El Suprem confirma que l’acord de la Pompeu Fabra sobre els presos del procés va vulnerar la neutralitat política

  • El tribunal destaca que el polèmic acord no pot emparar-se ni en a l’autonomia universitària ni en la llibertat ideològica o d’expressió

undefined55392149 grafcat2883  barcelona  13 10 2020   un profesor imparte cla201127124228

undefined55392149 grafcat2883 barcelona 13 10 2020 un profesor imparte cla201127124228 / Quique Garcia

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha confirmat l’acord de la Junta Electoral Central, de 20 de novembre de 2019, que va determinar que el manifest aprovat pel claustre de l’esmentada universitat l’octubre d’aquell any en relació amb els polítics presos per la seva responsabilitat en el procés va vulnerar el principi de neutralitat política consagrat a l’article 130.1 de la Constitució així com la llei orgànica del règim electoral general (LOREG).

El tribunal ha rebutjat el recurs presentat per la universitat i confirma que «l’adopció pel claustre de l’esmentada institució pública de l’acord concernit en període electoral va conculcar l’article 50.2 de la LOREG que prohibeix la utilització d’expressions coincidents amb les que van utilitzar algunes de les entitats polítiques concurrents a les eleccions i l’article 103.1 de la Constitució, ja que es va apartar de l’objectivitat que ha de presidir la seva actuació».

Supera les finalitats de la institució

Els magistrats indiquen que s’ha d’atendre la naturalesa representativa del claustre de la Universitat Pompeu Fabra, les finalitats que li atribueix la legislació i el seu indiscutible finançament públic. Afegeix que un acord com el qüestionat no troba cobertura en l’autonomia universitària ni tampoc en la pretesa llibertat ideològica i d’expressió que defensa la Universitat Pompeu Fabra.

Notícies relacionades

La Sala exposa que, com ha recordat el Tribunal Constitucional en sentència 176/1995 de l’11 de desembre, «els titulars d’aquest dret subjectiu en què es tradueix al llenguatge jurídic la llibertat d’expressió en qualsevol de les seves manifestacions, ‘som tots els ciutadans’ per la qual cosa no es pot predicar d’una Administració Pública que manca de llibertat ideològica, ja que ha de servir amb objectivitat (art. 103 de la Constitució) els interessos generals sense entrar en el joc partidista».