El paper de Puigdemont en una presidència d’ERC centra les negociacions amb Junts

Quan el líder postconvergent va guanyar les eleccions de la trinxera independentista, el 21-D del 2017, va idear un doble nivell de governança, ja que coneixia els obstacles que l’Estat (i la mateixa lògica) posaria a una presidència de la Generalitat des de Waterloo. Allà va néixer la idea del CxR, com a ‘govern en l’exili’ amb una assemblea de representants que no són elegits per sufragi, sinó pel càrrec que ocupen en cadascuna de les administracions on sí que es vota. És a dir, un òrgan amb les de mans lliures per teixir i desteixir l’estratègia cap a la independència. La Generalitat autonòmica s’hauria quedat, poc menys, que com una gestoria per liquidar el dia a dia. Òbviament, Puigdemont presidiria el CxR i un «altre candidat de JxCat», la Generalitat.

«Biaix partidista»

Aquest esquema de Puigdemont i del seu Consell mai ha funcionat com a comandament unitari (ERC i la CUP l’han minimitzat) i xoca frontalment amb els designis d’ERC, la guanyadora, aquesta vegada, de la ‘conferència independentista’, utilitzant termes de l’NBA. La futurible consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, aquest dilluns va ser molt clara a RNE: «Ni ERC ni la CUP veuen en el CxR l’òrgan de direcció col·legiada per portar l’estratègia del procés independentista», com proposa Junts, tot i que sí que reconeix la importància d’aquest organisme. I va sentenciar que Puigdemont «havia de tenir el seu paper». L’exconsellera Meritxell Serret, a NacióDigital, va sentenciar que el Consell «ha tingut un biaix partidista».

Junts apunta que el paper de l’expresident no és el principal escull, sinó que és el full de ruta. ERC no afirma ni nega res i només respon sorneguerament amb un «¿oi que ho sembla?» quan s’inquireix sobre si el rol de Puigdemont està complicant la negociació. Sobre el full de ruta, els republicans insisteixen que s’ha avançat i recorden el preacord aconseguit amb la CUP, en què s’esmenta el «nou embat democràtic, a poder ser, un referèndum». ¿Exigeix més Junts que la CUP? 

El ple de Borràs

Un pacte republicanoanticapitalista que va forçar Junts a sortir de la cantonada. Amb el recolzament de la CUP a ERC, si finalment es produeix, no hi havia motiu per no convocar el ple que ha d’ungir el republicà. Així ho va avançar EL PERIÓDICO aquest diumenge i ho va anunciar aquest dilluns Laura Borrás, flamant presidenta de la Cambra, a TV-3.

Jordi Sànchez, secretari general de Junts, aquest dimarts establirà la posició de la seva força. I destacats dirigents de la formació no descarten en absolut pitjar el botó nuclear del no-acord aquest divendres.

Notícies relacionades

Manual per entendre com decidirà la CUP sobre la investidura d’Aragonès

Borràs: «Divendres hi haurà ple d’investidura i hi haurà candidat»

Mentrestant, la CUP va utilitzar el preacord amb Esquerra com a ariet contra Junts, a qui acusen de no voler parlar d’un canvi de polítiques cap a l’esquerra. Els anticapitalistes critiquen als de Puigdemont que no hagin respost a les seves propostes en matèria socioeconòmica, presentades ja fa tres setmanes, i dedueixen que intentaran dilatar els terminis, igual que van fer amb la designació de Borràs. 

Fonts del partit anticapitalista apunten que en el procés de debat amb les assemblees territorials que comença dimecres es perfilarà el sentit del seu vot en el debat d’investidura, però també el paper de Junts en la negociació i la relació de futur. La tensió està servida, perquè les organitzacions parteixen de punts de vista oposats: Poble Lliure vol fer un pas endavant amb responsabilitats a l’Executiu, però Endavant ho descarta. Fonts del partit admeten que són «molt lluny» d’entrar en el Govern.