Una família, una casa

El noruec Joachim Trier reincideix en Valor sentimental en temes essencials de la seva filmografia: la complexitat de les relacions familiars, especialment entre pares i fills, i les diverses maneres en què ens afecta el pas del temps i la memòria. En aquest cas, ho fa a partir del retrobament de dues germanes adultes (Renate Reinsve i Inga Ibsdotter Lilleaas), una d’elles actriu, amb el seu pare absent (Stellan Skarsgard), un cineasta que prepara la seva nova pel·lícula en una indústria de la qual no entén les regles noves.

En el cor del relat i de les imatges s’alça una casa familiar, ara en venda, que ha sigut escenari i recer de tot: els afectes, les ruptures, les absències i la incomunicació d’aquesta família. El director de La peor persona del mundo (2021) utilitza aquest escenari que tot ho ha vist i tot ho veu per aixecar un magnífic drama familiar, una pel·lícula adulta més preocupada pel recorregut i les raons dels personatges que no pas per l’expressió epidèrmica de les seves emocions. Si Valor sentimental és tan brillant a l’hora d’expressar les complexitats d’una família, no és només per l’exquisidesa del text i la brillantor de les interpretacions (és admirable la contenció i la delicadesa amb què els actors abracen els corresponents personatges en conflicte). També ho és per la mestria amb què el cineasta posa en escena en aquesta casa la història familiar i els afectes dels personatges.

Aquesta casa acull el passat, la memòria i les coses sense resoldre d’aquesta família, i Trier troba la manera de representar aquesta idea visualment. Hi afegeix, a més, una intel·ligentíssima capa de metacine (la casa familiar convertida en plató de rodatge) per recordar-nos que difícil que és atrapar en les imatges el pas del temps i els fantasmes que habiten els llocs.

Notícies relacionades

Els Cavalls Lents també tenen premi

Una atracció irresistible

‘Valor sentimental’

Joachim Trier (Estrena: 5/12/2025)