Amenaces en campanya

La Policia no troba empremtes ni l’ADN a les cartes amb bales a Iglesias i Marlaska

  • La investigació apunta que l’autor de les amenaces a Marlaska i Iglesias és diferent del que va enviar la navalla a Maroto

2
Es llegeix en minuts
Luis Rendueles
Luis Rendueles

Redactor

Especialista en sucesos, investigació

ver +
Vanesa Lozano
Vanesa Lozano

Redactora

Especialista en Sucesos

ver +

Les primeres anàlisis realitzades sobre les cartes amb amenaces i bales enviades al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i l’exvicepresident del Govern i candidat d’Unides Podem a les eleccions madrilenyes, Pablo Iglesias, no han trobat empremtes dactilars ni genètiques (ADN) del seu autor, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO de fonts de la investigació del cas. La Guàrdia Civil continua la seva anàlisi de l’altra carta amb munició enviada a la directora general de l’institut armat, María Gámez.

Els tres sobres amb les amenaces i les set bales de 7,62 mil·límetres van ser enviats a la mateixa hora el 19 d’abril des d’un mateix punt de la Comunitat de Madrid. L’absència d’empremtes dactilars i de l’ADN a les tres cartes d’amenaça, en les primeres anàlisis de policia científica, revelaria que l’autor de les cartes va fer tota classe de precaucions per no deixar rastre. La munició que va enviar s’utilitza encara en alguns departaments militars i de la Guàrdia Civil.

L’anàlisi dels set cartutxos (quatre d’enviats a Iglesias, dos a Marlaska i un a Gámez) ha revelat que es tracta de munició «molt vella», segons les fonts consultades, que estan mirant de rastrejar la seva procedència. Quant als textos, no hi ha ni una frase manuscrita, totes s’han fet utilitzant «una regla de motllos i lletres» i caràcters en majúscula.

«Trastorns mentals»

Aquesta manera d’actuar és molt diferent de la realitzada en l’enviament d’una navalla amb suposades taques de sang a Reyes Maroto, ministra d’Indústria i futura vicepresidenta de la Comunitat de Madrid si el socialista Ángel Gabilondo aconsegueix formar govern. En aquest cas, el sobre enviat amb l’arma té un remitent amb nom i cognoms, a més de l’adreça i la localitat des d’on es va enviar, el 21 d’abril passat. Fonts policials van explicar a EL PERIÓDICO que es tracta d’un home amb trastorns mentals que resideix a San Lorenzo de El Escorial (Madrid). Aquesta vegada, a més, l’autor de les amenaces les va escriure de pròpia mà, sense guardar les mesures de seguretat dels altres atacs.

La navalla anava acompanyada d’un CD i de molts missatges de WhatsApp i Twitter ampliats de mida. Per tots aquests motius, els investigadors creuen que els autors de les amenaces poden ser diferents. No obstant, es descarta un efecte imitació, perquè l’enviament de les primeres cartes amb amenaces es va fer públic el 22 d’abril, un dia després que es remetés la navalla a la ministra Maroto.

Fallades de seguretat

Totes les cartes d’amenaça van superar els controls de Correus i de les seus d’institucions oficials on van ser remeses. Així va passar amb l’enviament amenaçador a Grande-Marlaska, rebut al Ministeri de l’Interior; el d’Iglesias, enviat a una altra seu d’Interior; el de Gámez, que va arribar a la Direcció General de la Guàrdia Civil, i el de Maroto, que va ser enviat al Ministeri d’Indústria.

Notícies relacionades

Abans que es conegués l’enviament a Maroto, transcendia que el Ministeri de l’Interior acordava reforçar les mesures de protecció per als destinataris dels tres anteriors «en consideració a la valoració del risc per l’actual amenaça» que representa el fet d’haver rebut aquestes cartes.