25 nov 2020

Anar al contingut

DECLARACIÓ COMPLEMENTÀRIA

El rei emèrit hauria de pagar 5,8 milions d'euros a Hisenda si se li acrediten deu milions a comptes de Jersey

Un recàrrec de 405.000 euros encariria una regularització de Joan Carles de Borbó amb l'Agència Tributària només pels diners que se li estimen a Jersey

«Per a béns o comptes a l'estranger no declarats al fisc no existeix la prescripció», afirma Carlos Cruzado, president del sindicat d'Hisenda Gestha

Juan José Fernández Ángeles Vázquez

El rei emèrit hauria de pagar 5,8 milions d'euros a Hisenda si se li acrediten deu milions a comptes de Jersey

Francois Lenoir

El contribuent espanyol Joan Carles de Borbó i Borbó hauria de pagar voluntàriament 5.805.000 euros a l’Agència Tributària si volgués regularitzar la possessió de només una part de la fortuna personal que estudia la Fiscalia del Tribunal Suprem.

És el resultat de la declaració complementària d’IRPF que, amb comentaris de Carlos Cruzado, president del sindicat de tècnics d’Hisenda GESTHA, ha pogut simular EL PERIÓDICO. I únicament sobre la quantitat estimada de deu milions d’euros, que formaria part d’una de les investigacions que la Fiscalia del Tribunal Suprem fa per determinar si hi ha delicte, i de la qual ha parlat la fiscal general, Dolores Delgado.  

Aquest exercici només és una aproximació. A hores d’ara no hi ha manera rigorosa de sumar el total de la fortuna del rei emèrit. Cap de les quantitats que han aflorat a l’opinió pública per diverses vies constitueixen de moment proves. Són, i no totes, anotacions periodístiques i elements de les investigacions dels fiscals dins i fora d’Espanya que, en alguns casos, van cap a l’arxiu per prescripció o aplicació del precepte d’inviolabilitat.

Diners ocults

Carlos Cruzado assenyala aquesta primera dificultat per començar a fer comptes: «No es coneix l’import real del suposadament defraudat». Una part important dels ingressos i despeses que s’atribueixen al rei emèrit, a més, es van poder produir durant l’etapa en què era inviolable, fins al dia que va abdicar, el 19 de juny del 2014. I aquest privilegi de la inviolabilitat, segons l’opinió de Cruzado, «xoca amb el concepte que Hisenda som tots».

Carlos Cruzado, president del sindicat de tècnics d’Hisenda GESTHA, divendres passat, dia 20, a Madrid. / José Luis roca

A cobert de sancions de la Hisenda espanyola queden, per tant, els moviments en les fundacions Lucum i Zagatka que investiga el fiscal suís Yves Bertosa, incloses la suposada donació de cent milions de dòlars (64,8 milions d’euros al canvi de l’època) que el 8 d’agost del 2008 li va fer a Joan Carles el rei de l’Aràbia Saudita, o una anterior, de cinc milions de dòlars, que li hauria donat el president del Kazakhstan l’octubre del 2002 (segons va revelar elDiario.es), o una percepció de 6,5 milions d’euros que suposadament va entrar el desembre del 2008 a favor de Zagatka (segons El Confidencial), o, en fi, l’entrega de 65 milions d’euros a Corinna Larsen el setembre del 2012, relatada per ella a l’excomissari de policia José Manuel Villarejo.

Posteriors a l’abdicació són els moviments que haurien sigut objecte de les alertes del SEPBLAC (Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals): els de comptes milionaris a l’illa de Jersey i despeses en els exercicis 2016, 2017 i 2018 amb targetes opaques suposadament nodrides pel magnat mexicà Allen Sanginés-Krause. Si a cada un d’aquests exercicis Joan Carlesva gastar més de 275.000 euros, el cas, per superar els 120.000 euros de quota defraudada (el 43,6%), entraria al terreny del delicte fiscal.

El compte: recàrrec i interessos

En aquest cas no n’hi hauria prou únicament amb omplir el model 720, l’imprès que Hisenda dedica a declaracions de béns a l’estranger. «La del 720 –afirma Cruzado– és una declaració informativa, que ha de comportar la regularització dels impostos corresponents en altres declaracions».

Prenent, per tant, els deu milions com a base imposable de partida –i aplicant un gravamen del 45% sobre la renda a Madrid, lloc de residència de l’emèrit–, la quota base resultant és 4,5 milions.

Atès que el contribuent regularitza amb retard, hi ha, a més, un recàrrec del 20%: 900.000 euros.

I també hi ha interessos de demora, a un tipus mitjà del 3%, que es calculen sobre la quota abans de sumar-li el recàrrec. Per tant, 135.000 euros més.

Atès que la declaració complementària es referiria a l’any 2016, primer del període no prescrit, i ja que hauria de pagar fins al juny del 2017, a partir d’aquell moment només es comptabilitzarien tres anys d’interessos fins al juny del 2020 (o al setembre, pels ajornaments decidits per l’Agència Tributària a causa de la pandèmia). Els interessos arriben per tant als 405.000 euros.

