Catalunya llança el Pacte Nacional per la Llengua per guanyar 600.000 catalanoparlants

Fotografia conjunta de Govern, partits, entitats i agents econòmics pel català. L’Institut d’Estudis Catalans ha acollit aquest dimarts la firma del Pacte Nacional per la Llengua, que ha vist finalment la llum quatre anys després de la primera resolució al Parlament. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat el pacte com un «compromís i un esforç col·lectiu» i ha demanat ajuda a tots els presents per traslladar-lo «del paper al carrer». «És un bon exemple de responsabilitat i sentit de país. El català és de tots i totes i ens necessita a tots i totes», ha asseverat, davant representants del PSC, ERC i els Comuns, entitats com Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua i sindicats com CCOO i UGT. 

No obstant, l’acord neix sense unanimitat a l’arc parlamentari. Junts i la CUP han sigut les absències més destacades de l’acte, en què tampoc han fet acte de presència el PP i l’extrema dreta de Vox i Aliança Catalana. Sí que hi ha acudit, en canvi, l’expresident Jordi Pujol. Però, malgrat no aconseguir el consens esperat en un inici, tots els signants defensen que es tracta d’un pas important per a la llengua, en un context de retrocés del seu ús social. Illa ha assegurat que està «obert» de manera «permanent» a futures incorporacions, i ha defensat que el català és «patrimoni de tots» i una llengua «carregada de futur».

L’objectiu del pacte és ampliar el coneixement i ús del català en tots els àmbits, des del quotidià fins als àmbits en què té menor presència, com el judicial o en què no es garanteix el dret a ser atès en català com el sanitari. L’última enquesta sobre usos lingüístics del Govern va revelar que ha crescut el nombre de coneixedors de la llengua, però que menys d’un terç de la població a Catalunya considera el català la seva  lengua «habitual».

Per fer-ho, s’ha fixat com a horitzó temporal el 2030, any en què s’avaluarà si les polítiques aplicades han aconseguit frenar el retrocés de l’ús del català i quin ha sigut el seu grau de compliment. Fins aleshores, el Govern es compromet a destinar un mínim anual de 200 milions d’euros en política lingüística.

Entre les accions previstes, hi ha per exemple «reforçar» l’oferta formativa de català entre la població adulta, «incrementar i diversificar» l’oferta cultural i mediàtica i fins i tot «accions de sensibilització» per fomentar l’ús de la llengua entre les noves generacions i entre «totes les opcions ideològiques». La previsió és que es puguin incorporar 600.000 nous parlants en els pròxims 5 anys.

Notícies relacionades

El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya

Els malnoms i paraules clau de la trama de Santos Cerdán i Ábalos: «petit», «pitbull», «barriguitas» o «tinc cafè per a tu»

La idea d’impulsar el Pacte Nacional per la Llengua va néixer durant el mandat de Pere Aragonès (ERC) , però l’avanç electoral va deixar la seva firma a l’aire. Per evitar que caigués en sac foradat, els republicans el van posar com a condició a la investidura d’Illa. L’objectiu inicial era firmar l’acord en els primers 100 dies de la legislatura, però els terminis s’han anat dilatant davant la negativa de Junts i la CUP a afegir-s’hi.

Els dos partits consideren, entre altres motius, que l’acord hauria d’haver esperat la publicació de la sentència del Tribunal Constitucional que pot obligar a impartir un 25% de les classes en castellà, i actuar com a resposta. Des d’Òmnium, en canvi, han decidit firmar el pacte, però adverteixen que se’n despenjaran i que consideraran un «incompliment greu» si s’acata la sentència, ja que el text firmat aquest dimarts defineix el català com a «llengua vehicular» de l’escola catalana.