Un Barça campió guanya la seva quarta Champions davant l’OL Lyonnes (4-0)

Aquest Barça està acostumat a jugar els partits davant la porteria rival. I això va ser el primer que va intentar desactivar l’OL Lyonnes. El conjunt francès es va avançar línies i no va escatimar en el contacte. Cos a cos, amb contundència per frenar les blaugrana. Des del xiulet inicial, el partit va ser d’anada i tornada, trencant-se massa per als interessos blaugrana. El mig del camp, ofegat, amb les línies massa juntes.

El gol anul·lat

La profunditat que Pere Romeu va voler donar al partit amb la presència de Salma a l’onze no va servir de gaire. La realitat va desmuntar la teoria: no arribaven pilotes més enllà del mig del camp. I davant d’un Barça desconcertat, les franceses van donar l’ensurt. A pilota aturada, una de les seves principals armes, Selma Bacha la va posar dins l’àrea petita. Wendie Renard va rematar de cap una pilota que Cata Coll va aconseguir refusar, però sense allunyar-la prou. Lindsey Heaps la va interceptar amb la punta de la bota i la va enviar al fons de la xarxa. La revisió va decretar fora de joc de Heaps i el 0-0 es va mantenir al marcador.

Jonatan Giráldez li va fer el pitjor que podia fer-li al Barça: prendre-li la pilota. Mentre que en el primer quart d’hora el conjunt francès va esperar per veure què es trobava, després del gol anul·lat va agafar les regnes del partit. I, sense la pilota, les blaugrana no van saber estar còmodes. No sortien les passades en profunditat, que era l’única manera amb què el Barça aconseguia sortir del seu propi camp, i la possessió durava molt poc. Un Barça incòmode, que no va aconseguir construir, i la falta de control va derivar en moviments tàctics: Patri es va col·locar com a tercera central i Graham Hansen de lateral, per protegir-se de les envestides de l’OL.

Nova cara

El descans va permetre a les blaugrana recapacitar. Van tornar a sortir a la gespa amb una altra cara, més calmades. Van saber viure en la incomoditat. I va arribar la seva redempció. Ewa Pajor, que tant havia patit en finals de la Champions, cinc derrotes fins a Oslo, no permetria que la història es repetís. Perquè ella escriu la seva pròpia història i la polonesa és el gol d’aquest equip. Havia tingut un parell d’ocasions a la primera part, però sense encert. A la segona, va dir prou.

Pajor va enviar una pilota creuada que va superar Endler, ajustada completament al pal llarg, impossible d’aturar. El futbol li devia aquest moment i no hi havia millor manera de redimir-se del passat que elevant el seu Barça cap al títol. Però no ho va fer només una vegada, sinó que va tornar a perforar la porteria d’Endler minuts després. Una jugada col·lectiva que va acabar amb Salma habilitant Pajor, sola davant la portera xilena, que va tornar a definir de meravella.

Les seves companyes la van alçar. La van elevar al cel, tal com ella havia fet amb un equip del qual ja és història. El Barça volava cap al títol, però l’OL Lyonnes es resistia. Però tranquil·litat absoluta, perquè Cata Coll portava la capa de superheroïna. Actuació imperial de la portera blaugrana, que ja a la primera part havia signat aturades salvadores per a l’equip de Pere Romeu. Va salvar el Barça a la primera part i va tornar a ser imprescindible a la segona. Excel·lents intervencions de tota mena. Amb força, a mitja alçada, dominant en els córners... El que fes falta, però sempre hi era per mantenir un Barça que, amb el 2-0, es veia molt a prop del títol.

Notícies relacionades

"Al Barça sempre li desitjaré el millor, excepte avui"

Reial Madrid i Olympiacos es veuran les cares en la final de l’Eurolliga

Amb un sol gest d’Alexia, l’Ullevaal Stadion es va encendre. Va demanar als presents que animessin, que empenyessin un equip que continuava lluitant amb ungles i dents per certificar la quarta corona europea. Pocs minuts després, abandonava el camp ovacionada per tot l’estadi. Va posar el braçalet a Patri Guijarro, a qui cedia el testimoni de comandar aquest Barça cap al trofeu. Kika li feia reverències des de la banda, a la capitana, a La Reina.

I calia tancar-ho. I ho va fer Salma Paralluelo, amb un xut estratosfèric des de la frontal per enfonsar l’OL Lyonnes. Tota la banqueta va sortir corrents cap a Salma, ja enterrada entre abraçades de les seves companyes. Però encara no n’hi havia prou, perquè aquest equip volia reivindicar el seu lloc, ocupar el seu tron, i va tornar a ser la saragossana qui va sentenciar el partit amb el quart gol en el temps afegit. Quatre gols per a les seves quatre corones.