La suma pararia allà. No li cauria a Joan Carles de Borbó fins un 150% de sanció –substitutiva del 20% de recàrrec– si regularitza per iniciativa pròpia abans que se’l requereixi. Però no hi ha sanció tributària a la vista en el cas dels comptes del rei emèrit. «Si el cas entra en seu judicial per una denúncia de la Fiscalia, el que s’aplica ja és el Codi Penal, i no les sancions tributàries», afirma Cruzado.

Espontània, veraç i completa

El total d’aquesta regularització suma 5.805.000 euros, però és insuficient. Per ser vàlida, una regularització amb Hisenda ha de ser, explica Cruzado, espontània, veraç i completa. «Espontània en el sentit que no pot venir una vegada que al contribuent ja li ha arribat la notificació d’una inspecció o de diligències de la Justícia. I veraç i completa perquè no es pot ometre res», diu.

I entre l’omès, fins que Corinna va parlar i el fiscal Bertosa va trucar als assessors de l’emèrit Dante Canonica i Arturo Fasana, hi ha el regal del rei de l’Aràbia. «No hi ha un precedent que algú hagi donat 100 milions de dòlars a una persona estranya, que no és de la seva família», afirma Cruzado.

A aquest regal se li aplicaria l’impost de donacions, que a Madrid bonifica fins al 99% de les que es fan entre parents. El problema del regal saudita és que no hi ha parentiu entre el donant i el receptor, per més que el rei Abdullah de l’Aràbia anomenés «el meu germà» Joan Carles I.

Per al càlcul de l’impost, a més, influiria l’import del patrimoni preexistent del receptor, que continua sent un misteri per a Hisenda i per a la resta dels ciutadans.

Temps passat

Hi ha més dificultats, aquestes entorn del temps transcorregut. El sistema espanyol de declaració de béns a l’estranger «està en qüestió a nivell europeu –recorda Cruzado–, però de moment el que estableix la llei de l’impost sobre la renda és que si es descobreix un patrimoni, unes quantitats o uns béns a l’estranger que no han sigut declarats en el 720 s’entén que és un increment del patrimoni i no es pot al·legar prescripció, s’imputa a l’últim exercici no prescrit».

En qualsevol cas, al president De Gestha li sembla més important «demostrar la titularitat que l’origen temporal dels béns», ja que «les despeses que pogués estar fent el rei emèrit amb càrrec a aquests comptes des del 2016 podrien entrar en el terreny del delicte de blanqueig, amb independència que aquestes quantitats haguessin sigut dipositades anteriorment».

I tot això, sense abordar la discussió sobre si la inviolabilitat del rei afecta o no els seus impostos i negocis privats, cosa que ja se surt de l’àmbit de l’Agència Tributària.

A Gestha «des que es van publicar les converses de Corinna amb Villarejo ja vam entendre que hi havia indicis perquè l’Agència Tributària obrís una investigació sobre aquesta qüestió –diu Carlos Cruzado. Si no es va fer i ha sigut la Fiscalia la que ha pres la iniciativa, entenem que l’Agència Tributària ha d’estar col·laborant activament amb la Fiscalia».

En aquest cas, opina, «el fisc es juga la seva pedagogia, com en altres que afecten polítics i grans empresaris. En un país amb baixa consciència fiscal, aquesta pedagogia primer exigeix l’exemple de les elits polítiques i econòmiques, i sens dubte la Direcció de l’Estat hauria de ser un exemple per als contribuents».

Dues alertes del Sepblac i un àudio

Tant les diligències obertes pel fons de les illes Jersey com les relatives al pagament de despeses amb targetes que no estan al seu nom tenen l’origen en alertes de la unitat d’intel·ligència financera. La de les targetes utilitzades entre el 2016 i el 2018 va ser la primera que va denunciar el Sepblac, a principis del 2019.

Com a mínim sorprèn que una persona inviolable fins a la seva abdicació el 2014 i acostumada a manejar tals quantitats de diners no hagués despertat abans sospites de la intel·ligència financera. Segons va dir l’excomissari Villarejo, per protegir-lo en el seu moment es va intentar frenar la investigació a la família Pujol, i Luis de Guindos, ministre d’Economia del Govern de Mariano Rajoy, guardava les denúncies del Sepblac sense remetre-les a un jutjat.

Les diligències fiscals obertes a Anticorrupció per les donacions de l’Aràbia Saudita, coincidents almenys en part amb les seguides per la Fiscalia suïssa, es van remetre a la del Suprem, però no sembla que puguin prosperar al procedir de quan era cap de l’Estat.

L’arxivament s’espera per abans de final d’any, per la qual cosa el futur judicial del rei emèrit quedarà pendent de les diligències de les targetes i de Jersey. En concret, de si els fiscals veuen delicte per denunciar-lo davant el Suprem per aquestes o no i també procedeixen a l’arxivament.