El laberint català

Les eleccions catalanes, pendents de data i blindatge legal

  • El Govern i els partits polítics es reuneixen aquest divendres per fixar el nou horitzó electoral

  • El PSC recula i proposa celebrar els comicis abans de Setmana Santa per buscar el consens

Les eleccions catalanes, pendents de data i blindatge legal
Es llegeix en minuts

No hi ha marxa enrere. Les eleccions al Parlament previstes per al 14 de febrer seran aquest divendres formalment ajornades unes setmanes per la situació pandèmica. Mentre el Govern ultima el blindatge jurídic i polític per a l’‘standby’, el partit que amb més afany s’ha oposat a l’ajornament va exposar aquest dijous que acceptaria la dilació sempre que de la reunió de la taula de partits a celebrar aquest mateix divendres surti ja la nova data i la seva elecció no quedi en mans del Consell Executiu.

Fonts del Govern van assenyalar a aquest diari la impossibilitat de garantir ara el dret de vot de tots els contagiats. En especial, si com apunten els escenaris matemàtics construïts per la Conselleria de Salut, en la setmana de les eleccions s’arriba a màxims d’infecció i col·lapse a les ucis. Tot això, aconsella un ajornament. Per aquesta mateixa raó epidemiològica, si en vigílies del 14 de febrer s’arriba al pic pandèmic d’aquesta tercera onada, no es podran realitzar les eleccions, almenys fins que arribi la primavera, per com el descens de la corba es preveu tan lenta com pausada, però sense descans, ha sigut l’ascens.

Precisament, el PSC aposta per celebrar els comicis abans de Setmana Santa, és a dir, durant la segona quinzena de març. La data serà, sens dubte, un altre cavall de batalla, per exemple, al si del Govern, per tal com ERC aposta perquè se celebrin amb la màxima celeritat que permeti la Covid i JxCat ha manifestat intramurs la seva preferència perquè siguin a finals de maig. La prengui qui la prengui, la taula de partits o el Govern, l’Executiu farà, també divendres, una reunió on se sancionarà oficialment.

Estimacions pèssimes

Tot això després que el Departament de Salut presentés als partits polítics una actualització de les prediccions que situa el pic de contagis i d’ocupació de les ucis durant les vigílies dels comicis, mentre es preveu una millora de la situació epidemiològica el mes de maig per l’augment de les temperatures i l’avanç del pla de vacunació, que ja portarà cinc mesos en marxa.

Respecte a la base legal per posposar la data, tant els serveis jurídics del Palau de la Generalitat com els del Parlament afirmen que no hi ha discussió. És cert, assumeixen, que no hi ha precedents, però afegeixen que tampoc n’hi havia en el cas del retard de les eleccions basques i gallegues. Opinen que hi ha un informe de la Comissió Jurídica Assessora que dona el vistiplau al retard de les urnes en circumstàncies com les actuals. I recorden que el decret que va firmar el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, per convocar les eleccions el 14-F inclou l’eventualitat d’un retard.

Amb tot, el PSC recorda que les eleccions no les ha convocat un president de forma ordinària, sinó que són fruit de la inhabilitació de l’expresident Quim Torra, per la qual cosa el president en funcions no pot dissoldre el Parlament. Els socialistes consideren que si no el pot dissoldre, tampoc pot fixar cap altra cita amb les urnes diferent de la que aquesta vegada ha sigut fruit d’un automatisme: la falta de candidat alternatiu a Torra amb prou majoria.

«Falta de previsió legal»

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, en una entrevista a La 2, va parlar de «falta de previsió legal» i va recomanar «molta cautela». Poques hores més tard, la consellera i portaveu del Govern, Meritxell Budó, responia que és «viable i legal» moure la data dels comicis. En qualsevol cas, declaracions al marge, a Junts estan convençuts que la posició del PSC, contrària a l’ajornament, es mantindrà aquest divendres en la reunió de partits però no es traduirà en un recurs davant els tribunals.

Una cosa que fonts dels socialistes catalans no descarten però que Junts confia a esquivar. En qualsevol cas, la formació independentista assegura que si el Govern i el PSC forcen en els tribunals a mantenir el 14-F, aquesta decisió afavoriria electoralment l’independentisme, que podria tornar a enarborar la bandera del centralisme i la falta d’autonomia de la Generalitat per fixar els comicis a Catalunya.

Els partits de l’oposició esperen expectants que el Govern arribi a la reunió d’aquest divendres amb una proposta «clara» abans de demanar l’opinió de les formacions: «Nosaltres no som els experts, qui ha de pronunciar-se és la consellera de Salut i el ministre de Sanitat», apunten, però des de Salut passen la pilota als partits: «No ens correspon a nosaltres decidir, han de ser els partits. Nosaltres oferim la informació màxima responsabilitat», va etzibar la titular Alba Vergés. Segons l’informe remès als partits, el 14 de febrer s’estima un impacte d’entre 3.000 i 4.000 positius per Covid al dia i entre 620 i 750 pacients a les ucis si les restriccions decretades fan el seu efecte.

Borràs i Canadell

Et pot interesar

Segons el Govern, aquestes xifres fan evident la necessitat de posposar les urnes malgrat que no es donen els dos escenaris previstos: un confinament total o una restricció absoluta de l’activitat social. Per una vegada, i quant a la necessitat d’ajornar els comicis, les dues trinxeres del Govern han coincidit. No així la candidata del Govern, Laura Borràs, i fins i tot el seu polèmic número dos, Joan Canadell, qui van defensar (el president de la Cambra de Comerç mitjançant un tuit que després va esborrar) la conveniència d’acudir a les urnes el 14-F.

Més enllà de les dues forces en el Govern i del PSC, Cs, comuns i la CUP són obertament partidaris de votar més endavant i el PPC i el PDECat, si bé preferirien fer-ho segons el previst, no s’oposaran al que decideixi el Govern.