Europa recomana que el retard electoral sigui consensuat «quan sigui possible»

Prossegueix reclamant que aquestes decisions s’adoptin «tenint en compte minuciosament les circumstàncies exactes (en el cas d’una epidèmia: informació sanitària, capacitat del país, nivells d’expansió de la malaltia...)» i afegeix que «han d’estar oberts a un examen independent, preferentment davant un tribunal de justícia.»

Aquestes normes són un examen pendent encara per a Espanya. El professor de Constitucional de la Universitat d’Oviedo Miguel Presno considera «un greu error» que no s’hagi aprofitat per escometre una reforma de la Loreg, malgrat l’experiència que podia haver-nos donat haver hagut ja d’ajornar durant el confinament les eleccions gallegues i basques. No haver reformat la legislació electoral provoca un buit legal que fa que «tot sigui discutible».

Segons aquest expert, l’ajornament s’hauria d’acordar a través d’un decret i com a tal seria recurrible davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb la qual cosa es compliria amb almenys una de les condicions de la Comissió de Venècia. En aquest recurs, que podrien presentar les forces polítiques que no estiguessin d’acord en l’ajornament, es podria sol·licitar la suspensió d’aquest, amb el risc que planteja «traslladar als tribunals un assumpte molt delicat i polític».

Diferències segons la durada

L’òrgan assessor europeu, que recorda com s’ha anat actuant en els diferents estats membres inclòs Espanya, sosté que «les normes específiques sobre l’ajornament de les eleccions no han de ser adoptades pel poder executiu ni per una majoria simple del parlament, sinó que han d’establir-se a la constitució o en una llei orgànica».

Notícies relacionades

¿Quan es votaran els pressupostos de la Generalitat? ¿Quant temps tenen el Govern i ERC per pactar?

Felip VI insta el seu pare a «recuperar la residència fiscal a Espanya» si vol tornar

Afegeix que «també es recomana que la decisió d’ajornar les eleccions sigui decidida pel parlament, si supera una certa durada», de tal manera que si només afecten una part del país i s’ajornen per un període breu, de menys de dos mesos, «la decisió pot ser adoptada per l’administració electoral o el govern». Per a més de sis mesos, l’ajornament «l’haurà de decidir l’òrgan legislatiu» i «una opció és exigir una majoria qualificada en el parlament»

«Independentment de la forma en què un Estat decideixi tractar la qüestió, només una institució hauria de ser competent per decidir sobre això. S’ha de consultar prèviament els diferents interessats, inclosos els partits polítics, els òrgans de gestió electoral i els experts (per exemple, en cas de pandèmia, les autoritats sanitàries)», incideix l’òrgan assessor.