El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

La voluntat expressada per Pedro Sánchez de presentar els Pressupostos del 2026 ha canviat el focus al final del curs polític. En un context de màxima debilitat parlamentària i avisos dels socis arran del cas Cerdán, amb aquesta aposta s’ha llançat un missatge de normalització davant el de final de cicle agitat per l’oposició. No obstant, no ha trigat a obrir-se el debat dins de l’Executiu sobre els riscos i efectes de portar aquesta pretensió fins al final sense tenir els suports necessaris.

En la part socialista de l’Executiu eviten comprometre’s en públic a sotmetre’ls a votació, traient-los del Consell de Ministres per iniciar la seva tramitació al Congrés. Només Sumar defensa obertament consumar aquest tràmit. Per "mandat constitucional", defensa el soci minoritari de la coalició, i per ensenyar les cartes en la seva particular disputa amb Podem, obligant que cada grup parlamentari es retrati. Amb l’Executiu progressista o amb l’alternativa del PP i Vox.

Aprovar-los donaria oxigen per consumar la legislatura i permetria imprimir una accelerada a les mesures pendents de l’acord de coalició, però una derrota en el principal projecte de la legislatura visibilitzaria la incapacitat del Govern per seguir endavant. No obstant, Sumar entén que després de l’esclat del cas Cerdán, el Govern ha d’empènyer una agenda amb un clar accent social.

El fre de Montero

Si el cap de l’Executiu només es va comprometre a presentar-los, deixant en l’aire si se sotmetran a votació fins i tot sense lligar abans els suports, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, es va inclinar ràpidament per reduir riscos. Montero ja va frenar en anys anteriors l’impuls del soci minoritari a tramitar els comptes públics si abans no tenia garanties dels socis. Ara, la titular d’Hisenda ha tornat a defensar que "no es pot donar el tret de sortida si no és amb la seguretat que un té capacitat de poder aprovar-los".

Al departament que dirigeix Montero, amb tot, traslladen que el més important és tenir capacitat per tirar-los endavant i que es confia en la capacitat negociadora de l’Executiu. Es tractaria dels primers de la legislatura, a l’estar prorrogats encara els del 2023.

A l’espera de com transcorrin les negociacions amb els socis, en la part socialista de l’Executiu s’opta per la cautela. Abans d’això, Podem ja ha anticipat línies vermelles per al seu suport als comptes públics. Algunes d’inassumibles per al Govern, com no augmentar la despesa en defensa, tal com consta en els compromisos amb l’OTAN i la Unió Europea.

Notícies relacionades

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

Espanya incompleix les indicacions anticorrupció del Consell d’Europa

L’únic compromís sobre la taula en aquests moments passa per aprovar al setembre el sostre de despesa, pas previ imprescindible per a la presentació del projecte de Pressupostos. Enmig d’aquest debat, a l’Executiu s’opta per anar pas a pas. Entre els dirigents autonòmics del PSOE, el crític Emiliano García-Page és qui més empeny perquè el Govern sotmeti els Pressupostos a votació. "Espero que no vagi condicionat a un model que trenqui el règim comú", deia sobre possibles cessions al socis.

Sobre el que hi ha menys debat és respecte a posar tota la carn a la graella per a les negociacions, amb reunions de Pedro Sánchez amb tots els interlocutors polítics. Inclòs l’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont. Tot i que des del Govern eviten referir-se a dates, impulsen aquesta reunió amb l’objecte d’intentar normalitzar la relació en un dels moments més complexos per a la legislatura.