Aragonès esgota terminis davant un pacte que es pressent ‘in extremis’

Ni un dia de propina. Si el termini per a la constitució del Parlament era el dia 12, serà el 12 quan es constitueixi el Parlament. El president substitut en funcions, i presidenciable amb més números de ser elegit, Pere Aragonès, va firmar aquest divendres el pertinent decret que, a la pràctica, atorga una setmana per davant als negociadors de les forces independentistes posin les bases d’un pacte de Govern, la primera visualització del qual hauria de ser la presidència de la Cambra catalana.

Però no només això. Perquè després de l’elecció del president, o presidenta del Parlament, aquest, o aquesta, haurà d’arrencar la ronda de contactes i encarregar a algun presidenciable abordar una investidura. Això es podria donar el dimarts 16 o el dimecres 17. Poc més de 10 dies, per tant, perquè Junts i la CUP comuniquin la seva disposició a ungir Pere Aragonès i deixi sense «investidura ‘fake’», com la va definir Jéssica Albiach, Salvador Illa.

.

Tot això condueix a una primera votació d’investidura el 26 de març i, la segona, 48 hores després, el Diumenge de Rams. «Esperem que per al canvi d’hora», la matinada del 27 al 28 de març, «tinguem president», va assenyalar un republicà a aquest diari abans de remarcar que creia fermament que «anirem al límit, però ho aconseguirem».

Repartiment de cadires

Fa la pinta, doncs, d’un pacte ‘in extremis’ sobre la botzina. Per exemple, la CUP va parar els peus a Aragonès i va descartar un «acord global», en què es defineixi alhora la Mesa del Parlament i el Govern, perquè prioritzen el debat programàtic i no el repartiment de cadires».

Això sí, quant a l’òrgan parlamentari, a les últimes reunions amb ERC i Junts els han reclamat la presidència per aïllar l’extrema dreta de Vox i forçar que es blindi la «sobirania del Parlament», això és, que es recuperin les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) i que no es frenin iniciatives que puguin acabar als tribunals. «La Mesa ha de ser netament antifeixista i donar resposta al conflicte existent entre Catalunya i l’Estat», va assenyalar la diputada electa, Eulàlia Reguant.

Els anticapitalistes volen anar pas a pas i no donen pistes sobre si estan disposats o no a assumir responsabilitats a l’Executiu. A les assemblees que tenen previstes fins dimarts no preveuen dilucidar el recolzament a una investidura de Pere Aragonès, sinó traçar la seva llista de peticions per cedir els seus vots al candidat d’ERC. 

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

De moment, aquest divendres van començar a caminar els grups de treball entre els republicans i els anticapitalistes que han «de desenvolupar el detall de l’aposta», tant de la «sortida social de la crisi com de l’agenda nacional»; en paraules extretes d’un comunicat d’ERC.

Al mateix text s’assegura que «la confiança mútua establerta ha garantit un bon clima de treball». Els «compromisos» adquirits fins ara se centren en matèria policial –una moratòria de l’ús de les bales de foam, la retirada de la Generalitat de les causes contra manifestants i que els antiavalots no participin en els desnonaments–, tot i que també han abordat l’«autodeterminació» –un referèndum del que no han detallat res més, malgrat que JxCat i la CUP volen fixar-lo aquesta legislatura– i ara es proposen centrar la negociació en el «rescat social». En aquesta carpeta, la CUP inclou una renda bàsica universal de 735 euros, una regulació «efectiva» del lloguer, la «potenciació» del sector públic i la industrialització cap a la transició ecològica «per generar treball estable i de qualitat»