Pols lingüístic

El ‘grup Koiné’: «El franquisme aspirava a una ‘solució final’: la residualització demogràfica dels catalans»

  • Els impulsors del manifest contra el bilingüisme insisteixen en les seves tesis cinc anys després

3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Cap de la secció de Política

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 31 de març es van complir cinc anys de la publicació de l’anomenat ‘Manifest Koiné’, un document que defensava el català com a única llengua oficial de Catalunya i arremetia contra el bilingüisme pels seus suposats perjudicis per a la consolidació de la llengua catalana. En un altre dels paràgrafs més polèmics, els seus impulsors i les 276 personalitats que el subscrivien acusaven el règim franquista d’haver utilitzat la immigració per «colonitzar» Catalunya amb el castellà. Un lustre després, els 11 membres actuals del ‘grup Koiné’ han publicat un article en què es reafirmen a les seves tesis, acusen els mitjans de comunicació de tergiversar aquell manifest i insisteixen en les seves teories sobre la immigració i el franquisme amb aquesta conclusió: «La dictadura franquista aspirava a una ‘solució final’ basada en la residualització demogràfica dels catalans».

A l’article, publicat a ‘El Punt Avui’, el ‘grup Koiné’ rebutja haver proposat el monolingüisme català, sinó que el seu objectiu amb el manifest del 2016 va ser «alertar del procés de substitució lingüística» que, segons el seu parer, viu Catalunya i que afavoreix un «ús subordinat sistemàtic» del català davant la preeminència del castellà. «Si no s’aconsegueix que la llengua catalana sigui considerada llengua territorial, llengua franca i normal de Catalunya, i que tant l’administració com la societat en general se sentin impulsats a utilitzar-la com a tal, la llengua catalana acabarà sent substituïda definitivament per la llengua castellana a tots els carrers i ciutats del país», afirmen.

Els signants d’aquest article també els acusen de supremacisme al·legant que aquest terme defineix aquelles ideologies que «perpetuen i mantenen la dominació social, política, històrica, cultural... de les persones identificades com de raça blanca», així com de les idees polítiques «racistes, xenòfobes, nazis o imperialistes que consideren que la seva llengua, la seva cultura i la seva concepció del món és millor que la dels altres».

I en aquesta definició emmarquen l’«Estat espanyol, com a mínim, des del 1714 en endavant», a qui acusen d’haver-se «afanat en imposar el castellà a tots els territoris i nacions que, de bon grat o per força, en formaven part». «El ‘Manifest Koiné’ l’únic que fa és buscar la manera d’evitar que el castellà, una llengua que el supremacisme espanyolista considera millor que les altres (així s’ha expressat i defensat en múltiples ocasions), segueixi sent imposada en un territori en detriment de les llengües autòctones», afegeix l’article.

Segons el ‘grup Koiné’, les acusacions de racisme es van basar en la «tergiversació» de les seves tesis sobre el franquisme i la immigració, que en aquell manifest es van expressar en aquests termes: «El règim dictatorial del general Franco va completar en dues generacions aquest procés de bilingüització forçosa mitjançant la repressió politicojurídica de l’ús del català, l’ensenyament obligatori i l’extensió dels nous mitjans de comunicació, tots dos absolutament en castellà, i la utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística».

Notícies relacionades

Cinc anys després, aquest col·lectiu reitera que «el món acadèmic ha continuat consolidant els estudis del que es diu ’enginyeria social de les migracions’» segons la qual les dictadures estimulen corrents migratoris com un instrument «per al genocidi lingüístic i cultural per la via de la minorització demogràfica». «Estudiats comparativament alguns casos, considerem innegable que la dictadura franquista aspirava a una ’solució final’ basada en la residualització demogràfica dels catalans», reblen els signants de l’article, al·ludint a l’expressió amb què els nazis van batejar al pla d’extermini dels jueus.

Els 11 membres actuals del ‘grup Koiné’, signants d’aquest article, són Joaquim Arenas (artífex de l’Escola Catalana i cap del Servei d’Ensenyament del Català durant el mandat de Jordi Pujol), Joan Pere Le Bihan, Diana Coromines, Lluís de Yzaguirre, Josep Ferrer, Àngels Folch, Enric Larreula, Margarida Muset, Dolors Requena, Blanca Serra i Josep M. Virgili.