José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

En l’últim ple han aconseguit designar les presidències de les sales penal i contenciosa del Suprem, però perquè pogués ser així ha sigut necessària la renúncia de les dues dones candidates del sector progressista. No sembla que s’hagi superat la política de blocs que va llastar l’activitat de l’anterior Consell.

Crec que la política de blocs és una cosa que es respira en l’ambient, però no ara, sinó des que vam començar aquest Consell. Això té el seu origen, com és natural, en un pacte polític, de nomenar deu i deu vocals [cada grup designat a proposta del PSOE i del PP] i tenir la intenció, pel que es veu, de no canviar aquest sistema.

També en aquest pacte hi va haver un compromís d’encarregar al Consell la redacció d’un projecte perquè fossin els jutges els que elegissin els jutges en les places judicials del Consell, amb idea de superar aquesta idea de blocs que desgraciadament està tan instal·lada ja en l’imaginari col·lectiu. Això és el que aquest primer any hem intentat d’alguna manera superar dins del Consell, on la nostra intenció és que fos un reflex de la feina diària dels jutges de la carrera judicial, on aquest tema està ja fa moltíssims anys superat. T’és igual amb qui comparteixes una sala a l’hora de fer un enjudiciament, aquestes coses queden al marge.

Una de les qüestions que accentua les diferències, segons manifesten els seus companys del sector progressista, és la falta d’acord sobre paritat.

Aquest és un assumpte que s’utilitza de manera equivocada políticament, segons el meu parer. Nosaltres hem de veure d’on venim i on anem. Seguint la llei i la justícia, hem de remetre’ns als principis de mèrit i capacitat, i per pura estadística i història, ara mateix les dones han partit en desavantatge. Però no es pot compensar tot en un dia. Crec que el Consell està actuant correctament perquè només cal veure en un any com ha canviat la situació, s’han fet moltíssims nomenaments de dones al capdavant d’òrgans de responsabilitat. El que no es pot utilitzar és el fet de ser dona per saltar-se tots els principis de mèrit i capacitat i utilitzar aquest tema de manera política. És a dir, defensar que si hi ha una dona que no és de la meva corda, ja no m’interessa l’assumpte, i si és de la meva corda, dir que això és el més important i que aquí no es respecta res.

¿Per què el Consell del Poder Judicial no va establir serveis mínims ni va donar informació a Justícia per treure els salaris pels tres dies d’aturada durant la vaga de fa una setmana?

Perquè sumem 50 anys de democràcia, més o menys, i a cap partit polític ni tampoc a cap govern de torn se li ha acudit regular aquest tema, que procedeix de lluny. El que no pot ser és que el Consell assumeixi competències que no té i inventar-nos la llei. Si no hi ha una llei que ho estableixi, doncs probablement és impossible establir els cursos per a totes aquestes qüestions.

Com a vocal, i procedent de la carrera judicial, ¿per què creu que alguns jutges parlen d’atac a la seva independència respecte a les denominades lleis Bolaños d’accés a la carrera?

Atacar la independència es pot fer de moltes maneres. La primera, segons el meu parer, és no dotar de mitjans la justícia. Si tu has de treballar en unes condicions en què el nombre de procediments que has de resoldre és inassumible, comença a perdre’s la qualitat en la feina i estàs perdent la capacitat de ser un jutge independent, inamovible i responsable i sotmès a l’imperi de la llei, que és el que diu la Constitució. Quant a l’accés a la carrera judicial, que deixi de prioritzar el mèrit i la capacitat, el fet que hi hagi una exigència més baixa de coneixement de la llei, que són els canvis que es pretenen, també situa el jutge en una situació de vulnerabilitat. La modificació de l’oposició és un camí erroni. També ho és incloure en la carrera judicial una quantitat tremenda de jutges substituts, com si no tinguessin ja una possibilitat d’accés a través del quart torn. Això és una espècie de regularització que resulta innecessària.

Vostè ja s’ha pronunciat públicament qualificant d’insuportables les pressions que pateixen últimament els jutges. ¿Es parla de lawfare per atacar determinades decisions dels jutges en l’exercici de les seves funcions?

De les coses que hem anat sentint en aquests últims temps, probablement això és el pitjor que es pot dir. És una calúmnia a l’atribuir als jutges actuar per motius que no són els legals, sinó en aquest cas per motius polítics. I aquest és el delicte més greu pel qual es pot acusar un jutge. El que consideri que hi ha lawfare, que vagi als tribunals i que ho denunciï. Naturalment, el Consell dona suport a tot jutge que se senti atacat. Però clar, de vegades els decibels dels atacs són absolutament escandalosos i, de fet, provenen de llocs que no hem vist mai.

El 5 de setembre tindrà lloc l’obertura de l’any judicial amb l’assistència d’un fiscal general amb un peu al banc dels acusats. ¿Com afecta aquesta situació tan anòmala la imatge de la justícia?

És un fet absolutament insòlit i, la veritat, positiu no és per a la justícia, evidentment. Això sembla que és una evidència.

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

Espanya incompleix les indicacions anticorrupció del Consell d’Europa

I com a vocal del CGPJ, ¿li crea incomoditat aquesta situació?

A mi sí que em crea una certa incomoditat, evidentment, però cada un és responsable dels seus actes, també ho dic. Ara, com a cosa insòlita, veritablement això no ho hem vist mai.