Els impulsors del 'manifest Koiné' sobre el català matisen el text

La plataforma Llengua i República nega que el seu document defensi l'oficialitat única del català i insisteix a la vegada a "denunciar la ideologia política del denominat bilingüisme"

 

  / CARLOS MONTAÑÉS

2
Es llegeix en minuts
Rafa Julve
Rafa Julve

Periodista

ver +

La plataforma Llengua i República, impulsora del 'manifest Koiné' sobre el català que ha aixecat una forta polseguera política en les últimes setmanes, ha emès aquest dimarts un comunicat en què matisa el text original però sense renegar de la tesi primigènia. Al nou document, els autors asseguren que el controvertit manifest "no proposa, ni directament ni indirecta, la definició d'una 'oficialitat única' ni tampoc defensa el 'monolingüisme', com se li ha atribuït de mala fe". Al mateix temps, insisteixen a lamentar la "subordinació" actual del català respecte del castellà i a "denunciar la ideologia política del denominat bilingüisme", expressió que diferencien del fet que els ciutadans parlin diverses llengües.

"Sí que es defensa que el català i l'occità a l'Aran es converteixin, en la futura república, en "l'eix integrador en un marc d'assumpció pública del multilingüisme", subratlla el comunicat, que també reclama per a aquests dos idiomes l'estatus de "llengua territorial" en una Catalunya independent. Abans d'això, Llengua i República deixa entreveure que té una proposta, però sosté que aquesta no s'ha definit al manifest "per deixar-ho obert a les possibles solucions que hi pugui haver". Diversos firmants del text, no obstant, ja han deixat clar en públic que la seva aposta passa per l'oficialitat única del català, i així es va poder comprovar en la presentació del manifest al paranimf de la Universitat de Barcelona, el 31 de març.

LA "COLONITZACIÓ LINGÜÍSTICA"

Notícies relacionades

Els impulsors del text del Grup Koiné també intenten rebatre les crítiques rebudes per haver utilitzat l'expressió "colons lingüístics" al referir-se als immigrants de la resta d'Espanya que van arribar a Catalunya durant la dictadura franquista. "El manifest no conté cap expressió que qualifiqui la població d'origen immigrant, ni la de l'època franquista, ni l'anterior o l'actual, de 'colons', sinó que simplement remarca la coneguda voluntat del franquisme de fer-la servir  'com a instrument involuntari de colonització lingüística", sosté el comunicat. 'Colonització lingüística' és aquí una expressió equivalent a la de 'substitució lingüística' i així és emprada per l'ecolingüística", es justifica.

Finalment, Llengua i República també llança un encàrrec als sectors sobiranistes (llegiu Junts pel Sí) que han qualificat d'inconvenient l'aparició d'un manifest com aquest en aquests moments. La plataforma afirma que no és ella la que ha obert el debat sobre l'idioma en una hipotètica Catalunya independent, sinó que l'entitat ha intervingut "per oferir un punt de vista diferent dels que fins ara s'havien expressat, curiosament, sense que ningú els hagués fet cap retret per encetar-lo". Fins ara, en els últims anys almenys, tant ERC com CDC han defensat el "bilingüisme" en una futura república i la cooficialitat del català i el castellà.