la ministra portaveu, María Jesús Montero, les dues parts necessiten «donar-se temps, calma» i «generar confiança». Deixar, en definitiva, que el pas dels mesos i els anys faci la seva feina i permeti trobar una llum al final del túnel servint-se de l’instrument del «diàleg». Però, mentrestant, el Govern no baixa de les seves dues exigències nuclears: amnistia i autodeterminació, que el Govern central rebutja amb rotunditat i sobre les quals ni entra a discutir perquè desborden el marc constitucional.

Primer acord de calendari: la taula de negociació. Després del parèntesi pandèmic, el fòrum entre governs es reunirà a Barcelona durant la tercera setmana de setembre, la del «dia 13», va concretar Aragonès, remarcant així que seria després de la Diada. Segon acord: la comissió bilateral Generalitat-Estat, per al seguiment de les inversions i dels compliments de l’Estatut, es reunirà aquest juliol. Això sí, ja «des de dimecres», els consellers del Govern es posaran en contacte amb els seus homòlegs als ministeris per detallar les qüestions sectorials i, en especial, els projectes que poden ser bonificats amb els fons europeus de reconstrucció.

I és que, segons va reconèixer el Govern, Sánchez sí que va mostrar més predisposició a posar límit als incompliments de l’Estat amb Catalunya (pel que fa a l’Estatut i a les inversions). Això sí, Aragonès, amb tota la cautela possible potser per evitar que des dels seients postconvergents del seu Govern li critiquessin haver portat a terme una cimera merament «autonòmica», va assenyalar que «aquestes qüestions són molt rellevants per al dia a dia, però sense resoldre el conflicte polític no hi haurà l’estabilitat necessària» que cal en el món econòmic. És a dir, són dos àmbits diferents i un de més important que l’altre. I amb el repartiment fet, Sánchez no podrà introduir a la taula de negociació qüestions com, per exemple, el finançament.

Quant a la taula de diàleg, al mes de juliol, que era el preferit pel Govern per realitzar aquesta segona reunió (no pel Govern espanyol, que sempre apuntava al setembre), servirà perquè els dos executius «pactin la metodologia de les negociacions, també un calendari més extens i l’ordre del dia» per al segon conclave que se celebrarà, aquesta vegada, a Barcelona. Aragonès va manifestar que no s’havia posat sobre la taula a la Moncloa la possible presència d’un relator en les converses –la figura que va fer esclatar el diàleg amb el Govern el febrer de 2019–, tot i que va asseverar que veu amb bons ulls tot allò que serveixi per «dotar de més igualtat la bilateralitat».

El rol de Junqueras

Sobre la composició de la taula i el veto a la presència d’Oriol Junqueras que va fer Sánchez dilluns a la SER, Aragonès va esquivar la polèmica, però sí que va asseverar i reiterar que l’«alineació» serà definida pel Govern, és a dir, per ERC i Junts, i es pretén que també per la «majoria parlamentària», és a dir, per la CUP, malgrat el desinterès que mostren els anticapitalistes en aquesta fase de negociació amb l’Estat. No obstant, sí que va manifestar que hauria de tenir un perfil «institucional», com en l’altra ocasió, amb membres bé del Govern o bé del Parlament, fet que deixaria fora el cap d’ERC. La Moncloa dona per fet que l’exvicepresident en quedarà fora, com ja va avisar el president.

En qualsevol cas, Aragonès va insistir en la seva compareixença no a la Moncloa, sinó al centre cultural Blanquerna –la Delegació del Govern en la capital d’Espanya–, que la resolució del conflicte ha de passar, sí o sí, «pel final de la repressió, seguint les directrius de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Perquè, si no, no hi haurà una negociació en igualtat de condicions». Tot això el dia en què el Tribunal de Comptes va donar a conèixer les fiances imposades als alts càrrecs de l’administració catalana des del 2013. Per al cap del Govern, la sortida passa per «retirar les demandes d’extradició contra els exiliats». Segons Aragonès, el que «trenca la divisió de poders» és el «segrest», per part del PP, dels «òrgans de govern de la judicatura», «exercint el dret de veto des del Congrés per impedir la seva renovació». La resposta del Govern, que va reproduir Montero, no és nova: els polítics «escapats» de la justícia, com Carles Puigdemont, han de donar comptes dels seus actes davant els tribunals, com van fer la resta de líders del procés.

Aragonès va reiterar davant Sánchez la demanda d’un referèndum d’autodeterminació, del qual va negar que sigui «el punt de sortida de l’independentisme». «El punt de partida és la independència, per tant, la petició del referèndum és una postura intermèdia i, a més, és la més inclusiva, perquè permet la lliure expressió, tant dels que advoquen per la unitat d’Espanya com els que proposen la secessió». «Que ningú s’equivoqui –va advertir–, anirem amb tota l’ambició i tota la determinació a defensar un referèndum sobre la independència de Catalunya, un referèndum sobre el futur polític de Catalunya i anirem amb tota l’ambició a defensar l’autodeterminació i una amnistia». El Govern no «renunciarà» a cap d’aquestes dues propostes.

