Les targetes amb fons opacs

La regularització fiscal parcial de Joan Carles centra el dia de la Constitució

  • El rei emèrit planteja declarar la part que afecta la investigació sobre l’ús de targetes amb fons opacs 

  • Batet demana als polítics una lectura «integradora» de la Carta Magna i que no es tractin com a «enemics»

La regularització fiscal parcial de Joan Carles centra el dia de la Constitució
3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Joan Carles I ha començat els tràmits per presentar una declaració davant l’Agència Tributària per regularitzar la seva situació fiscal, segons va informar aquest diumenge ‘El País’. Aquest diari va explicar que el Ministeri d’Hisenda està estudiant l’escrit que ha presentat l’advocat del rei emèrit, Javier Sánchez-Junco, per decidir si accepta la regularització que està relacionada amb la investigació oberta a la fiscalia sobre l’ús de targetes de crèdit. Hisenda, no obstant, no va voler confirmar aquest punt perquè no dona informació «sobre contribuents concrets».

Aquesta notícia va centrar les preguntes (poques) que es van poder llançar als dirigents polítics segons anaven arribant a l’acte decommemoració del 42è aniversari de la Constitució.Aquest any, per raons sanitàries, la celebració es va traslladar a l’exterior delCongrésdels Diputats. Allà, a l’escalinata davant els lleons, es va col·locar un faristol en el qual la presidenta de la Cambra baixa, Meritxell Batet, va demanar unalectura «integradora» de la Constitució i que els polítics no es tractin com a«enemics».No li van fer cas ni el president del Govern, PedroSánchez,ni el líder del PP, PabloCasado,que es van evitar i ni es van saludar.

A principis de novembrees va saber que la fiscalia del TribunalSuprem investiga el suposat ús per part de Joan Carles,Sofia i alguns dels seus nets (no hi serien ni Elionor ni Sofia, les filles dels actuals reis) de targetes vinculades almilionari mexicà Allen Sanginés-Krause. No tindria res a veure aquesta possible regularització amb els comptes a l’estranger. L’ús de les targetes, segons va publicar ‘ElDiario.es’, es va fer entre el 2016 i el 2018, dates rellevants ja que Joan Carles va abdicar el 2014 ija havia perdut lainviolabilitat.Si la quota defraudada superés els 120.000 euros, podria constituir undelicte fiscal.La regularització voluntària pot presentar-se en qualsevol moment abans que l’Agència Tributària obri una inspecció o un jutge citi a declarar l’afectat.

Notícies relacionades

Un dels primers dirigents en arribar al Congrés, el portaveu de Podem, PabloEchenique, va assegurar que aquesta informació de la possible regularització suposa «una confessió».Iván Espinosa de los Monteros,portaveu parlamentari de Vox, va afirmar que Joan Carles té «el mateix dret que tots els espanyols per acollir-se a la normativa fiscal» i no va voler entrar en el fons de les possibles conseqüències d’aquestes informacions per a la institució que ara ostenta el seu fill. Tampoc ho va fer el PP. Tant Casado com els seus barons Isabel Díaz Ayuso (Madrid) i Alfonso Fernández-Mañueco (Castella i Lleó) van valorar el paper del rei emèrit en latransició i van lloar Felip VI, «figura essencial per a la nació espanyola». Com és tradició ja, el PNB, ERC, Junts, Bildu, BNG i la CUP, que es va afegir l’any passat, no van participar en l’acte. El president Sánchez va parlar davant la premsa breument també, però només va voler fer-ho de la Constitució, un instrument clau en aquesta pandèmia, va dir, perquè recull l’estat d’alarma a l’article 116. «Ens ha donat 42 anys de democràcia, de llibertats, de drets, deconcòrdia », va proclamar. La defensa que en va fer va resultar poc creïble per al PP i Vox, que consideren que Sánchez ha mentit «als enemics de la nació» dins del Govern, amb referència a Podem.

Grupets amb els periodistes n’hi va haver pocs per raons sanitàries. En la majoria, els polítics van abundar en la necessitat de fixar al més aviat possible les mesures percelebrar Nadal i en un es va escoltar un membre del Govern queixar-se que els mitjans de comunicació han donat massa importància alxat d’exmilitarsen el qual alguns dels seus membres feien al·lusió a un alçament militar. A la Moncloa els veuen com a«militars cadavèrics»i tenen«zero preocupació»pel contingut de la conversa.