El Parlament ajorna la nova taxa turística i prepara una altra proposta per a la tardor

El gran problema que ha generat tota la controvèrsia al voltant d’aquest tema és que els tres partits que contribueixen a la governabilitat de Catalunya, el PSC, ERC i els Comuns, no es posen d’acord en com regular aquesta qüestió. Tots tres coincideixen que cal apujar la taxa a Barcelona, però discrepen en com cal regular-la a la resta de Catalunya. ERC ha presentat una proposta de llei pròpia que busca que els allotjaments turístics que no són a la capital catalana tinguin una tarifa diferent en funció de si és temporada alta o baixa. És a dir, una tarifa de l’1 d’abril al 30 de setembre, i una altra tarifa inferior entre l’1 d’octubre i el 31 de març.

La proposta d’ERC disgusta els Comuns, que la rebutgen, ja que consideren que beneficia alguns sectors, com el de l’esquí, en què la temporada alta és a l’hivern. Sigui com sigui, la idea és que a mitjà termini aquests tres partits pactin una llei en què es defineixi una nova taxa de manera més consensuada i duradora, i no a cop de decret.

Partidaris i detractors

L’encarregada de donar les explicacions per part del Govern ha sigut la consellera d’Economia, Alícia Romero, que ha admès que la confusió que hi va haver fa un mes amb la taxa ha generat «inseguretat» i «incertesa» als contribuents. És per això que ha defensat que el decret que s’ha aprovat avui és una «mesura correctora i garantista». A més, ha promès que la nova taxa que es prepara per a la tardor –a través d’una llei– permetrà «millorar» la proposta original. A falta de conèixer els detalls, Romero ha argumentat que cal apujar la tarifa per compensar les externalitats negatives que el turisme genera, per exemple, en l’accés a l’habitatge a les grans ciutats i les zones turístiques.

També ha defensat aquesta pujada el portaveu dels Comuns, David Cid, que ha considerat que les tarifes actuals són excessivament baixes: «Un turista que abona 800 euros per una nit [en un hotel de Barcelona] paga vuit euros de taxa». També la diputada d’ERC, Laia Cañigueral, ha recolzat aquest augment, tot i que ha insistit que ha de ser «diferenciat per territoris i per temporades». «Barcelona no és Catalunya i Catalunya no és Barcelona», ha argumentat. Qui ha demanat amb més vehemència apujar les tarifes ha sigut Laure Vega, de la CUP, que ha recordat l’alt poder adquisitiu de molts dels turistes que visiten Catalunya: «Que paguin molt, que ho paguin car, que ho paguin tot».

Si l’esquerra ha defensat en bloc aquesta pujada, la dreta i l’extrema dreta també han actuat en bloc però, en el seu cas, per criticar que es plantegi augmentar la recaptació. Per exemple Joan Canadell (Junts) ha dit que una pujada així posarà «en risc alguns establiments» turístics i afectarà negativament l’arribada de turistes. «És un atac al sector turístic, que és motor de Catalunya», ha coincidit Àngels Esteller (PP). Per Vox també suposa un augment de la pressió fiscal que no hauria de ser tolerable.

L’abús del decret llei

Notícies relacionades

Benet Salellas, exdiputat de la CUP i advocat de Cuixart en el judici del 'procés', defensarà Santos Cerdán

Aldama assegura que «segurament» apareixeran «més noms» per sobre de Santos Cerdán

Al marge de la controvèrsia sobre si la taxa ha de pujar més o menys, el debat també ha discorregut cap a una altra qüestió. Hi ha diversos partits que han criticat al Govern que es prestés a regular un tema tan important com la taxa turística a través d’un decret llei i que, després, hagi hagut de rectificar i acceptar que s’havia de fer per llei. De fet, han recordat que el Consell de Garanties Estatutàries, l’òrgan que es pronuncia sobre la legalitat de les lleis a Catalunya, va advertir el Govern que no estava justificat regular aquesta qüestió via decret.

Com va explicar EL PERIÓDICO recentment, des de fa més d’una dècada els successius governs catalans han augmentat exponencialment l’ús del decret com a via per aprovar normes al Parlament. És un mètode molt més ràpid que fer una llei, però també redueix el debat parlamentari i la capacitat dels partits de presentar esmenes. Són diverses les veus d’experts que consideren que això és un abús que redueix la qualitat democràtica de les normes i les institucions. També genera rebuig entre els grups parlamentaris, però gairebé tots l’han practicat quan han governat.