Aquests són cinc dels gentilicis més estranys i curiosos de Catalunya: origen i significat

Catalunya és una comunitat autònoma rica en gastronomia, paisatges i varietat lingüística

La seva cuina combina tradició i producte de proximitat, amb receptes que varien segons el territori i que reflecteixen la diversitat cultural del país.

A això s’hi sumen paisatges molt contrastats, que van des de la costa mediterrània fins als Pirineus, passant per planes agrícoles i parcs naturals que formen part de la seva identitat.

Aquesta diversitat geogràfica i cultural ha anat acompanyada històricament d’una gran riquesa lingüística.

Riquesa lingüística

El català, amb les seves variants dialectals, conviu amb el castellà, l’occità i altres llengües que són fruit de segles d’intercanvis, migracions i tradicions locals.

La riquesa lingüística de Catalunya també es reflecteix en el nom dels seus pobles i, per tant, en els seus gentilicis.

Molts d’aquests tenen orígens medievals, àrabs o fins i tot preromans, i presenten formes singulars que identifiquen els seus habitants.

Pronunciació complicada

Un dels gentilicis més difícils de pronunciar per als qui estan menys familiaritzats amb la llengua catalana és ‘urgellenc, urgellenca’, en castellà urgelense, que es refereix als habitants del municipi lleidatà de La Seu d’Urgell.

Per filant més prim, als ciutadans de la comarca de l’Alt Urgell, on es troba la localitat esmentada, també se’ls denomina ‘alt-urgellenc/a’, cosa que complica encara més la pronunciació.

Seguint amb Lleida, a Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, el seu gentilici és targarí/ina o targarino (castellà), i el seu origen toponímic és probablement àrab.

Denominació popular

Els inicis de Tàrrega corresponen a l’època del domini musulmà, per la qual cosa pot derivar de l’àrab ‘at-tariga’, que significa lloc de cruïlla.

A Tarragona, el nom de Torredembarra (Tarragonès) deriva de la Torre d’en Barra, una torre de defensa feudal que va existir a la zona, motiu pel qual als seus habitants en català se’ls anomena ‘torrencs o torrenques’.

Un dels orígens més curiosos és el gentilici de Reus (Baix Camp, Tarragona) que, a més d’utilitzar el nom de reusenc, popularment se’ls coneix com a ‘ganxets’.

Origen incert

L’origen d’aquesta denominació no està del tot clar: segons els textos recollits al diccionari de la paremiologia catalana, es diu que, quan van inaugurar el campanar gòtic de Reus, van penjar d’un ganxo un ase perquè admirés la magnitud de l’obra; d’aquí que es comencés a popularitzar el terme.

Un altre dels gentilicis més sorprenents és el de Terrassa; a més de ‘terrassenc’, es pot optar per ‘egarenc’ o egarense en castellà.

‘Egarense’, acceptat per la Rae, prové de l’antiga Egara, el municipi de la Hispania romana que correspon a la ciutat actual de Terrassa.

Les capitals de província

De fet, el llegat romà perdura a tota Catalunya: les quatre capitals de província encara conserven una denominació d’origen llatí que també dona nom als seus ciutadans.

Notícies relacionades

L’hotel centenari que domina el Montseny busca hereu: surt a la venda la gran joia de Viladrau

El poble medieval de Catalunya on van néixer unes galetes que ja tenen més de 130 anys d’història

A Barcelona existeix el gentilici de barcinonenses, que deriva de Barcino, l’antiga ciutat romana, i als de Lleida, abans anomenada Ilerda, se’ls pot denominar ilerdenses.

Per la seva banda, a Tarraco, l’antiga Tarragona, als seus habitants se’ls continua anomenant tarraconenses i als de Girona —o Gerunda per als antics romans— gerundenses.