Bernat Costa, doble de Johnny Depp: "Em conviden a pujar a iots pensant-se que soc l'original"

La semblança física amb Johnny Depp ha permès al gironí, dibuixant de còmics i actor per vocació, convertir-se en el doble oficial de l'actor nord-americà a Espanya, especialment en la seva icònica figura de capità Jack Sparrow

El gironí Bernat Costa, doble oficial de Johnny Depp.

El gironí Bernat Costa, doble oficial de Johnny Depp. / Marc Martí Font

4
Es llegeix en minuts
Meritxell Comas

Quan trepitja un aeroport, Bernat Costa (Girona, 1975) sap que, en algun moment o altre, una munió de fans se li tirarà a sobre suplicant-li una 'selfie' entre llàgrimes, abraçades i alguna mà que, sense vergonya ni tres dits de front, s’escaparà. No pot acostar-se a Saint-Tropez —on fins fa poc l’actor, director, productor i músic nord-americà tenia tot un poble en propietat amb mansió, bistrot, celler i fins i tot església convertida en allotjament— perquè "la gent em segueix i fins i tot em conviden a pujar a iots pensant-se que soc l'original". També li envien missatges a través d’Instagram oferint-li diners per anar a sopar ("projecten en mi la imatge que tenen de l’actor real") i, sovint, es veu obligat a ensenyar l’anell de casat. Aquesta és la vida de Bernat Costa, un gironí que, per "alguna estranya raó", s’assembla, i molt, a Johnny Depp. Tant que, "de broma", fins i tot li ha preguntat a la seva mare si "m’havia d’explicar alguna cosa que no sabés": "Però el meu pare també podria ser el seu doble perquè som clavats", reconeix.

Es va començar a guanyar la vida dibuixant còmics (n’ha il·lustrat de superherois però també sobre l’exprimer ministre del Canadà Justin Trudeau) i és l’il·lustrador de la icònica mascota en forma de lleopard de Cheetos. "El vaig dibuixar durant set anys, totes les bosses portaven el meu disseny, l’havia de dibuixar fent diversos gestos i també el dibuixava per a anuncis". També va fer 'storyboards' (seqüències gràfiques de les escenes) d’espots publicitaris per a Matutano, Bancaja o Henkel, i va ser responsable de màrqueting d’Eurekakids. A les reunions amb els clients, caps i departaments, "gairebé tots" quedaven sorpresos per la semblança amb l’actor nord-americà, però confessa que "jo no li donava massa importància".

Fins que aquesta semblança accidental el va portar a ser el seu doble "oficial": "En cada país té un doble i jo soc el doble de Johnny Depp a Espanya". Això significa que "si un dia vingués aquí a rodar una pel·lícula, jo seria el seu doble". Ser actor ja ho portava a la sang (va estudiar Interpretació i va fer alguna aparició en "alguna pel·lícula molt minoritària"), però un dia el van trucar d’una empresa especialitzada en dobles de famosos per fitxar-lo. A l’espera que arribés una pel·lícula, el contractaven per participar en esdeveniments d’empreses i festes privades amb dobles d’actors com Tom Cruise o Angelina Jolie (fins aleshores, feien venir un doble de Johnny Depp expressament des de Londres). Sobretot, com més el volien era de capità Jack Sparrow. "Tinc la gran sort de tenir poca personalitat i això fa que em sigui fàcil fer de doble", confessa. Va capbussar-se en la seva biografia i va veure totes les pel·lícules per aprendre a comportar-se com ell. La caracterització, però, no el va agafar desprevingut: "Com que tothom em deia que m’assemblava a Johnny Depp, havia agafat per costum disfressar-me dels seus personatges per carnaval, des de Jack Sparrow a Eduardo Manostijeras", recorda. De fet, era un habitual de la rua de Platja d’Aro. "Era un hobby, em sabia de memòria tots els moviments". I gairebé sense adonar-se’n, es va anar convertint en un "freaky del personatge". Amb tot, vol deixar clar que "la diferència amb els imitadors és que ells es disfressen i el doble es vesteix".

Notícies relacionades

Fa uns anys, va conèixer l’actor original de carn i ossos. "Vaig anar a París a un concert del seu grup [Hollywood Vampires], em van convidar al 'backstage' i vam estar parlant una estona", recorda. El que més el va sorprendre és que sabia perfectament qui era: "Em va dir que era el germà perdut; sabia que era dibuixant de còmics i que havia escrit un llibre ['Doble Home Mort', Dakota Editorial, 2019]". Tot i que assegura que "és cert que m’hi assemblo però no soc igual que ell", reconeix que "tenim força coses en comú": "Als dos ens agrada la mateixa música [heavy metal, rock dur i grunge]; els mateixos escriptors [Jack Kerouac], tenim les mateixes patologies [dislèxia i fotofòbia] i també dibuixa, com jo".

Veu difícil, però, arribar a doblar-lo a la gran pantalla: "La figura dels dobles i els especialistes està desapareixent perquè tot això ja s’està començant a fer amb intel·ligència artificial", explica. L’única opció que hi veu és que el mateix Johnny Depp "demani expressament" treballar amb ell. Ara, després de gairebé quinze anys fent de Johnny Depp, confessa que la seva ha estat una "vida estranya": "No em volia encasellar només amb això, volia ser un actor normal i corrent, però al final m’he deixat portar". El suflé el va agafar, "per sort", amb 35 anys: "Aquesta fama per assemblar-te a un famós t’agafa amb menys maduresa i acabes malament". Ell, que des de fa deu anys viu "tranquil" a Sales de Llierca, té clar que "és una feina" i ara el fitxen per casaments (sobretot a València i Andalusia) i aniversaris. "Ja només falta que em contractin de cadàver de l’original".

Temes:

Hollywood