Candidata de Més Madrid

García, una dècada de combats contra el PP

  • La candidata de Més Madrid va participar activament a les mobilitzacions del 2012 contra l’intent dels populars de privatitzar la Sanitat

  • Les topades amb Díaz Ayuso i amb els seus consellers han convertit aquesta metge madrilenya en el centre d’atenció

3
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Un any després que el coronavirus capgirés tot el que coneixem, la realitat que es comença a redibuixar és una altra. Almenys, així ha passat a Més Madrid. Abans que se sentís a parlar de la Covid-19, pocs havien sentit a parlar a nivell nacional de Mónica García (Madrid, 1974). Ara és la candidata del partit d’Íñigo Errejón i el 4 de maig s’enfrontarà a Isabel Díaz Ayuso –per contraposició– i a Pablo Iglesias –per disputar-se l’electorat d’esquerres–. Amb només uns mesos, aquesta metge anestesista madrilenya ha aconseguit enfrontar-se a la presidenta de la Comunitat de Madrid i els seus consellers, alguns dels quals són antics rivals de quan va participar el 2012 a la Marea Blanca contra la privatització de la Sanitat, liderar la principal estructura de Més Madrid i plantar-se davant els intents de l’encara vicepresident segon del Govern d’absorbir-la sota el seu mandat.

García, graduada en Medicina a la Universitat Complutense de Madrid, especialitzada en anestesiologia i doctorada en gestió clínica, s’ha convertit en els últims mesos en una de les veus més crítiques amb la gestió de la pandèmia del Govern de Díaz Ayuso. El focus de les seves crítiques: l’Hospital d’Emergències Infermera Isabel Zendal. La candidata de Més Madrid, que treballa a mitja jornada com a anestesista a l’Hospital 12 d’Octubre, no ha parat ni un segon de denunciar els sobrecostos d’aquest projecte. Una oposició a l’Executiu de conservadors i taronges que li ha anat donant més popularitat.

La rivalitat amb Lasquetty

«La corba [de contagis] a la Comunitat de Madrid és el reflex de la corba de la seva boca... moixa», li va etzibar al novembre la presidenta madrilenya a García en un dels enfrontaments més sonats i que va col·locar la metge anestesista al centre de totes les mirades. García abans ja havia saltat a l’escena nacional quan, responent al conseller d’Hisenda, Javier Fernández-Lasquetty, el va apuntar amb el dit índex i el polze aixecat, imitant una pistola. García va al·legar que estava imitant el mateix Lasquetty i que, a més, tenia artrosi al polze.

Fos com fos, la veritat és que la rivalitat que té amb el conseller d’Hisenda ve de fa gairebé una dècada. El 2012, García entre els milers de professionals que van omplir els carrers de Madrid per protestar contra les privatitzacions que volia impulsar Lasquetty, llavors conseller de Sanitat del Govern d’Ignacio González. La líder de Més Madrid, que començava a fer les primeres aparicions als mitjans de comunicació, va ser portaveu de l’Associació de Facultatius Especialistes de Madrid (AFEM) i va denunciar, per activa i per passiva, els plans del PP per al Sistema Sanitari.

Notícies relacionades

Davant el televisor de casa, García –ja mare de tres fills– es gravava fent balls que després reenviava a tots els companys perquè s’aprenguessin la coreografia. L’objectiu era gravar ‘flashmobs’ (balls massius espontanis a llocs públics) davant l’Hospital Doce de Octubre per denunciar la precarietat de la Sanitat. Finalment, el 2014, després de diversos revessos judicials a la privatització de la Sanitat, en què va intervenir García, Lasquetty va dimitir. D’aquells dies, aquests enfrontaments.

Ascens meteòric

A les eleccions del 2015, la dirigent madrilenya va aconseguir l’acta de diputada a l’Assemblea de Madrid. Es va presentar a la llista de Podem, al lloc 26. Dos anys després va arribar a entrar al Consell de Coordinació de Podem Madrid. Però, el 2019, seguint Errejón, va abandonar els morats i es va integrar a Més Madrid. Als comicis autonòmics d’aquell any va ocupar el desè lloc a la butlleta electoral. Després de competir contra el portaveu del partit a l’Assemblea de Madrid, Pablo Gómez Perpinyà, va ser elegida dimecres passat candidata en la moció de censura que va registrar Més Madrid per frenar l’avanç electoral i, dos dies més tard, cap de llista per al 4-M. «Les dones estem cansades de fer la feina bruta perquè en els moments històrics ens demanin que ens en apartem», va respondre a l’oferta d’Iglesias per aliar-se.