Lent ball de cadires a la Mesa del Parlament

El resultat electoral ofereix a ERC el comandament de la Generalitat i a Junts, el de la Cambra catalana, intercanviant-se així les responsabilitats respecte a l’última legislatura. Però el partit de l’expresident Carles Puigdemont manté un mutisme absolut. Oficiosament, reclama que si ERC vol comptar-hi per a un acord de Govern presidit pel republicà Pere Aragonès correspon a Junts la presidència del Parlament. Però el candidat o candidata de JxCat a ocupar aquest càrrec és encara una incògnita, perquè la cap de cartell electoral, Laura Borràs, guarda silenci des de l’endemà de les eleccions sobre la seva ubicació al nou tauler polític. En qualsevol cas, Junts no entendria que fos la CUP la que presidís el Parlament.

Els anticapitalistes obren aquest cap de setmana les assemblees obertes parlamentàries, que s’allargaran fins dimarts, per acotar les negociacions en marxa amb Esquerra i Junts, i decidir si reclamen la presidència de la Cambra. Des de la CUP insisteixen que formar part de l’òrgan rector del Parlament és «clau» per recuperar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional en matèria social, per frenar l’extrema dreta i per «garantir que es pugui parlar de tot» a l’hemicicle, però no aclareixen encara si exigiran la presidència com a requisit sine qua non per investir Aragonès.

Les opcions de Granados

Al PSC són conscients que la seva aposta per col·locar Eva Granados com a presidenta del Parlament té poques opcions de prosperar si el pacte independentista per formar Govern tira endavant. Però, com amb la candidatura de Salvador Illa a president, estan disposats a explotar les contradiccions d’una fórmula que creuen esgotada.

Només un desacord entre JxCat i la CUP –que també pretenen la presidència de la Cambra– i ERC donaria una oportunitat a Granados. Fins i tot en el cas que anticapitalistes i republicans no aconseguissin consensuar un candidat amb els postconvergents, Granados necessitaria el vot d’altres grups per aconseguir el seu objectiu.

De moment, l’aspirant socialista no tindrà l’aval dels comuns, ja que Jéssica Albiach, cap del grup parlamentari, va anunciar dijous que proposarà el número dos de la llista en les últimes eleccions, Joan Carles Gallego, per presidir la Cambra.

El cordó sanitari a Vox

Més enllà de la presidència, el ball de cadires se centra també a prendre a Vox el lloc que li correspondria. Els grups parlamentaris, excepte Cs i el PP, es van reunir dimecres per «acordar una estratègia conjunta per aïllar el discurs d’odi de Vox», una primera trobada que els presents van veure «fructífera» i en què van avançar en l’elaboració d’un protocol per minimitzar l’impacte de l’extrema dreta en la institució.

Notícies relacionades

El sistema de pagaments al PSOE sorprèn el jutge: ¿Els diners els recollia qualsevol persona que li digués Koldo, un motorista, qui fos?»

Junts aprova la llei d’Atenció a la Clientela del Govern que prohibeix les trucades ‘spam’

Alguna de les propostes que es van posar sobre la taula, com sancionar els diputats que no firmin el compromís de tolerància zero amb la discriminació i l’assetjament –Vox s’hi nega–, requereixen canvis al reglament intern de la Cambra catalana.

Fonts presents en la reunió asseguren a aquest diari que «va quedar clar el compromís de tots per fer tot el possible perquè no tinguin lloc a la Mesa del Parlament», tot i que per ara no ho hagin posat sobre paper i no hagin entrat a debatre com ho evitaran. Les càbales indiquen que En Comú Podem o la CUP podria ocupar el lloc de Vox.