Paolo Cotta Ramusino, físic i matemàtic nuclear: "Perquè l’Iran no desenvolupi l’arma nuclear, Israel no ha d’agredir altres països"

Israel ha atacat l’Iran amb l’argument que el règim iranià està a punt d’obtenir la bomba atòmica. L’Iran jura i perjura que només vol enriquir urani a escala nacional amb finalitats civils. ¿Qui menteix?

Probablement ningú. La realitat és que distingir entre l’enriquiment exclusivament amb finalitats pacífiques i les activitats nuclears amb finalitats militars no és tan senzill. Ja quan s’enriqueix [l’urani] per sobre del 3,7%, s’està a mig camí del 90% [el nivell necessari per a armes nuclears], perquè la primera fase del procés és la més complexa. Un altre gran problema és que Israel manté aquest discurs mentre no només no té cap intenció de renunciar a les seves armes nuclears, sinó que a més és l’únic país del món que posseeix armes nuclears no declarades.

¿Quina importància té, per tant, que l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) informi que l’Iran ha arribat al 60%?

És un senyal preocupant, sens dubte. Però el problema de fons és que existia un acord excel·lent, l’assolit per [el llavors president dels EUA, Barack] Obama el 2015, i aquest acord va ser dinamitat per [l’actual president, Donald] Trump [en el seu primer mandat].

Fins a la setmana passada, els EUA i l’Iran havien fet cinc reunions per reprendre aquesta negociació, però cap d’aquestes trobades va donar resultats, i diumenge es va cancel·lar la sisena.

Estaven intentant reprendre aquest enfocament positiu, sí...

¿Va existir en algun moment la possibilitat d’una solució pacífica o aquestes negociacions van néixer ja com a lletra morta?

Acabo de tornar de l’Iran i puc dir-li que el que va sorgir de les meves reunions va ser una bona disposició [de l’Iran] per reconstruir un acord pel qual Teheran acceptés límits a l’enriquiment d’urani i controls per part de l’AIEA. [...] Abans que esclatés la guerra actual, em vaig trobar amb una actitud accessible i amb interès especialment per tots els beneficis que l’Iran tindria si aquest acord tornés a estar en vigor.

Es va reunir fins i tot amb el ministre d’Exteriors iranià. ¿Què li va dir i quina fiabilitat li van transmetre les converses que va mantenir?

Em van semblar sinceres. Abans del viatge, algú havia esmentat la possibilitat que l’Iran es plantegés sortir del Tractat de No-proliferació Nuclear, i em vaig oposar clarament a aquesta idea en les nostres reunions. Ho vaig deixar molt clar i no em van contradir. Dit això, també cal recordar que en aquest tractat s’estableix que els països membres tenen dret a construir plantes nuclears amb finalitats civils. Això s’hauria de respectar.

¿Hi va haver un autosabotatge en les rondes de negociació?

Per descomptat que hi havia una sèrie de problemes. Un era trobar fórmules perquè els que van sabotejar primer l’acord original no patissin un mal d’imatge massa gran. I està clar que a l’Iran hi ha diferents faccions.

¿Creu que encara hi ha possibilitats de reprendre aquest camí pacífic?

L’esperança és l’últim que es perd.

M’està responent que no.

Li responc que "ni». Tots confiem que aquestes negociacions es reprenguin i que l’Iran no desenvolupi una arma nuclear, però per a això també és necessari que Israel deixi d’agredir altres països i també els seus propis ciutadans.

Si no es restableix l’acord del 2015, ¿què pot passar?

Que l’Iran podria sentir-se avalat per enriquir urani tant com vulgui. Per això vaig insistir que el més significatiu és la disposició efectiva de l’Iran a ser supervisat.

¿Per què creu que Israel va atacar l’Iran just ara?

Lamentablement vivim en un món on els polítics es preocupen més per la seva imatge que pels problemes que haurien d’afrontar. Passa gairebé a tot arreu.

¿El preocupa una eventual catàstrofe per contaminació radioactiva?

Sí, és possible que passi.

Abans esmentava que Israel té armes nuclears no declarades. ¿Coneixem la veritable capacitat destructiva d’Israel si decidís recórrer a aquest arsenal?

Segons algunes fonts informals, Israel té al voltant de 90 ogives nuclears. Són armes no declarades, de manera que no en coneixem la xifra exacta. En tot cas, és una capacitat destructiva de proporcions globals. Si aquestes armes s’utilitzessin, no sé quin mecanisme podria contenir el que es desencadenaria.

Notícies relacionades

El Parlament britànic despenalitza l’avortament de més de 24 setmanes

La UE s’ofereix per mediar entre Israel i l’Iran

¿Què el preocupa més ara?

Que tenim molts conflictes en curs. No es tracta només d’Israel i els països del Pròxim Orient, sinó també, per descomptat, de Rússia i Ucraïna, de l’Índia i el Pakistan, de Corea del Nord, dels problemes amb Taiwan... Tota una sèrie de problemes regionals seriosos, gestionats per països amb armes nuclears. Fa un any vaig viatjar a Rússia i allí hi ha persones que diuen: "Bé, fem una prova amb una arma petita, potser per enviar un missatge». Això és real.