«No hi ha receptes màgiques»

Segons la versió del Govern, els dos presidents no van abordar aquestes dues qüestions centrals per a l’independentisme. Segons va explicar Montero, el president, en el seu «relat», pot traslladar allò que consideri, però els dos temes no van ser «objecte de debat» amb Sánchez, perquè coneix «amb exactitud» els límits de l'Executiu, que són la Constitució i la llei, que no contemplen les dues opcions. Sí que va admetre que van parlar de la resolució de l’Assemblea del Consell d’Europa –que ja Exteriors va rebutjar–, però va remarcar que no es va aprofundir «en cap» de les carpetes de més pes per al Govern (amnistia, autodeterminació i desjudicialització del conflicte).

El líder socialista persegueix que es posin sobre la taula solucions «viables i concretes» i creu que una via a explorar és la dotació d’un autogovern més gran per a Catalunya. La portaveu va recalcar que cal fugir de la «pressió», de l’«ansietat», perquè «no hi ha receptes màgiques» per a problemes «enquistats que han causat dolor i sofriment». L’Executiu, va dir, no és «ingenu» i és conscient que no serà fàcil la «recerca de solucions», perquè ni tan sols hi ha «garantia d’èxit». També Aragonès va posar èmfasi que «aquesta serà la negociació més complexa i difícil que haurà fet la Generalitat durant tota la seva història contemporània».

¿La sortida pot ser una reforma estatutària? El Govern no vol recuperar aquesta expressió, tot i que constantment es remet a l’ampliació de l’autogovern, que uneix, creu, una majoria de catalans. «L’Estat pot fer les propostes que consideri. Però no hem transitat tot aquest camí per tornar a 2010, quan el Constitucional va canviar l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. La nostra proposta és un referèndum», va percudir Aragonès.

Montero, en la seva narració de la cita, va posar l’accent en els quatre punts en els quals havia incidit Sánchez: l’evolució de la pandèmia a Catalunya i en el conjunt del país, la normalització de les relacions institucionals –aquí va instar Aragonès a acudir a la Conferència de Presidents de finals de juliol a Salamanca, tot i que no va obtenir resposta–, la creació d’un fòrum de diàleg entre les forces polítiques catalanes i dins de Catalunya –de nou sense rèplica per part del president– i l’impuls de l’agenda socioeconòmica (fons europeus, execució de les inversions previstes en els pressupostos, ampliació del Prat o suport a la candidatura de Pirineus-Barcelona per als Jocs Olímpics d’Hivern de 2030).

«Donem temps al temps»

El cap de l’Executiu pretén que la discussió aterri en qüestions més concretes –la seva proposta base és l’‘Agenda del retrobament’ – i que la normalització institucional vagi estenent-se, per això va reclamar a Aragonès que s’afegís a la Conferència de Presidents, el principal fòrum multilateral que reuneix el Govern i les autonomies. El dirigent republicà, com a president en funcions, va participar de manera telemàtica en l’última cita, l’octubre de 2020, i va aprofitar la presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per demandar un referèndum. L’última trobada presencial es va celebrar mesos abans, al juliol, i Quim Torra va decidir plantar Sánchez. També el president insisteix que «Catalunya parli amb Catalunya». És a dir, que l’independentisme escolti els catalans que no són separatistes. Amb això busca acompanyar la proposta d’una taula de diàleg dins de la comunitat que ha plantejat el guanyador de les eleccions del 14-F, Salvador Illa.

El resum que de l’entrevista va fer Montero –desenvolupada en un «clima de cordialitat» – sonava bastant optimista si es contraposava al quadro ofert per Aragonès. Per sobre de tot, va valorar l’oportunitat del diàleg i la necessitat de trobar solucions «en el marc legal». «El més fàcil aquí és aixecar-se en la primera reunió» quan es constaten diferències «abismals». «Si volem asseure’ns sent conscients d’això és perquè dialogant i buscant solucions junts trobarem claus de volta per construir un futur per a Catalunya i per a Espanya. Aquest Govern no pot entendre Catalunya sense Espanya ni Espanya sense Catalunya».

Notícies relacionades

«Donem temps al temps», va prescriure Montero, «només a través de la paraula podem acostar-nos els que som diferents». Per ara, indicaven fonts governamentals, cal anar a totes en la «recuperació de la confiança», que les dues parts sentin que «no hi ha trampes», per després aproximar posicions i oferir al Govern «solucions atractives». És a dir, que la voluntat de continuar dialogant s’obri camí i vagi fent possibles els fruits. Si és que al final n’hi ha.

Una trobada marcada per la sobrietat institucional