Recorda que les resolucions es poden recórrer

El Govern central llança un gest al Govern i redobla la pressió al PP per renovar el Tribunal de Comptes

  • La portaveu acusa el PP de «boicotejar» les institucions i no complir la Constitució per preservar unes «majories» que el beneficien

  • Tot i que Montero demana esperar al final del mandat dels actuals consellers de Comptes per veure si cal reformar la llei, fonts de l’Executiu ho descarten

Rueda de prensa del Consejo de Ministros

Rueda de prensa del Consejo de Ministros / Javier Lizón/EFE (EFE)

4
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Govern reconeix, en privat, que no té «cap marge» per intervenir en el procediment obert al Tribunal de Comptes contra els 42 alts càrrecs independentistes als quals el màxim òrgan fiscalitzador de l’Estat els reclama un total de 5.422.879,48 euros pel presumpte ús indegut de fons públics per a les ‘ambaixades catalanes’ i el Diplocat. En públic, recorda que el TCo és un òrgan de naturalesa constitucional, però no judicial, i les resolucions del qual es poden recórrer. I també pressiona el PP perquè s’avingui a renovar els seus membres, ja que el seu mandat caduca el mes pròxim. És la resposta que ofereix per ara a l’independentisme, per al qual la causa per responsabilitat comptable de la promoció exterior del procés és una mostra més de la «repressió» de l’Estat.

Aquest dimarts, l’entrevista de Pedro Sánchez i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, arrenca amb el pes de les altes fiances imposades pel Tribunal de Comptes a aquests més de 40 alts càrrecs dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont. En concret, al primer se li reclamen 2.797.993 euros, i al segon excap de la Generalitat, fugit de la Justícia, 1.981.454,47 euros. A Oriol Junqueras, indultat la setmana passada pel Govern, se li demanen 1.969.154,51 euros, i als exconsellers Francesc Homs i Andreu Mas-Colell, 2,9 i 2,7 milions d’euros, respectivament. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va demandar a l’Executiu que no miri cap a una altra banda, i que a més de prendre’n nota, «treballi en una solució».

La ministra portaveu, María Jesús Montero, va respondre, en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Gabinet, aferrant-se a les paraules d’ahir dilluns de Sánchez a la SER: va recordar que el TCo «no és un òrgan judicial, sinó constitucional», i el que li toca «exigir» al Govern és «reclamar» del PP que procedeixi a la renovació d’aquest i altres òrgans constitucionals –com el Defensor del Poble o el Consell General del Poder Judicial– que veuran o tenen ja complert el seu mandat. Per a l’Executiu, «no és de rebut», és una actitud «tremendament antidemocràtica» no acatar la Constitució, que obliga al relleu en les institucions de l’Estat. Segons va reiterar Montero, és «exigible» que el PP, que enarbora la bandera constitucional un dia sí i l’altre també, compleixi amb la Carta Magna i pacti la renovació dels òrgans, i no pot exercir el «boicot» perquè creu que «li beneficien les majories» actuals.

L’actual composició del Tribunal de Comptes procedeix del pacte de populars i socialistes del 2012: set consellers van ser elegits a proposta del PP –entre els quals, l’actual presidenta, María José de la Fuente i de la Calle– i cinc van ser proposats pel PSOE (un de pactat amb IU) per a un període de nou anys, que acaba el mes pròxim, ja que el seu nomenament va ser publicat al BOE el 21 de juliol del 2012. No obstant, la quota progressista és avui menor, ja que un dels consellers de Comptes elegit pel PSOE, Lluís Armet, va renunciar al càrrec el gener del 2018 i la seva vacant no ha sigut coberta.

Divendres passat, a la SER, el secretari d’Organització del PSOE i ministre de Transport, José Luis Ábalos, va reconèixer que el procediment obert al TCo –aquest dimarts va acabar la fase d’instrucció i ara falta la d’enjudiciament, que se substanciarà en una doble instància abans que pugui ser vist en cassació per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem– no deixa de ser una «pedra al camí» en el procés de diàleg amb la Generalitat. «Ens correspon anar desempedrant aquest camí dins de la legalitat», va afirmar. No obstant, Sánchez no va arribar aquest dilluns tan lluny, ni tampoc ho va fer Montero aquest dimarts, preguntada després del Consell de Ministres. La portaveu va insistir que l’Executiu «no es pronuncia» sobre les resolucions de l’òrgan fiscalitzador, i aquells que entenguin que s’estan «conculcant els seus drets» podran acudir a la via judicial. El Govern, doncs, manifesta el seu «respecte» a les investigacions per responsabilitat comptable del TCo.

Notícies relacionades

A totes les preguntes de la premsa, la ministra va respondre atiant el PP, que no pot, segons el seu parer, «sumar un òrgan més» a la llista d’institucions bloquejades. I és que la formació de Pablo Casado ja ha advertit que no pactarà el relleu, i de fet ha denunciat el «setge del sanchisme» al TCo.

El titular de Justícia, Juan Carlos Campo, que compartia la roda de premsa a la Moncloa amb la responsable d’Hisenda i amb la ministra d’Igualtat, Irene Montero, va observar que un «bloqueig deliberat» de les institucions és una manera de «fer molt mal a la democràcia». La democràcia són les seves institucions i el funcionament de les mateixes, va insistir, i la «demora flagrant» en la seva renovació «no ho està permetent». Segons la seva opinió, «no hi ha alternativa ni excusa». «Si ens creiem la Constitució, complim-la. Amb postures obstruccionistes no s’està enfortint una democràcia fluida i renovada. L’essència de la democràcia és la renovació», va remarcar.