La fiscalia reconeix per primera vegada un delicte de tortures en una detenció de la policia franquista

Blanca Serra va presentar el novembre de 2024, en nom propi i en el de la seva germana Eva, ja difunta, una denúncia per crims de lesa humanitat davant la delegada de la Fiscalia de Memòria Democràtica a Barcelona, Sara Gómez Expósito, per les tortures que van patir en dependències policials, tant a la capital catalana com a Madrid, durant les quatre vegades que van ser detingudes durant la Transició.

La Fiscalia sosté que l'anomenada Brigada Político-Social de la policia espanyola va detenir la denunciant i la seva germana per "l’únic motiu de la seva activitat política d’oposició a la dictadura" i els va infligir violència física i psíquica amb la finalitat d’obtenir informació i aconseguir una confessió, causant-los seqüeles de tipus traumàtic. Segons la resolució notificada per la Fiscalia, els fets es van perpetrar "en el context de la persecució i repressió política" instaurada pel franquisme i en el marc d’un règim "institucionalitzat" d’opressió sistemàtica i generalitzada.

Les quatre detencions

El seu primer arrest es remunta el febrer de 1977, abans de les primeres eleccions democràtiques, i l’últim, al març de 1982, amb Jordi Pujol com a president de la Generalitat, per portar un cartell amb el lema "independència". La van acusar d’ultratge a la unitat d’Espanya. No obstant això, estaven fitxades des del setembre de 1975. "Et pegaven a la planta dels peus. No sabia que feia tant de mal. Una vegada em van trencar els dits del peu i no em podia posar les sabatilles", ha recordat Blanca.

Blanca i la seva germana Eva van ser militants en organitzacions de l’òrbita independentista i antifranquista. Van ser detingudes a casa seva el 1977, 1980, 1981 i 1982 (les tres últimes amb la Constitució vigent). Primer eren conduïdes a la comissaria de Via Laietana, ara Prefectura Superior de Policia de Catalunya, on eren torturades. En dues ocasions, van ser traslladades al que era la Direcció General de Seguretat de l’Estat, a la Puerta del Sol de Madrid, on continuaven els maltractaments i els insults. Després del seu últim arrest, el 1982, el jutge de guàrdia de Barcelona en va decretar la presó provisional i van ingressar a l’antiga presó de la Trinitat. "Vam estar aïllades", ha assegurat. Va ser l’Audiència Nacional qui en va decidir la llibertat dies després.

Crims contra la humanitat

Notícies relacionades

Rufián i Montero celebraran un acte conjunt a Barcelona el 9 d’abril sobre el futur de l’esquerra

Junts demana a ERC que "aparqui" la recaptació de l’IRPF i torni a la "casella de sortida" del concert econòmic

La Fiscalia de Barcelona ha conclòs la investigació iniciada a conseqüència de la primera denúncia interposada davant seu per una víctima de tortures durant el franquisme. Durant la investigació, que s’ha dut a terme en coordinació amb la Unitat de drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l’Estat, s’han practicat totes les diligències encaminades a l’esclariment dels fets i a la determinació dels seus autors, incloses testificals, pericials i documentals, segons el ministeri públic. Després d’analitzar totes les proves, ha arribat a la conclusió que l’actuació policial és constitutiva d’un delicte de tortures perpetrades en el context de crims contra la humanitat.

Les indagacions han corroborat que l'anomenada Brigada Político-Social va detenir la denunciant i la seva germana per l’únic motiu de la seva activitat política d’oposició a la dictadura i els va infligir violència física i psíquica amb la finalitat d’obtenir informació i aconseguir una confessió, causant-los seqüeles de tipus traumàtic. Segons la resolució notificada per la Fiscalia, els fets es van cometre "en el context de la persecució i repressió política" instaurada pel franquisme i en el marc d’un "règim institucionalitzat d’opressió sistemàtica i generalitzada".