Marlen, cubana a Barcelona: "Ens és indiferent si Cuba s’ha d’annexionar als EUA"

La sacsejada arriba després que aquesta setmana transcendís que el president nord-americà, Donald Trump, vol apartar del poder el seu homòleg cubà, Miguel Díaz-Canel. Trump va dir públicament que vol "prendre Cuba", una declaració que ha disparat les expectatives dels qui desitgen la caiguda del règim, però també la por a una intervenció de conseqüències imprevisibles.

Jiménez Enoa, de 38 anys, descriu una illa exhausta, atrapada en una crisi que ja no deixa gairebé cap escletxa. Els talls de electricitat són cada vegada més prolongats, no arriba l’aigua corrent, hi ha escassetat d’aliments i un transport col·lapsat impedeix a molts arribar a la feina o a l’escola, que romanen en la seva majoria tancades. "El Govern cubà està contra les cordes perquè no pot proveir el poble i ara té un pinxo apuntant-li a la templa", diu en referència a Trump. I va més enllà: creu que aquest pot ser "l’últim passadís del castrisme".

Tot i així, marca una línia clara entre el desig que caigui el règim i el suport a una entrada dels EUA. "M’alegraria que caigués el règim però això no significa que vulgui una intervenció dels EUA", diu. Reconeix, tanmateix, que la seva postura no és la dominant. "Impera el ‘no ens importa que sigui Trump, l’important és que caigui el règim’", explica. I, tot i que no ho comparteix, entén d’on surt aquest sentiment: "És el que té la misèria d’haver de cuinar amb llenya, de no tenir accés a aigua, acabes sense aspiracions".

També adverteix que des d’Europa resulta difícil comprendre "la complexitat de Cuba i del que implica ser cubà en les últimes dècades", una realitat que no es pot explicar amb les categories polítiques d’‘esquerra’ o ‘dreta’. A la diàspora, se senten entre dues aigües: "Costa molt continuar sent progressista d’esquerres quan vens de Cuba: et tornes un empestat", adverteix.

Ser una colònia com Puerto Rico

Marlen Castellano forma part d’aquesta majoria que desitja que caigui el règim cubà costi el que costi. Quan diu la seva edat, 64 anys, afegeix el compte: "Vaig viure 38 anys de dictadura i en fa 26 que soc aquí", puntualitza. Sempre es va sentir acollida a Barcelona, on va refer la seva vida, però aquesta setmana, per primera vegada, sent unes ganes irreprimibles de tornar a l’illa per presenciar aquest moment i abraçar els seus dos germans que hi viuen.

Per a ella, la caiguda del règim pesa fins i tot més que la sobirania nacional. "Si Cuba s’ha d’annexionar als EUA, ens és indiferent", assegura, i estableix les seves prioritats: "poder expressar-se, tenir llibertat i poder pensar més enllà de com aconseguir un plat de menjar”. Admet que mai no va ser partidària de la revolució i diu estar "a favor que Cuba es converteixi en colònia americana, a l’estil de Puerto Rico".

Els seus germans viuen entre apagades constants i, quan parlen per telèfon, són ells els qui li demanen que els expliqui què passa a l’illa. Marlen va sortir de Cuba quan la seva filla tenia 14 anys i va aconseguir portar-la abans que complís la majoria d’edat. Casada amb un català, ha tornat en diverses ocasions per visitar la família i ha estat testimoni d’un deteriorament constant des de la seva marxa. Però ara se sent esperançada: "Sento la plenitud de ser la generació que veurem Cuba lliure", afirma.

Canvi amb dubtes

RG, de 47 anys, prefereix no identificar-se amb el seu nom complet ja que, com molts cubans, sent que podria posar en perill la seva família allà amb declaracions massa polítiques. Ell es mostra menys convençut que el que ve es pugui traduir en una sortida positiva per a l’illa. "Cuba necessita un canvi, però no crec que el que necessita sigui Trump o els Estats Units", afirma, i afegeix: "No crec que el benefactor que s’està oferint o imposant sigui el més indicat".

"Cuba ja va passar per això amb Batista i per això hi va haver una revolució", recorda. Creu que si els EUA o Trump volen alguna cosa, acaben aconseguint-la, i precisament per això el desconcerta que estiguin trigant tant a fer un pas definitiu. Teme "que Trump estigui jugant amb el poble per fer-lo patir" perquè, assegura, les mesures de pressió i càstig no les senten les elits sinó els més vulnerables.

RG creu a més que el desgast intern facilita la rendició. "Si va aconseguir que venguessin Chávez, més barat li vendran Canel", assenyala, convençut que el president cubà no té el suport popular, militar i polític suficient per resistir. L’escassetat generalitzada, afegeix, fa encara més fràgil el sistema.

Notícies relacionades

El barco ‘fantasma’ rus a la deriva al Mediterrani: una bomba de rellotgeria a què ningú es vol acostar

El Golf, en alerta màxima després dels atacs de l’Iran contra la indústria petroliera regional

Però el seu escepticisme també es recolza en un precedent recent. Tot i que els EUA han repetit durant dècades que estarien al costat del poble cubà si aquest es decidia a enderrocar el socialisme, recorda que, quan es van produir les protestes massives als carrers de La Habana el 2022, l’aleshores president Joe Biden no va fer res. "El poble va demanar ajuda aleshores i els EUA no li la van donar", lamenta. I si bé sap que a Trump no li tremola la mà, diu saber que aquest actua per interès i aquí és on sorgeixen els seus dubtes: no veu un incentiu econòmic clar en una illa sense petroli ni minerals rars que justifiqui aquest moviment.

Tot i així, la seva conclusió no és immobilista. "El millor que li pot passar a Cuba és un canvi", sosté. Tot i que hi afegeix una condició decisiva: aquest canvi, diu, passa també per l’aixecament del bloqueig dels EUA, perquè ningú no s’atrevirà a portar-li la contrària. La seva petició final és simple i contundent: "si els EUA intervenen, no facin mal al poble".