Justícia nega «accelerament o retard» en la tramitació dels indults del procés

El sotssecretari de Justícia, José Miguel Bueno, ha assegurat aquest dimarts en una compareixença parlamentària que no hi ha «ni accelerament ni retard» en la tramitació dels indults sol·licitats per als condemnats pel procés. Va respondre que totes les peticions que arriben al ministeri es gestionen amb «la màxima celeritat possible» a les crítiques que va rebre tant de Junts com del PP i Vox pel «ritme» que porten els casos dels independentistes catalans.

En la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats Bueno va presentar l’informe sobre els indults sol·licitats, concedits i denegats durant el segon semestre del 2020, durant la qual va rebre el retret del representant de Vox Luis Ruiz Navarro per reprendre la tramitació dels indults el març de l’any passat, en plena pandèmia.

«Continuo insistint que l’interès general exigeix la continuïtat de la tramitació i no hi ha cap altre tipus de motivació en això, ni accelerament ni retard ni suspensió intencionats. Tots els expedients es tramiten amb la màxima celeritat possible, tenint en compte el marc de les complexitats», ha declarat Bueno.

D’aquesta forma, ha denunciat «falta de realitat tant d’un punt de vista com de l’altre», en al·lusió a les paraules del diputat de Junts Josep Pagès i de Vox, que li imputaven respectivament –segons ha descrit ell mateix– «algun tipus de retard en la tramitació i, d’altra banda, l’aixecament de la suspensió amb l’intent d’accelerar-lo» en relació amb els indults del procès.

Interrogat sobre quin serà aquest sentit, Bueno ha contestat que no el pot avançar, i ha adduït que no li correspon i que seria a més una «irresponsabilitat», si bé ha remarcat –també davant els qüestionaments de Vox– que la concessió d’indults atén a «criteris legals», no «morals». En aquests moments, ha recordat, la tramitació continua al tribunal sentenciador, el Suprem.

El factor 4-M

Pagès ha sostingut que, si bé «l’indult no és la solució al problema polític, «almenys pot ser una mesura humanitària per aturar els excessos autoritaris de la dictadura espanyola», a la qual s’ha referit com «una dictadura de les togues».

El diputat català ha acusat el Govern central d’«inconseqüència», argumentant que en funció del «moment polític» parla de «retrobament i reconciliació» amb Catalunya o «es posa exquisit amb arguments legalistes».

Hi ha afegit que «som davant un ús de l’indult no ja partidista, sinó directament electoralista», llançant en cara al Govern que «amb les eleccions de la Comunitat de Madrid a la vista sembla que s’han oblidat els bons propòsits».

Per Pagès, el fet que els condemnats pel procés faci més de tres anys que són a la presó «demostra falta de valentia del Govern socialista i dels seus aliats de Podem, i una absoluta subordinació mental a la dictadura de les togues».

En aquest sentit, ha recalcat que l’exministre d’Interior José Barrionuevo i l’exsecretari d’Estat de Seguretat Rafael Vera «només van estar tres mesos a la presó» abans de rebre l’indult de l’Executiu de José María Aznar pels GAL, un fet en què s’ha recolzat per asseverar que «a Espanya hi ha una justícia ad hoc basada en el codi postal, no en el Codi Penal».

Referent a això, Pagès ha rebut una ferma resposta de Bueno, que li ha recriminat «que parli d’excessos autoritaris en relació amb sentències de tribunals de justícia, que ho són d’un Estat de dret ple i plenament assentat a la nostra Constitució en la seva presa de decisions».

«Tacticisme polític»

Des del PP, Miguel Ángel Jerez ha expressat la preocupació del seu grup parlamentari per «el ritme amb què s’està tramitant aquest expedient», que ha qualificat d’«extremadament lent». «Ens fa la sensació que algú està contemporitzant [...] i això pot obeir a un determinat tacticisme polític. Algú està esperant el moment processalment oportú perquè es donin determinades circumstàncies i es resolgui en un sentit o un altre», ha plantejat.

Paradoxalment, el diputat popular ha esgrimit el mateix argument que Pagès al ressaltar que «s’està allargant més la resolució d’aquests expedients que el que es va allargar la concessió d’indults als responsables dels GAL o del 23-F [...], causes totes dues certament complexes».

Jerez també ha preguntat a Bueno sobre els informes que ha d’obtenir el Tribunal Suprem (TS). «Ens fa l’efecte que alguna cosa està passant», ha dit, basant-se en el fet que per ara només hi ha informe de la fiscalia i que l’Advocacia de l’Estat s’ha limitat a dir que el dany econòmic pel delicte de malversació, on la part perjudicada és Hisenda, ja està compensat. «¿Qui és l’ofès en relació amb el delicte de rebel·lió i amb el de desobediència?», ha preguntat.

En la mateixa línia, Vox ha acusat l’Advocacia de l’Estat de «posar-se de perfil» i ha volgut saber si el Ministeri de Justícia li va traslladar «alguna ordre». Ruiz Navarro també ha interrogat Bueno per «el grau de vinculació que han tingut les eleccions catalanes amb el tràmit de l’indult» i «si el sentit d’aquesta decisió està condicionat al fet que els partits polítics vinculats amb el cop d’Estat realitzin algun tipus de contraprestació».

Sobre els informes preceptius, el sotssecretari de Justícia ha recordat que «no són vinculants», perquè «si ho fossin la decisió ja no seria del Govern sinó del tribunal sentenciador», tot i que alhora ha indicat que «són presos en consideració i són analitzats en tots els seus extrems». «Són un element fonamental en la presa de decisió», ha dit.

Unides Podem recorda Hasél

Per la seva banda, Martina Velarde ha reiterat que per a Unides Podem (UP) els condemnats pel procés «haurien d’estar en llibertat, ja que pateixen unes penes desproporcionades que són la cúspide d’una època de judicialització de la política que va iniciar el PP», i que la seva excarceració es podria aconseguir mitjançant l’indult, «una mesura de gràcia que si algun sentit té és per reparar les injustícies materials que es cometen contra dissidents socials o polítics».

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

No obstant, ha afegit que, si bé l’indult és la via més ràpida, no és «incompatible» amb el que ha esmentat amb una opció «més desitjable» per a UP: «La derogació del delicte de sedició mitjançant una reforma del Codi Penal que s’hauria d’acordar en aquest Congrés». Segons ella, és un tipus penal «desfasat» i que, amb la interpretació que en va fer el TS en la seva sentència del procés, qüestiona «greument» els drets a la protesta i la manifestació.

La diputada morada també ha aprofitat la seva intervenció per assenyalar altres casos «mediàtics» com els dels rapers Valtònyc i Pablo Hasél, recordant que el seu grup parlamentari ha sol·licitat l’indult per a tots dos i que en aquests moments és l’única alternativa del Govern per «actuar davant el convenciment social que les condemnes són injustes».