La corrupció desanima les federacions del PSOE

El temor d’enfonsar l’erosió, a les portes d’un cicle electoral d’autonòmiques, recorre als quadres autonòmics, que esperen les eleccions extremenyes del 21 de desembre gairebé com un plebiscit sobre el cost electoral de la corrupció, i on alguns temen tocar fons. Amb tot, l’adhesió al lideratge de Pedro Sánchez continua sent majoritària i, de moment, no hi ha veus al marge de la del castellanomanxec, Emiliano García Page, que reclamin un avenç de les generals per desprendre’s de llast de cara a les municipals i autonòmiques.

Conscient de la situació, en la seva primera incursió a la campanya electoral a Extremadura, el president del Govern va apel·lar ahir a l’"orgull socialista" per insuflar ànims a les bases i va contraposar, més de l’habitual, el model que defensa la socialdemocràcia amb el de les forces de la dreta perquè, segons el seu parer, PP i Vox són el mateix. "Vull que perdi la dreta" el 21-D, va confessar.

El PSOE d’Extremadura serà el primer a patir a les urnes l’impacte dels casos de corrupció que actualment assetgen el partit. Els sondejos pronostiquen un daltabaix sense precedents en el que fins ara ha sigut el seu feu històric. Més enllà del cercle de Miguel Ángel Gallardo la pregunta no és ja si guanyarà, sinó fins quan és que podrà resistir.

A Extremadura Ábalos i Koldo preocupen, però la desesperança més gran deriva del cas David Sánchez: després de dues crisis de lideratge que van trencar el partit per dins i un aforament exprés que va qüestionar el mateix Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura (TSJEx), el candidat és a les portes del banc dels acusats per prevaricació i tràfic d’influències.

Davant els votants, Gallardo defensa la seva innocència apel·lant al seu pare jornaler i la seva infància humil. Es mostra "digne hereu" del llegat de Juan Carlos Rodríguez Ibarra i Guillermo Fernández Vara per connectar l’l’electorat, però el cert és que la divisió interna continua latent. Si ja el PSOE va tocar terra en les autonòmiques de maig del 2023 llastat per l’efecte Pedro Sánchez, ara afronta una campanya amb escàs marge per recompondre una imatge pública feta malbé.

L’Andalusia de Montero

El PSOE andalús va iniciar fa un any una nova etapa amb la designació de María Jesús Montero com a secretària general i candidata a les autonòmiques del 2026. Aquesta decisió, que va suposar el relleu de Juan Espadas, va ser assumida per part del partit com una operació de risc, que es ha materialitzat en els efectes del cas de corrupció de Santos Cerdán i José Luis Ábalos i de les investigacions obertes a Paco Salazar, un destacat càrrec de la federació sevillana.

Això arrossega la imatge de María Jesús Montero com a número dos del Govern i de la direcció de Ferraz. La federació andalusa no té marge per distanciar-se o encapsular el debat andalús. Els dos casos, a més, han desbaratat l’estratègia traçada pel PSOE andalús durant els últims mesos centrada en la sanitat i en possibles casos de corrupció en la comunitat just quan per primera vegada s’havia detectat un desgast del PP de Juanma Moreno per les fallades dels cribratges i la detenció del president del PP d’Almeria. El PSOE continua sense rendibilitzar aquestes dues crisis electoralment.

Les enquestes reflecteixen que és Vox qui està creixent mentre els socialistes continuen estancats o a la baixa. A això s’afegeix que l’operació de desembarcament complet de María Jesús Montero a Andalusia es continua retardant generant cada cop més desconcert en part del PSOE andalús.

Després d’Extremadura, el següent escenari electoral es preveu a Castella i Lleó, que podrien ser el 15 de març. Els socialistes van renovar la direcció i el seu secretari general no porta ni un any al capdavant. Els casos d’Ábalos i Cerdán van afectar la federació per la proximitat que alguns comandaments de la regió tenien amb l’exsecretari d’Organització, cosa que va avivar unes penes internes amb què Carlos Martínez ha de lidiar en un territori on els socialistes no governen des de 1987.

"És una etapa que volem oblidar i passar al més aviat possible perquè ens avergonyeix a tots els comentaris que cada dia podem veure pels mitjans de comunicació", reconeix el secretari general provincial del PSOE de Zamora, Antidio Fagúndez, mentre confia que la situació no afecti el partit en les eleccions. "Ara estem decidint el futur de Castella i Lleó i de la província de Zamora. I no tenen res a veure els nostres candidats i les nostres propostes amb un fet que algú individualment van decidir saltar-se la justícia i per això hauran de pagar".

