La CUP obre aquest cap de setmana el debat sobre la seva entrada en el futur Govern

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, les assemblees obertes parlamentàries de la formació començaran a debatre sobre el pas endavant de la CUP aquest diumenge i fins al divendres 7 de maig en unes trobades descentralitzades i telemàtiques. No hi haurà urna perquè no es prendrà una decisió definitiva. De les percepcions de la militància es recollirà el sentir majoritari per oficialitzar una posició pública.

Diverses fonts apunten que serà un debat de llarg recorregut, perquè diversos dirigents aposten per contemplar l’entrada en el Govern quan aquest porti dos anys en marxa, el 2023, moment en què podran avaluar el grau de compliment del pacte amb Esquerra. Precisament, una de les clàusules del document és que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança a mig mandat.

A Consell per la República

Més enllà de si han de reclamar o no alguna Conselleria, els cupaires abordaran els objectius que es fixen per a aquesta legislatura –ja que el 85,59% dels militants creu que el preacord amb Esquerra no compleix les seves expectatives i ho veu insuficient–, però també el seu paper en el Consell per la República, del qual no formen part, tot i que sí que hi figura Poble Lliure, una de les organitzacions de la candidatura. Un dels principals esculls entre ERC i Junts és precisament quin paper ha de tenir aquest òrgan, amb seu a Waterloo, en la direcció estratègica del procés. La CUP es planteja ara la seva participació si finalment l’‘estat major’ del procés, la direcció a cinc que proposa ERC, acaba sota la seva capa.

Notícies relacionades

Consell per la República versus Estat Major: l’enèsim trencaclosques de l’independentisme

¿Marejol a Euskadi?

Des de la cúpula del partit treuen ferro a la discussió que comença aquest cap de setmana emmarcant-la en la «continuïtat» del fòrum obert «sobre el paper i l’estratègia de la CUP», i defensen que, com a partit assembleari, no neguen cap debat.

Fa setmanes que diverses organitzacions collen perquè la CUP abordi aquest assumpte, ja que les 11 organitzacions que configuren la candidatura tenen visions dispars sobre els futurs passos de la formació. Poble Lliure i Guanyem Catalunya defensen la presència de la CUP en el Govern com «la millor manera» per custodiar el compliment de l’acord amb ERC, mentre que Endavant, Arran i Lluita Internacionalista desdenyen que la CUP es converteixi en «crossa» d’una reedició del Govern ERC-Junts, havent d’assumir decisions col·legiades que no comparteixi.