Que José Luis Ábalos hagi portat més de 40 anys el carnet de militant del PSPV no fa que en la federació valenciana tinguin preocupacions específiques sobre la seva situació. Fonts de la direcció dels socialistes valencians admeten que el cas ha fet mal, molt, especialment amb el tema de la prostitució, però que s’ha anat absorbint i que, sobretot, no té un desgast autòcton. No obstant, l’assumpte li serveix al PP valencià per recordar que Ábalos va aconseguir el seu actual escó com a número 2 en una papereta que encapçalava Diana Morant, futura candidata a la Generalitat, ministra de Ciència i de fidelitat absoluta a Pedro Sánchez.

La mateixa líder del PSPV ha mirat d’aixecar un mur amb declaracions públiques condemnant el seu comportament, el de Santos Cerdán i el de Koldo García, i remarcant que és una situació que provoquen "tres pocavergonyes". Si Ábalos deixés l’acta per València que ostenta des de juliol del 2023, entraria l’alcaldessa de Llaurí, Anna González, que va ser condemnada el 2021 per conduir èbria.

A nivell orgànic, els aliats que l’exministre havia anat teixint a València, el seu principal bastió, s’han anat dissolent o recol·locant en altres corrents internes, quan no directament esfumant-se. Ja no hi ha un sector abalista que en pugui fer bandera.

El PSC tanca files

Per la seva banda, el PSC tanca files amb Pedro Sánchez. Salvador Illa exerceix de fidel escuder i el seu Govern defensa a capa i espasa que el president no convoqui eleccions fins a 2027 amb l’argument que ja s’ha actuat de forma "contundent" contra Ábalos i Cerdán i que cal mantenir una "agenda progressista" que beneficia Catalunya. Però una cosa és la posició oficial a nivell polític i una altra l’estat d’ànim dels socialistes catalans, on es reconeix que passa factura que el PSOE hagi fallat a dues de les principals banderes que havia onejat fins ara: la neteja i el feminisme.

Que fins a dos exsecretaris d’organització hagin entrat a la presó i la mala gestió de les denúncies contra Salazar preocupen el PSC, tot i que hi hagi qui trobi el consol que són "partits diferents" i que no hi ha branca catalana en cap dels dos assumptes. Això no treu que hi hagi una adhesió gairebé absoluta a la figura de Sánchez, especialment veient que l’alternativa és un govern de PP i Vox que donaria un cop de porta a molts dels èxits dels quals treu pit Illa des de la Generalitat.

La Regió de Múrcia és una de les comunitats perjudicades per les presumptes comissions del ministeri que va dirigir Ábalos: la trama corrupta s’hauria portat, segons l’UCO, 550.000 euros. No obstant, el que més preocupa el Partit Socialista regional és el paper que en aquests negocis pogués tenir el murcià Pedro Saura, que quan tot això passava era secretari d’Estat de Transports.

Tot i que Saura ja va comparèixer a la comissió d’investigació del cas Koldo al Senat i que, de moment, la Justícia no li ha imputat cap delicte, el PP de la Regió de Múrcia manté el focus posat en el socialista, del qual assegura que no podia ser aliè al que passava al ministeri. "Que doni explicacions o dimiteixi", insisteix el vicesecretari de Comunicació del PPRM, Joaquín Segado. El portaveu del Govern regional ha aprofitat diverses rodes de premsa per recordar que Cerdán va ser el "padrí polític" del secretari general del PSRM, Francisco Lucas, ja que, fins i tot, el va acompanyar al Congrés Regional del partit en el qual va assumir el càrrec el mes de març passat.

Notícies relacionades

La reconciliació de Junts i el PSOE depèn de la tornada de Puigdemont

La catàstrofe de València, la més cara de la història d’Espanya

El màxim que ha arribat a dir Lucas sobre Ábalos, Cerdán i Koldo és que "dos o tres corruptes pocavergonyes ni representen el Partit Socialista" ni el representen a ell. De moment, aguanta el tipus i no es mostra especialment preocupat per unes eleccions que encara queden lluny, a un any i mig vista.

A la Comunitat de Madrid, els casos de presumpta corrupció que acorralen el PSOE es converteixen també en munició política per a la seva presidenta, la popular Isabel Díaz Ayuso, que a més utilitza aquests assumptes per confrontar directament amb el cap de l’executiu. Que Sánchez apostés pel ministre Óscar López com a candidat enfonsa més en aquest paradigma que el que passi en la política nacional es trasllada a la madrilenya i viceversa. El cost i el desgast d’aquests casos que afecten al partit en el seu conjunt té les bases sumides en un nerviosisme continu perquè han trencat línies ideològiques del PSOE.